| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
La primera estrofa del primer poema del darrer poemari de Narcís Comadira "L'art de la fuga" (Empúries, 2002) fa així: Un re i un fa, un fa, altra vegada un re, ara un do sostingut i un re i un mi que llisquen i que van a parar a un fa, lligat a un altre fa que s'enfila una mica fins al sol, com de passada, però, perquè cau altra vegada al fa i baixa al mi i al re... Comadira es limita a transcriure el pentagrama de "L'art de la fuga" de Bach que afirma escoltar incansable mentre llegeix un llibre de poemes de Jordi Ibàñez, però ens ha inspirat la proposta d'aquesta 7mana. Us demanem títols de cançons, llibres o pel·lícules, rètols d'establiments públics o textos inventats per vosaltres que explotin, en alguna mesura, el doble sentit dels noms de les notes musicals. Per exemple, una cançó dels "Cinc Dits d'una Mà" que es diu "Re m'hi fa si fa sol" o una empresa de restauració d'instruments musicals anomenada "La refà". SI no us FA RE, pengeu els vostres MIssatges en aquest fòrum tan asSOLellat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # re m'hi fa si fa sol De petit em van ensenyar un de semblant als anteriors: a MI SI que RE MI FA SI LA SOLFA RE MI DO. Jaume 10/02/2002 23:57 # tant MI FA A MI SI que RE MI FA, SI FA SOL o SI no en FA. Miqui Giménez 10/02/2002 23:26 # Un que li agrada torrar-se la pell A Mi Si que Re Mi Fa que Fa Si Sol Carles 10/02/2002 20:08 # LA SILA A MI SI QUE RE MI FA SI LA SILA FA MI DO PEP 10/02/2002 19:08 # guido Ut queant laxis/ Resonare fibris/ Mira gestorum/ Famuli tuorum/ Solve polluti/ Labii reatum/ guido 09/02/2002 22:20 # fado A língua portuguesa faz-se música no FADO. Héctor López de Castro Ruíz 08/02/2002 12:20 # Els pianistes Remigi Fadó, un jove professor de piano, vivia al carrer del Sol núm. 7, de Tarragona. Un tarda va rebre una noia que li va demanar de rebre lliçons musicals. “Serà un plaer”, va dir ell. “Com te dius?”. “Milagros Laredo, professor Fadó, però em pot dir Mila”, va respondre, “sona més bé, oi?”. Torbat per la circumstància, Remi –“em pots dir així, que també sona més bé”– va veure claríssim que davant seu s’obria un món de possibilitats, talment una harmonia còsmica. Va dedicar-se en cos i ànima a mimar aquella benedicció del destí i un bon dia va prendre una determinació: “Senyoreta Mila, no m’agradaria que em malinterpretés, però voldria fer-li una proposta”. Mila se’l va mirar somrient com veient a venir el què: “Sí?”, preguntà. “Què em diria si li proposés que es casés amb mi?”. “Re mi fa”, respongué. “Demà?”, s’accelerà ell. “Si fa sol...”. Va ser l’única condició que Mila Laredo li va posar. El casament va ser joc de poques taules i en cosa de poc temps va néixer una preciosa criatura que, inevitablement, es va dir Tecla. Toni Civit 08/02/2002 10:52 # Escalinates (ESCALA1) Tens un do - o no tens re’- doncs a mi - tant me fa - si estàs sol - mira-la - que ella sí - té el seu do. (ESCALA2) Donar un do - per no re’- és per mi - qui això fa - es sap no sol - vol de la - vida un sí - i del seu do. (DOBLESCALA) Dóna’m do - rera el re - Mira, amb mi - fa el que fa. - Solta’m sol, - lactar-la. - Si dius sí, - don Déu do. Ignasi Ripoll 08/02/2002 10:52 # Re Mi Fa (A) Mi Re Mi Fa Si La MiLa Fa MiDo SolLa. Nar6 08/02/2002 10:08 # REllotge de SOL Així, a cop calent, recordo un text en un rellotge de sol castella: "DO SI SOL". Molt expressiu, oi? Xavi Gil 08/02/2002 09:45 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |