| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
No va pas d'esquelets sinó d'esqueles... El verbívor Pep Vinyals no ha pogut evitar fixar-se en dues esqueles publicades aquesta setmana al diari "El Punt". Són dues difuntes mortes (i enterrades) a Barcelona. El dilluns 18 de juny sortia pupblicada la d'una senyora morta als 102 anys que es deia C. Daban Puntos. L'endemà dimarts, dia 19, hi sortia la d'una difunta més jove (70 anys) que també cridava l'atenció per la combinació de nom i cognoms: A. del Pozo Loeches. Ho hem comprovat. El nostre condol pels seus familiars no exclou que suscitin atenció verbívora. Volem esqueletònims: noms, redactats, poemes o circumstàncies verbívores relacionades amb esqueles. El missatge més destacat rebrà un exemplar de Màximes i mals pensaments (més que res pels mals pensaments) de Santiago Rusiñol, per gentilesa de L'Avenç i de la llibreria virtual llibres.cat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # morts citats Com a molinera, a mí també m'ha estranyat sempre que a les esqueles es mencioni els parents morts dient que estan desconsolats. Algú en sap el perquè? Em sembla que la mort del difunt ja no els fa ni fred ni calor, a ells. Ció 26/06/2007 22:55 # Pere Caimó A la làpida del nínxol del federal Pere Caimó, natural de Sant Feliu de Guíxols, hi posava, Pedro Caimó yace aquí esperándote a ti. Ció 25/06/2007 22:51 # Enginyer Aquest devia ser un enginyer de "CAMINS I CANALS"... Mimí 25/06/2007 15:00 # Als 31 anys de la mort del dictador No és cap broma ni acudit (i realment no fa cap gràcia), és un fet: el Diari de Terrassa va publicar en la seva edició de dissabte 18 de novembre de 2006 una esquela a mitja pàgina que recordava l’aniversari de la mort del dictador. Sense comentaris... senzillament us la transcric: + Francisco Franco Bahamonde 1892-1975 Caudillo de España !PRESENTE! 20 de noviembre Comisión Francisco Franco de Tarrassa Núria 25/06/2007 14:30 # Millor vida - On vas, tan content? - Doncs mira tu, és que ahir la meva sogra i jo vam passar a millor a vida. Núria 25/06/2007 14:10 # Siempreviva Fa anys, vaig veure una esquela on la difunta es deia «Siempreviva». ¡Quin sarcasme! Robert Navarro 23/06/2007 10:12 # Gasiveria verbívora Saben aquell que diu, d'un home que havia perdut la dona i truca al diari per col·locar-ne l'esquela. Informat dels estridents preu per paraula, opta per un anunci brevíssim: Marta morta. Es ven 600 Dídac 22/06/2007 20:16 # A Nàpols Barri espanyol de Nàpols, setmana Santa de 2006. Les parets són plenes de cartells amb les esqueles dels difunts del barri, impreses en tinta negra amb clàssic requadret negre. Poques hores després que un espavilat se m'endugués la digital, vaig veure una esquela impagable, de la qual, lamentablement, no en tenim cap testimoni gràfic: È MORTA IDEA FRANCO martí 22/06/2007 12:06 # "Siempre seremos cuatro" La llegenda llegendària "Siempre seremos cuatro" ja és un clàssic dins els clàssics. Mireu a les necrològiques de La Vanguardia el dia 14 de cada mes. jms 22/06/2007 07:27 # descans etern Un altre dels que explicaven, que potser també era acudit -encara que abans la gent tenia molt d'humor per aquestes coses-, en castellà, d'una dona al marit: 'Aquí yaces, y haces bien, tu descansas, y yo también' molinera 22/06/2007 07:01 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |