Opinió

Joan-Lluís Lluís

22.01.2013

Els Països Catalans? Quan Catalunya sigui a les Nacions Unides

Si, fa molt pocs anys, la independència de Catalunya semblava una utopia, potser podem pensar que en un futur més o menys proper tindrem a frec de dits més utopies de sobte esdevingudes realitzables. Tant de bo la reunificació dels Països Catalans en fos una. Començant per qualsevol dels sis territoris catalanoparlants que envolten Catalunya. Jo, des de Catalunya Nord, i pel que fa a Catalunya Nord, reconec anhelar-ho, tot i sabent-ne les extremes dificultats que això representaria. Ara, penso també que qualsevol objectiu, per ser realitzat de debò, implica una jerarquització del possible. I, avui, és ben clar que l'únic objectiu realitzable a curt o mitjà termini és la independència del Principat de Catalunya. Aquest ha de ser el punt de concentració dels esforços de tothom, catalans del Principat i de tots nosaltres, aquells que envoltem aquesta Catalunya pels sis cantons, que l'apuntalem, que la necessitem i que li oferim sovint el bo i millor del que produïm.


Tot sovint catalans del Principat em demanen què es pot fer, des d'allà on són, per ajudar Catalunya Nord. La resposta és ben fàcil: aconseguir la independència de Catalunya i, ara per ara, res més que això. I aquesta resposta té un corol·lari, en forma de pregunta invertida: què podem fer, nosaltres, catalans-no-del-Principat, per ajudar a aquesta independència? Em sembla ben clar que Catalunya no pot prescindir de cap bona voluntat i que, de bones voluntats, n'hi ha a tots els Països Catalans. La prioritat ha de ser aquesta independència, perquè el millor favor que pugui fer Catalunya a la resta de territoris catalanoparlants és esdevenir independent. Els beneficis per a tots nosaltres seran enormes. I aquesta prioritat inclou l'obligació de tothom de posar en un segon terme la qüestió, ara per ara purament teòrica, de la reunificació. Ara és l'hora de Catalunya i només si Catalunya esdevé independent es podrà començar a treballar de veritat en alguna forma de reunificació. Així doncs, parlar d'aquesta reunificació com d'una condició prèvia a una declaració de sobirania em sembla contraproduent. Ja parlarem del Països Catalans quan Catalunya tingui un escó a les Nacions Unides. Ara, és l'hora de Catalunya. Que cap independentista no oblidi els Països Catalans, però que tots treballin, avui, per la independència de Catalunya.

Editorial