| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Aquest estiu el verbívor Miquel Saumell ens va fer una proposta de fòrum que vam decidir guardar per a l'època de Rebaixes, en ple gener. Es tracta de reescriure un poema, himne, oració religiosa o text breu conegut amb monosíl·labs. La tradició monosil·làbica és molt rica en la literatura catalana, sobretot al País Valencià, perquè la nostra llengua disposa d'un ampli repertori de mots d'una sola síl·laba. En Quel Sau Mell va proposar, per exemple, transformar el cèlebre poema de Joan Maragall "La vaca cega" en "El bou cec". Així: un nin li fot a un bouUs proposem textos coneguts rebaixats al monosil·labisme, en un saludable exercici de síntesi. El missatge més destacat rebrà un exemplar del llibre d'articles Coses meves, del monosil·làbic Om, Albert Om per gentilesa de l'editorial Ara Llibres i la llibreria virtual llibres.cat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # AI, TON! (amb cacofonia inclosa) El jorn del sant del seu fill gran en Ton vol fer un brou ben bo amb pit de gall i un all i un card i un ou i pa i un raig de vi i un poc de sal. Ai, Ton, no saps que el teu fill Pol no vol pas brou, que vol un tall de bou del bo? Ai, Ton, ton fill que n'és de viu! karmina 14/01/2007 17:05 # Sonet, de J. V. Foix Sol, i de dol, amb vell xal Em veig prim, de nit, tot sol, I munts de rocs en erms prats On hi ha, secs, grans clots. I dic: ¿On sóc? ¿Per quin país gran -Per quin lloc mut-, o cel mort Boig, vas? ¿Cap a quin de blancs Llums hi vaig, si no hi són? Sol, en sóc ple. Hi és a tot el món De fa mil anys, el rar no m'és rar: Jo m'hi sent nat; i, en foc sense llar O en tuc de neu, jo veig el llom On ja fui, i, de Déu, el giny hi ha M'hi hec tot jo. O del cap del mal, en fals. Ramon 14/01/2007 16:45 # Re Bai Xes Et veig quan surts i ric per mi: tu vas i véns pel suc i el bruc d’un gras no-res que, quan l’has pres, et sents ben sol i et sents com mut. No ets més ric, més fort, més prim, més alt, més fi, i en fi, no ets més bell, ni tan sols més llest. Ja saps que jo no crec que el cost de tot no fa cap bot a dins del pot d’un món que put amb tant de fum de “tu no en tens i jo ja ho tinc” i “jo en vull més, molt més tu”. No hi ha cap mot, ni cap ni un, per dir al pic del so del rot del “tot s’hi val”, del “jo puc més”. El que jo crec és que, en el fons, som bons, som dolç, som sí, som mel, som bes, som or, i som ben bé com un bon glop del vent tan fresc. Som “si et cal, si vols, té un poc de mi” car a la fi no hi ha res més a dins del clot que un poc de lloc per tu, per mi, per a tots dos. Jo vinc cap on tu ets i som, ja ho saps, un raig de llum si som ben junts: el do més gran, si tu ets a prop; el mal més fosc, el dany més dur, si surts per un cop més de re-bai-xes. Manuel Navarro 14/01/2007 13:03 # EL CANT DELS (OCELLS) DEL BAR Beu vi pel broc més gros que és un plaer i un goig la sed la treu de cop i,cau de glop a glop pel coll el vi tan roig treu el fred i surt el sol. El got està ben ple ull que res no va bé si ets ruc i no tens seny i, si no pots fer net quin munt de punt que perds i amb un bus ben ple te'n vas. cesca 14/01/2007 10:57 # Si em dius: "Me'n vaig" (en nom d’en Llach) Si em dius: "Me’n vaig", fes-ho un jorn dels que són nets i clars, i en què d’un au no es pot dir que perd el seu bell cant. Ten sort del tot i, a més, ço que jo no t’he dat mai, per fi. Si em dius: “Et vull”, rep del sol un jorn molt i molt llarg, i pren ben fort temps al temps d’un tic-tac que no va. Per a tu i jo sort, i tot el que no ens han dat mai ans, per fi. I, doncs, pren tot el fruit que ell a tu et pot dar, el rumb que tu, a poc a poc, vas fent pas a pas. Car el jorn que no hi és no té fruit per dar. Tot i el fum, doncs, cal fer un pas o dos un cop més. Si véns amb mi, jo no et puc dir: “Ten, el cel és teu, amb els seus llums i un fat que és molt bo per a tots dos”. Sols: “Et vull sort i molts jorns tots dos ben junts fins a la fi. MagMÀ 14/01/2007 00:52 # UN VERS QUE ÉS UN NYAP Incapaç de destrossar l'obra de cap poeta he provat d'inspirar-me i llançar-me a la piscina. Dins la nit,al bosc, amb un vent molt fred veig un om tan alt que em surt aquest vers. Ja veig que no puc, això és menys que res i fer mot a mot un vers que és un nyap no em plau ni té seny. Ja no sé que fer amb el gos blanc prim, amb el grec gras ros ni amb el trist vell ric. No em surt res de res i ja no puc més, per fer-ho com cal s'ha de ser molt bó. Sort i bon any a tots!!! cesca 13/01/2007 22:10 # Tot i que Fois es prou breu... Sol i de dol Sol i de dol i amb vell gec Em veig molts cops per llocs sols i foscs, En prats ignots i munts de rocs I gorgs grans s’em fan murs I dic: on só? per quin sòl vell, -per quin cel mort- o prats muts, vas foll, foll? Vers quin goig cos del cel que no sé vaig pas a pas? Sol soc sens fi. Es per mi com d’ara el sòl de mil anys, el rar no m’és rar: Jo m’hi sent nat: i en erm sens llac O en tuc de neu, jo trob un cop més el lloc On ja vaig ser, i de Bé, o de Mal el truc Per a mi tot “fe’m” seu. neula 13/01/2007 20:45 # DICCIONARI ENCICLOPÈDIC, EPISTEMOLÒGIC I SISTEMÀTIC DE LA LLENGUA CATALANA Aquest diccionari conté més de 700 entrades. El trobareu a la web www.xtec.cat/~aquixal (el signe ~ es fa clicant "alt" més 126 amb el teclat de la calculadora) Espero que us ho passeu bé llegint-lo. Anselm Quixal 13/01/2007 18:55 # Bon cop de falç! Per poc no m'ho crec. Amb el cant de punt cat és ben dolç fer un nou gir... Punt cat, que vols el guany, és el teu torn, ric i ple! Fuig!, dius a la gent del cuc, gent del pap ple d’urc i pols. Bon cop de falç! Bon cop de falç, punt cats del lloc! Bon cop de falç! Ja és punt, gent del mall i de la falç! Ja és punt de no ser amb l’ull cluc! Per si ve un nou juny, fred i sec, i cal el tall fi, vers caps i colls i culs! Bon cop de falç! Bon cop de falç, punt cats del pou! Bon cop de falç! Vull el mal mort de por quan veu el meu drap i diu ai!: si jo faig talls al blat, puc fer un sec al rast, al fil que tinc als peus! Bon cop de falç! Bon cop de falç, punt cats del món! Bon cop de falç! Adria Pujol Cruells 13/01/2007 14:04 # Himne del Barça Tot i demenant perdó a en Josep Maria Espinàs: El sa bram Tot el camp (plas, plas, plas) És un clam (plas , plas, plas) Som la gent, cal dir-ho, Amb mes zel quan els xuts Van a gol, o no hi van, Que ens cal més d’un bull, cal més d’un bull Quan som al mig del joc que tant ens plau. Blau roig al vent, El crit se sent Que surt del cor, des de la rel: ¡Bram sa! ¡Bram sa! Bram sa! Els més grans (plas, plas, plas) Des de dalt Fills d’un Déu que ens puny els cors Som més que un club, més que tot Fent, amb zig zags de bon joc, Cinc a cap als blancs, a cap als blancs. Que n’és de bo fer-los viu-viu pel sac. Blau roig al vent, El crit se sent Que surt del cor, des de la rel: ¡Bram sa! ¡Bram sa! Bram sa! Joan Romeu 13/01/2007 12:02 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |