| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
No va pas d'esquelets sinó d'esqueles... El verbívor Pep Vinyals no ha pogut evitar fixar-se en dues esqueles publicades aquesta setmana al diari "El Punt". Són dues difuntes mortes (i enterrades) a Barcelona. El dilluns 18 de juny sortia pupblicada la d'una senyora morta als 102 anys que es deia C. Daban Puntos. L'endemà dimarts, dia 19, hi sortia la d'una difunta més jove (70 anys) que també cridava l'atenció per la combinació de nom i cognoms: A. del Pozo Loeches. Ho hem comprovat. El nostre condol pels seus familiars no exclou que suscitin atenció verbívora. Volem esqueletònims: noms, redactats, poemes o circumstàncies verbívores relacionades amb esqueles. El missatge més destacat rebrà un exemplar de Màximes i mals pensaments (més que res pels mals pensaments) de Santiago Rusiñol, per gentilesa de L'Avenç i de la llibreria virtual llibres.cat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Una miqueta d'humor Un matrimoni de vellets. -I tu, Gregori, què em posaries a la meva esquela? -Aqui reposa la Maria, tan freda com sempre. I tu? -Doncs jo et posaria: Aquí descansa el Gregori...per fi amb alguna cosa rígida. shirka 04/07/2007 21:21 # Una vida exemplar Luis Carandell, periodista mort el 2002, va publicar aquell famós CELTIBERIA SHOW a començaments dels anys setanta. Naturalment hi aplegava exemples curiosos relacionats amb la mort i les esqueles. En transcriu una de força llarga trobada en 'un diario de provincias'. L'escric sencera perquè val la pena: "El sábado dia 16, a las tres y media de la tarde, falleció en el pueblo de..., doña..., de una distinguida familia de aquella localidad. Siendo bien joven perdió a sus padres, renunciando a todo lo propio de la juventud para consagrarse enteramente a sus hermanos hasta verlos con sus carreras terminadas y casados. Al perder dos de sus hermanos a su cónyuge, se hizo cargo de sus sobrinos, con la solicitud de una madre y también los ha visto a todos con brillantes carreras terminadas y algunos casados. Ha sido una mujer tan virtuosa en todos los sentidos, que quiso ir entregando su vida a los demás hasta que Dios dispusiera de "ella". Decía con frecuencia que siempre pedía en sus comuniones que le conservara la vida hasta ver terminada su carrera a su sobrina más pequeña. Hace algunos días se recibieron las notas de fin de carrera y, terminada su misión, Dios se la ha llevado a su lado..." Déu n'hi dó!! Pep 28/06/2007 23:29 # De l'enyorat Víctor Alba Víctor Alba en el seu impagable 'Diccionari de la mala llet' anotava alguns epitafis trobats en alguna de les moltes ciutats on va viure. Aquest el trobà en un diari de l'any 1939, no cal pas dir d'on: "J.O.S fallecióhabiendo perdido 67 kilos de peso durante la dominación roja" I aquest anunci atribuït a una penya literària cubana arran de la mort d'Alejo Carpentier: "Anuncia el cementerio de la Habana a todos / que se apresuren para ver / el cadàver de Alejo Carpentier. / Vuelve a París la próxima semana." merlot 28/06/2007 23:11 # Corresponsalia a Lanzarote Passem uns dies de vacances a Lanzarote i ni així ha estat possible desconnectar de la febre verbívora . Anant amunt i avall en el cotxe llogat, hem pogut descobrir un bonic costum local : esqueles per ràdio. Fa tot el seu efecte escoltar "Ha fallecido en Arrecife don Heliodoro Betancort a los 96 años, habiendo recibido la Bendición Apostólica ..." i sentir com enumeren tot el reguitzell de familiars, amics, coneguts i saludats de dol. És complicat reproduïr-ho per escrit, però us prometo que fa un efecte tremendo. jms, Verbàlia, Lanzarote. jms 28/06/2007 11:24 # La van pagar cara Concretament, els seus familiars en posar l'esquela als diaris. Va morir a Barcelona el 10 de juny passat la senyora RENÉE JEANINE EVELINE VAN ES EPSE LANGGU. I figurava així a l'esquela, és clar. A quant va la lletra de les esqueles? merlot 27/06/2007 08:47 # Joc de vocals Interessant jugada la dels seus pares. Per sort li van posar un nom que no tenia res a veure amb els cognoms. La persona morta a Barcelona el passat dia 26 es deia E. RAMÓN ROMÁN. No es devien equivocar mai entre el primer i el segon cognom??? merlot 27/06/2007 08:43 # Un quasi il·lustre I dic quasi perquè li faltà ben poc. Només una preposició i un article. Va morir a Barcelona el passat dia 25 el senyor Enric PRAT RIBA merlot 27/06/2007 08:39 # Es podria haver dit Jordi Però no se'n deia. El senyor traspassat el 23 de juny passat de cognoms era DE LA ROSA SEGURA. I de nom R. merlot 27/06/2007 08:36 # La mort de Lenin Efectivament, Lenin va morir el 23 de juny passat, a Terrassa.... però de cognoms no es deia ULIANOV, sinó PEREZ CANO!! Merlot 27/06/2007 08:33 # No hi pot faltar ningu Sempre m'ha cridat l'atenció el fet que a les esqueles hi hagi de figurar tothom, vius i fins i tot morts, com algú ja ha indicat abans. En aquest cas hi trobem el text següent: "Tots els que t'estimem mai podrem oblidar el teu somriure, la llum dels teus ulls i la teva presència. T'enyorem dia rere dia, per sempre" Un pèl excessiu, potser. I ho signen: "Els teus pares, Eugenio i Lidia; els teus germans Laia i Miquel, Oriol i Mònica i Eugeni; la teva neboda, Ona; les teves àvies, Roser i Loli; els teus oncles, Eduard i Mireia, Kike i Mª José, Mònica i Antonio; els teus cosins, Alba, Elsa, Martí i el bebé que ve en camí; tota la família, tots els teus cocaps, els nens del Cau i els teus amics, Sempre amb tu! Sempre a punt!" Una mica estrany això de "el bebè que ve en camí", pobret... i això del "cocap" que haurà perdut el 'co'. I una mica macabre la salutació final, la veritat... Savinelli 27/06/2007 08:25 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |