Xavier Folch: 'A la història del nostre país hi ha dos editors essencials i ell n'és un'

En Josep Maria Castellet ha estat alhora un gran escriptor i un gran editor. Sobretot editor, perquè és amb el que s'ha guanyat la vida. A la història del nostre país hi ha dos editors que han estat essencials, i ell n'és un. L'altre és en Cruzet, de l'editorial Selecta, fundada just els primers anys després de la guerra.

En Cruzet va recuperar l'edició en català, molt assessorat pels escriptors de l'època, sobretot per en Pla, que el va orientar i ajudar molt. Era allò de: 'Hem viscut per salvar-vos els mots.' I és cert, ens van salvar els mots, quan gairebé tot era prohibit, en l'època més fosca del franquisme. Quinze anys després, quan ja s'havia estès la resistència al franquisme, es va crear Edicions 62, que va ser una iniciativa d'en Max Cahner i en Ramon Bastardes. Al cap d'un any de la fundació, en Max Cahner va fitxar en Castellet com a director literari. I en Castellet va canviar l'editorial, convertint-la en la primera editorial moderna de Catalunya. Ha tingut un catàleg comparable als de les grans editorials europees de Londres, París, Milà… I això, tot i que lògicament una editorial és una obra col·lectiva, fou mèrit principal d'en Castellet. Però el fet més important és que això va marcar el camí per a les editorials que van venir després, com per exemple Quaderns Crema, Columna o Empúries.

I com a escriptor Castellet té alguns llibres molt notables, a banda d'un estudi sobre Pla i un estudi sobre Espriu, especialment dos: 'Els escenaris de la memòria' i un dels darrers, 'Seductors, il·lustrats i visionaris', on parla d'alguns dels seus amics morts: Sacristán, Barral, Ferrater, Fuster, Comín, Terenci Moix… I a través d'ells fa una certa autobiografia d'ell mateix molt valuosa.

El trobarem molt a faltar. Per sort ha tingut una vida llarga i fecunda. Era una persona cordialíssima i simpatiquíssima, generosa, mai arrogant, que enyorarem molt. En clau de país, és una pèrdua molt important, pel que ha significat com a editor, perquè ha estat fonamental en la història convulsa de l'edició del nostre país. I cal recordar que els governs catalans li ho han reconegut. Va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat, que és la màxima distinció que dóna el govern. No l'oblidarem.

Xavier Folch, substitut de Josep Maria Castellet com a director literari d'Edicions 62.
(Comentari recollit via telefònica per la redacció de VilaWeb.)

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ha estat fonamental en la història convulsa de l'edició del nostre país.

Era una persona cordialíssima i simpatiquíssima, generosa, mai arrogant, que enyorarem molt.