| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Qui canta els mals espanta. Els nostres companys de la versió italiana proposen un fòrum que pot resultar molt melòdic. La idea prové de l'autor italià Giampaolo Dossena, el qual proposa d'intercanviar lletra i música entre parelles xocants, com ara: Sapore di sale - Fratelli d'Italia e Mira il tuo popolo - Bandiera rossa. A partir d'aquesta idea, la verbacció italiana ha descobert casualment (no volem ni imaginar en quines circumstàncies etíliques) que la cançó siciliana Vitti 'na crozza funciona perfectamente amb els versos de la Divina Commedia. Naturalment, la descoberta ens ha obert, a tots, un univers de recerca. Perquè resulta que, un cop trobada una melodia (com més kitsch millor) que admet hendecasíl·labs, de sobte els poemes més sublims poden descendir als inferns de les tonades més infectes. Quina tonada tronada podria fer arribar "La vaca cega" al karaoke? "Topant de cap en una i altra soca"? I els sonets foixans de "Sol i de dol"? Què me'n dieu de cantar "No pas l'atzar ni tampoc la impostura" amb la melodia del "Nascut entre Blanes i Cadaquès" dels Sopa de Cabra? I "La primavera" de Verdaguer amb música del "Bon Dia" de Els Pets? No és gens fàcil, perquè de vegades funciona la mètrica però les estrofes no es corresponen o la tornada no lliga. I ens agrada que la tornada sigui la dipositària de la tonada més tronada. Busquem karaokegrames, és a dir: lletres i melodies encreuades que puguin ser cantades amb aqueeeella alegria tan nadalenca. I si les melodies són nadales, doncs millor encara! Ens fotrem tres copes de Melody per celebrar-ho. Com que en realitat el que us demanem són melodies farsants, el millor missatge s'endurà un exemplar de la novel·la Farsa de Màrius Serra, per gentilesa de l'editorial Planeta i de la llibreria virtual llibres.cat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Bon cop de falç, Marrameu! Per compensar l'ensurt que es deuen haver endut els primmirats que, malgrat l'advertència del verbívor de més avall, no s'han pogut estar de llegir els versos sense títol però sí amb titola, he adaptat per a la música del nostre himne una lletra apta per a tots els públics: la de marrameu torra castanyes, amb alguna variació perquè funcionés la mètrica i la rima. Marrameu torra codonys a la brasa amb cap-i-pota ja n'hi peta un greix al nas i el pobre estira la pota PICA BEN FORT! PICA BEN FORT, QUE PICA BONA FUSTA! PICA BEN FORT! Marrameu i sa muller s'emboliquen amb un ponxo: feia veure que era un gat però era col amb un bon tronxo PICA BEN FORT! PICA BEN FORT, QUE PICA BONA FUSTA! PICA BEN FORT! Marrameu no pot grimpar per terrats ni balconades que té una gateta a prop que li cura esgarrinxades. PICA BEN FORT! PICA BEN FORT, QUE PICA BONA FUSTA! PICA BEN FORT! Núria 18/01/2007 23:41 # No títol, sinó titola Amb motiu del 50è aniversari d’un bon amic, vaig composar-li un himne que cantàvem amb la música de l’himne nacional de Catalunya. Hi ha una paraula inventada (“fal” per fal•lus) que, si cal podria ser obviada tot i emprant el vers “Cop de carall”, cosa la qual poden fer els molt primmirats amb aquestes coses. No el llegiu si us espanten o molesten les grolleries insolents. El meu mestre i bon amic Enlaira la pixa encesa. Endarrere no anirà Que n’és el davant sa presa. Bon cop de fal. Bon cop de fal Amb gegantina fava. Bon cop de fal. El seu somni més hermòs Representa una mamada Mentre que té un cony sucós Per refrescar-li la cara. Bon cop de fal Bon cop de fal Amb lluenta titola. Bon cop de fal. Que malgrat fer cinquanta anys No decaiguin les trempades. Que l’orgull dels catalans Escampis amb ta sigala. Bon cop de fal. Bon cop de fal Patriótica sardina. Bon cop de fal. Joan Romeu 18/01/2007 19:25 # palindrom Tira'm anis a la sina, marit. pol riveil 07/01/2007 13:38 # Palpo l'angoixa dins el pit Una altra de les aficions musicals de la meva colla esplaiera de quan era més jove que ara, era traduir cançons catalanes al castellà macarrònic. La darrera aportació de l'Anselm, titulada "Una cigala", m'ha recordat a la traducció que fèiem de "Cada dia és un nou pas" d'Esquirols. La gràcia la tenia la primera frase: "Sovint, amic, massa sovint, palpo l'angoixa dins el pit", que quedava així: "A menudo, amigo, demasiado a menudo, palpo la angustia en el pito". Núria 31/12/2006 18:17 # UNA CIGALA Això és una variant d'una cançó de Joan Manuel Serrat que vaig aprendre fa força anys. Veureu com canviant només uns mots canvia tot el significat de la cançó, amb un resultat molt divertit. Me la van mossegar mentre pixava somnis dels meus setze anys encara adolescent. Entre les meves mans que tremolaven jo vaig prendre ben fort aquell joguet. Vàrem créixer plegats, jo em vaig fer un home, ella es va anar espatllant al meu costat. Ara que jo la veig bruta i trencada me n'adono del molt que l'he estimat. Primer els amics arriben, quan els amics se'n van sols queda una cigala per fer d'acompanyant, ara l'amor arriba, després l'amor se'n va, sosl queda una cigala i el seu cant que plora. Ara sé d'un company que mai no enganya, que quan m'ompli de goig cantarà amb mi, amb mi, ja tinc un amic fidel, pobra cigala, canta quan canto jo i plora sempre amb mi. Anselm Quixal 31/12/2006 07:55 # EL 14 DE DESEMBRE, FUM, FUM, FUM Aquesta cançó, que es canta amb la lletra del "Fum, fum, fum" va aparèixer amb motiu del Referéndum para la Ley Orgánica que el règim feixista de Franco va fer el 14 de desembre de 1966 (10 anys menys 1 dia que el de la Reforma Política d'Adolfo Suárez. Només té una estrofa, i diu així: El 14 de desembre, fum, fum, fum (bis) hi va haver un referendum referendum referendum i la llei va ser aprovada, recollons quina putada, fum, fum, fum. Anselm Quixal 29/12/2006 16:05 # Més nadales amb Lluís Llach: Sant Josep fa bugada amb un amor tan tendre... M’encanta la lletra de “Sant Josep fa bugada”. El bon Josep fa la bugada, la dinada, la fornada... i la Verge Maria ja fa prou amb un llençol, amb una col i en fer no-no al bressol... Aquest karaokegrama queda bé de les dues maneres: ---------- a) Amb la melodia de “Sant Josep fa bugada”, canteu la lletra de “Per un tros del teu cos”. També de collita pròpia he afegit el que es correspondria a "al•leluia, kyrie eleison": Per un amor tan tendre què donaria jo, què em deixaria prendre per un tros del teu cos. Com el pagès que es lleva per a fer el seu camp d'or, jo et faria meva, et llauraria el cos. Pel teu amor, pel teu amor. Pels teus ulls tan negres, jo apagaria el sol; que només les estrelles fossin el teu bressol. Junts faríem la drecera caminant sense por; jo et trauria les pedres, i el vent del nord, la pols. Pel teu amor, pel teu amor. ---------- b) I proveu a la inversa. Amb la melodia de “Per un amor tan tendre” (tornada “la-laralà” inclosa), canteu la lletra de la nadala: Sant Josep fa bugada a dintre d’un morter, hi posa una flassada, també un travesser, la Verge Maria hi posa un llençol, i els àngels hi canten: la do re mi fa sol. A•leluia, kyrie eleison Al•leluia, kyrieleison Sant Josep fa dinada, posa l’olleta al foc, amb naps i cansalada ja bull a poc a poc, la Verge Maria hi posa una col, i els àngels hi canten: la do re mi fa sol. A•leluia, kyrie eleison Al•leluia, kyrieleison Sant Josep fa fornada amb pasta i llevat, i després ell la tasta, quin pa ben encertat! La Verge Maria fa no-no al bressol i els àngels hi canten: la do re mi fa sol. A•leluia, kyrie eleison Al•leluia, kyrieleison Núria 28/12/2006 20:11 # Nadales amb Lluís Llach: Nadal és Vida Agafeu la melodia d’una de les nadales més populars, "A vint-i-cinc de desembre" i poseu-hi la lletra de "Vida" d’en Lluís Llach. Tingueu en compte que es repeteix la melodia de "ha nascut un minyonet", i que de collita pròpia he afegit el que es correspondria al “fum, fum, fum”. Amb tots els meus respectes per a en Llach... i és que cantada així, la lletra perd tot el seu sentit... Potser em deixin les paraules, potser sí (a vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum) o potser em deixeu vosaltres, potser sí (a vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum) o només els anys em posin a mercè d’alguna onada (ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet) Mentre tot això m’arriba, que a la força ha d’arribar-me, potser sí. (fill de la Verge Maria, n'es nat en una establia, fum, fum, fum) potser tingui temps encara de robar-li a la vida (ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet) i així omplir el meu bagatge, mentre tot això m’arriba... vida, vida, vida! (fill de la Verge Maria, n'és nat en una establia, fum, fum, fum) Núria 28/12/2006 19:28 # La gavina ponedora Uns amics començaven cantar "La gavina voladora" (cantaven la primera estrofa amb la lletra i la melodia originals) i, a la segona estrofa, continuaven amb la melodia original però es passaven a la lletra de la segona estrofa de "La gallina Turuleta". Bernat Pescaire 28/12/2006 08:47 # Mozart Uf! De karaokes d'aquests n'hi han centenars de provocats per la mandra de fer traduccions correctes a les cançons. Jo m'ho miro des del costat musical. I vull fer esment a en Joaquim Pena que va traduir centenars de cançons dels compositors clàssics més habituals (Mozart, Shubert, Schumann, Beethoven...) Com a mostra la traducció del lied de Mozart "La petita filadora" que encara al 1999 era publicada a casa nostra amb el text de la "Cançó incerta" d'en Josep Carner. ------------------------------- Die Kleine Spinnering Was spinnst du, fragte Nachbars Fritz, als er un jüngst besuchte dein Rädchen läuft ja wie der Blitz! Sag' an, wozu dies fruchte? Komm lieber her in unser Spiel Herr Fritz das lass' ich bleiben! ich Kann mir, wenn er's wisen will, so auch die Zeit vertreiben, so auch die Zeit vertreiben. Was hätt ich auch von euch, ihr Herrn? mann kennt ja eure Weise: Ihr neckt un scherzt und dreht euch gern mit Mädchen um im Kreise, erhitzt ihr Blut, macht ihr Gefühl in allen Adern rege und treibt, so bunt ihr könnt, das Spiel dann geht ihr eurer Wege, dann geht ihr eurer Wege. Schier ist's als wären in der Welt zum Spasse nur die Mädchen. Drum geht un spasst wo's euch gefällt, ich lobe mir mein Rädchen. Geht! eure Weise is klein nutz. Wenn ich soll Seide spinnen, So will ich, merk er sichs, Herr Fritz, nicht Werg dabei gewinnen, nicht Werg dabei gewinnen. ------------------------------- La noia filadora Versió catalana Joaquim Pena Què fas filant? em deia_en Pau suara quan em veia; com llamp fas la filosa_anar! Vejam que n'has de treure. "Mes val que vinguis a jugar" Ai Pau deixem-ho correr, car sapigueu que bo_i filant per mi també_el temps vola; per mi també_el temps vola. Que_en trec d'anar_amb vosaltres doncs?, prou se les vostres tretes, feu gresca_i xirinola_en gros, rondant amb les donzelles. Us bull la sang, com raig de foc us corre per les venes. En tant podeu seguiu el joc i aprés gireu l'esquena; i aprés gireu l'esquena. Com si tan sols al món hi_hagués per bromejar les noies. Doncs `lla_on us plagui bromejau, jo vaig bé_amb ma filosa. No_em xoca_el vostre tarannà! Quan filo seda bona, pareu esment senyor galant, no vull un cap d'estopa; no vull un cap d'estopa. ------------------------------ Cançó incerta Josep Carner Aquest camí tan fí, tan fi; qui sap, qui sap on mena? Ésa la vila o_és al pi, al pi de la carena? Un lliri blau color de cel diu vine, vine, vine! Però no passis diu un vel, un vel de teranyina; un vel de teranyina. Qui sap si trist o somrient acull, acull a l'hoste. Qui sap si mor sobtadament, si mor sota la brosta. Qui sabrà mai aquest camí a què, a què_em convida. Camí incert ho_és cada, ho_es cada vida; ho_és cada vida. Jaume d'Escriu 27/12/2006 21:41 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |