| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
La inefable Magdalena Álvarez, en un accés d'enginy, ens ha vingut a dir que no es doblega. Que abans "partía" que "doblà", i s'ha permés el luxe d'exigir al diputat Joan Herrera que pronunciï bé els participis: no pas doblada sinó doblà; no pas partida sinó partia. Doncs bé, ja és això. El que de debò ens agradaria és veure-la partir ben i ben lluny de les nostres vides (i vies). Posats a partir, més val partir peres amb aquesta cantamanyanes. Us demanem relectures catalanes de dites andaluses o viceversa. El millor missatge rebrà un exemplar de L'humor en el treball, edició d'Amadeu Viana per gentilesa de la Universitat de Lleida i de la llibreria virtual llibres.cat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # La caganera absent He passejat una mica per la Fira de Santa Llúcia i, contra el que esperava, no hi he vist cap Malena caganera. Però ja en sé el motiu. Per fer la seva feina el caganer s'ajup i ella ja ho va deixar ben clar "antes partía que doblá". Ho deu fer d'empeus. Qe li vagi de gust. Ció R. 13/12/2007 00:06 # Una altra de magdalenes. "De dinars, de sopars i de magdalenes, n'estan les fosses plenes". Es veu que això de les fosses, els esvorancs i les magdalenes és un tema recurrent. jms 08/12/2007 12:28 # Neteja't els cargols A la Maleni li podríem recordar que es netegi els cargols ("límpiate los caracoles") perquè no l'aguanta ningú ("a tí no te aguanta ni quién") ja que tots els dies ("día si, día no y el de en medio") seguim amb els problemes d'infraestructures. Que ja ens fa fàstic aquest tema ("nos hace venir repelucos"), ella que remena les cireres ("que lo mangoneas todo") i no perquè ho digui ella està tot dit ("lo dices tu, santa palabra!") que no deixes d'enraonar i fer-te el pinxo ("no dejas parar la sin hueso") i a veure si ens escoltes el que diem ("ponte la trompetilla") que som molts els que patim ("somos cientos y la madre" y "no plato de segunda mesa"). Per molta gràcia andalusa que tingui ("Tiene tirilla la niña y la gracia en el aguijón"). Antoni 08/12/2007 09:45 # Digo! En ezo de la política, ya ze zabe, tantah cabezah tantoh zombrero, hay gente pá tó. En ezo ettaríamoh tós d'acuerdo y ya fuéramoh a la cabeza de la cashe. Argunoh políticoh ze alcachofan en el eccaño como sistubieran en caza er zuegro, fingen que tó é un charco d'aseite y no ettán para órganoh, no joden ni brote y quién día paza año empuha y tal día hará un año. Pero cuando las hazen de la altura de un campanario ya habemoh bebido aseite, tenemoh mala pieza en el telar. Ya no é zólo que la ré de Cercaníah zea casa sesenta, sino que amáh, lah zolucioneh han sío un campequienpueda y envuelve que hase fuerte. Lo peó de tó é que en la olla de grilloh del Congreso se ahuman del personá, y ezo ya sí que paza de mancha d'aceite, etto é hasé un grano demasiao. Ea! David 04/12/2007 19:01 # Fa de mal dir... ...traduït al castellà seria "hace de mal decir", i per tant converteix el sentit dubitatiu de l'expressió en una maledicció amb totes les de la llei. (El meu suport cap als companys a qui cada matí els passa pel cap aquesta expressió quan pensen a quina hora arribarà el tren) martap 03/12/2007 11:37 # De la Garrotxa ferroviària. "El tren d'Olot surt quan vol i arriba quan pot" (de l'època del carrilet Girona-Olot). Ara, aquesta dita seria aplicable a tots el rodalies en general. Una traduccció andalusa ? "Cercanías de levante, sale y llega a su talante". jms 02/12/2007 21:05 # Home ...! Un de ben trobat ... Als inicis del transport ferroviari, es veu que els nostres rebesavis s'encomanaven a tots els sants. Es féu popular la dita :"Quan hagis d'agafar el tren, primer has de fer testament". En andalús es podria rellegir com "¡Con el tren la que he liao ! Tengo el testamento partío y doblao". jms 02/12/2007 20:56 # Apelatiu Podríem dir que aquesta maleducada és una "tuestagenitales"? En la seva versió de ignorant: "tuettahenitale" Rubèn Ginesta 29/11/2007 23:17 # Del castellà al català passant per l'andalús - ¿Nada más que eso? - ¿Ná má qu'ezo? - Només formatge? karmina 29/11/2007 14:03 # Joé! Com podríem traduir l'expressió "joé" que fan servir per dir "joder"? Coons? Núria 28/11/2007 22:05 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |