| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Aquest estiu el verbívor Miquel Saumell ens va fer una proposta de fòrum que vam decidir guardar per a l'època de Rebaixes, en ple gener. Es tracta de reescriure un poema, himne, oració religiosa o text breu conegut amb monosíl·labs. La tradició monosil·làbica és molt rica en la literatura catalana, sobretot al País Valencià, perquè la nostra llengua disposa d'un ampli repertori de mots d'una sola síl·laba. En Quel Sau Mell va proposar, per exemple, transformar el cèlebre poema de Joan Maragall "La vaca cega" en "El bou cec". Així: un nin li fot a un bouUs proposem textos coneguts rebaixats al monosil·labisme, en un saludable exercici de síntesi. El missatge més destacat rebrà un exemplar del llibre d'articles Coses meves, del monosil·làbic Om, Albert Om per gentilesa de l'editorial Ara Llibres i la llibreria virtual llibres.cat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Error a «Si et sents “down” (en nom de la C. King)» ... com un raig de llum dins el teu món «obscur» (BISÍL·LABA!!!)... ... com un raig de llum dins el teu món tan cru... MagMÀ 25/01/2007 09:00 # “Let it be” a la CAT i en to de ha, ha, ha Si ets prop de la que amb el brau va i duus un got ple de vi, tu li prems fort els pits: llet i vi, llet i vi. MagMÀ 18/01/2007 20:27 # Si et sents “down” (en nom de la C. King) Si et sents trist i fet pols, i et cal un bon cop de mà, si ço que vius, ço que vius no va bé, clou els ulls ben fix en mi i prest jo vinc amb tu com un raig de llum dins el teu món obscur. Tu dius sols el teu nom, i tant li fa on jo sóc, que vinc prest, en no res, a dar-te la mà. Tant amb fred com amb sol molt fort, tu sols has de fer-ho, dir-ho, i sóc on ets de cop. Ja ho saps: em tens a mi... Si al cap tens un munt de fum i no veus el cel, no pots, si un vent fred del nord t’ha fet de glaç el cor, clou els ulls ben fix en mi i prest jo vinc amb tu, fent-te un truc on vius per ser-hi tots dos junts... És bo si tens a qui tu li caus bé, la gent sol ser “noi, t’ho fas tu!”. Quan no et va bé, tant se’ls en fot. Tu treu pit, i el cor al cim, mai a baix de tot... MagMÀ 18/01/2007 20:16 # diversos No són ben bé exemples sintetics, sinó més aviat traduccions al monosíl·lab... Els títols originals són prou obvis, crec Ceps verds prop del mar, puix que no fa temps de vent, us feu més verds i el bri que es mou es mou per la por que ve de dins, ceps verds prop del mar. Ceps verds dalt del rost, sou més fins que el blat nou. Verd prop del blau del mar ceps amb fruit que es verd i tou, ceps verds dalt del rost. Ceps verds, dolç son, prop del la nau que va en el vent; cap al mar us va el cos amb un grau que no és tant, ceps verds, dolç son. Ceps verds, sol se sent el verd del tard quan el sol és alt. Fruit i troncs per dalt d’un fons d’un solc ben cuit per la llum tan fort; ceps verds, sol se sent. Ceps verds que fan un gest a les aus de mar i les aus de vent, i el fi traç blanc de neu que ja es fon i ja neix... ceps verds que fan un gest! Ceps verds del meu cor... Dins del tronc la llum que dorm, fruit fosc, brins d’or, mar, peny i el meu mal cos. Caps verds del meu cor... Ceps verds prop del mar, verds al punt de llum, verd suau de cap al tard... Si us plau, per tot el temps, ceps verds prop del mar! El groc en flor de nou! El groc amb baf tant dolç! Ès el noi que tinc al cor que ve en el temps del sol. Li vull fer un gest des de prop puix me’n vaig a dalt del coll: del bes que li faig quan hi sóc em deix amb gust de la mel. Fa un vent que mou tot el que veu, fa un sol com un doll del cel: el groc en flor es mou amb urc car el sol se’n riu d’ell. Jo el prenc pel mig del tors: li faig un tall o dos i, tant bell com és, li trec la flor, fins que el cor me n’ha dit prou. Amb un jonc que creix a prop que no sap ben bé res faig un nus i prenc per a mi el seu flor en un pom breu. Quan tinc el llaç tot fet em tomb cap al mar... Em tomb cap al mar que té més llum que el cel de dalt; i amb el pom per dalt del cap me’n vaig cap baix amb un salt. Saps on és el bosc de faig d’En J’a? Si vas pel nort de Vic, per dalt del pla, hi ha un lloc tant verd, un tros de bosc com mai cap més s’ha vist en tot lo món: un verd com és el verd del fons del mar; el verd, el verd del bosc de faig d’En J’a. Si hi vas a fer un tomb, el lloc et fa fer un pas molt lent i, fins i tot, com rar; és com si, tot d’un cop, no saps on vas i com si, poc a poc, ja perds el pas. Et ve un son molt dolç i tot es fon, al mig de tant poc so se’n va el món i ja no pots dir; "fuig", oho dius en va: ets pres, ets pres del bosc de faig de’n J’a. Pres del verd i del gran buit de so. Oh, lloc de pau! Oh, bosc que Déu n’hi do! maragall/j.m. sagarra 17/01/2007 18:39 # L'Empordà, de Sopa de Cabra, podria haver començat així : Nat en un bell punt ran de mar amb molts cops del fort vent del nord un sol fet pot ser ara cert : quant més vell, més foll sóc. jms 17/01/2007 09:41 # Assaig de plagi a la taverna No m’he pogut estar de “rebaixar” al monosil•labisme un poema d’algú a qui ja agradaven els monosíl•labs i també el plagi versionat. Furt de mots al bar A qui tant en sap Pere Quart. Oh, que en visc de junt al meu xic, suat, i de trist fat pam de món i quin greu que em sap ser-ne lluny, sud cap baix, on es veu que tot hom és brut i no té res, no fot brot, és llec, diu que sí a tot, no val res! I és quan tot just, al bar nou, la gent diu i se’n riu: “Com qui té mal gust, fas com el lluç que no té res al pap”, i jo, a prop, vaig fent tombs als punys buits i a la fe, de ja fa temps, de la gent del meu lloc. I, un cop ho veig tot clar, faig un gir per ser on sóc fins a la mort. Car, fet i fet, no sóc pas tan ruc i vull a més amb un cor que no pot més el meu – i el teu i el d’ell- tros de món, que més d’un vol i tant goig fa. Ester 16/01/2007 17:52 # Volia dir... ..."per al cor" k 15/01/2007 16:49 # Vi ran de mar (amb permís de Sagarra i Llach) Ran de mar sol i vent fan uns tanys amb tons d'or i un vi net, fresc i clar. Verd del camp, blau del mar, groc del sol. Roig del cel vers la breu fi del jorn. Jocs de llum sobre els tanys i un vent fi que és un cant pe al cor... karmina 15/01/2007 16:45 # El qui cull draps (en nom del noi del P. Sec) En ple cant del gall, fes sol o xim-xim, tot i el fred i que no es veu res, d’un lloc al que ve, se sent un fort crit: “Noi, sóc jo, el qui cull els draps bruts!”. Com tots els nous jorns, jo veig que tu véns amb un gran sac dalt del teu llom, un pur que ja és mort, i tot ple de sets, i els peus un poc nus, però el cap no. En cap cas tu no vas sol, en tot temps duus nens al teu dors, car per a ells ets tot un xou: tu, el teu sac i el teu cant foll... “Sóc el qui cull draps. Vull pots, bols, gots, grans o xics, i els draps bruts que hi ha a cas teu i, si en tens, tots els trasts vells. Sóc el qui cull draps...” I els nens van fent el seu cant. “De tu i d’ell ja en tinc un tip jo. No us ha dit la de qui sou fills que jo sóc el noi del sac?” I ço fins a la nit, d’un lloc al que ve, d’un bar al que hi ha tot dret. Amb tots els teus draps i el cos ple de vi tu fas cap al teu cau tot prest. Véns la mar de gai, car ja tot ho tens: el peix, el vi i un ble prou llarg. I amb un foc al cor que deus a un bon clau de qui el llit t’ha dat pel sac. Mai no tens temps per a la pau. Au, dorm i fes buf al ble, fff! Que de jorn tens un nou tomb, tu, el teu sac i el teu cant foll... MagMÀ 15/01/2007 00:09 # Boig per tu - Sau En el sòl moll faig déu sóc boig per tu, em visc els jorns vull la nit. Com et puc fer si de mi ets tan lluny; mut i fart boig per tu. Sé molt bé que des del bar jo no puc ser on ets tu, mes dins mon got veig llu ta llum, me la faig; mut i fart, boig per tu. Si no hi ets al jorn, els sucs se'n van dins el cel que hi ha hui. En sóc pres foll de sa llum mut i fart boig per tu. Sé molt bé que des del bar jo no puc ser on ets tu, mes dins mon got veig llu ta llum, me la faig; mut i fart, boig per tu. Maida Borràs 14/01/2007 22:42 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |