25-A, cantar 'Grândola' a València

Avui, a penes fa unes hores, passada la mitjanit portuguesa d'ara fa quaranta anys, la tendra melodia de 'Grândola, Vila Morena' de Zeca Afonso ressonava a Rádio Renascença, al programa 'Limite', i s'escolava pertot arreu. Era el senyal llargament esperat durant nits que van ser anys. Dècades inacabables perquè, en una sola matinada curta, la dictadura més antiga del sud d'Europa caigués i s'enfonsés com un terròs de sucre, de resultes de la insurrecció militar pacífica impulsada per l'MFA, el moviment covat al si de les forces armades portugueses. D'aleshores ençà, la imatge inoblidable ha restat inesborrablement intacta. Cruïlla i certesa de com d'insondable és la retrobada amb la sempre llarga lluita per la llibertat: clavells inutilitzant fusells, carrers destituint el règim i la bona gent tombant tota la crueltat d'una dictadura sencera. Ucronies, Nelson Mandela enmig de Lisboa: tot és impossible fins que deixa de ser-ho. O la PAH prenent l'avinguda de la llibertat: sí, sí que es pot.

'O povo é que mais ordena.' Per als nascuts sota la democràcia de l'amnèsia i l'oblit planificat, i ara que tant es deïfica la maldestra transició espanyola --aquella que va deixar impune el crim continuat que va ser el franquisme--, la Revolució dels Clavells despulla sempre el transaccional mite transicional hispànic: en 24 hores, amb prou feines, prenent aeroports i carrers, la dictadura va ensorrar-se, tots els presos polítics van ser alliberats, els exiliats tornaren a casa i la bruta i brutal policia política, la PIDE, es fonia i fugia, assetjada per l'ètica resistent, resilient, del carrer. Ben bé igual que al Regne d'Espanya, vaja. Allà, ruptura democràtica. Aquí, reforma transmutada en impunitat, estratègies de la tensió i frens d'emergència contra els anhels socials i nacionals. Malgrat que aquell abril, tan lluny i tan a prop, el franquisme remullés totes les seves barbes.

'Jurei ter por companheira a tua vontade'. Després, contratonada lampedusiana perquè res no canviés, per limitar l'abast de tot canvi polític i social, un altre mite actual –l'Europa que va congelar Franco i Salazar durant quaranta anys enmig de la Guerra Freda– va activar-se per refrenar-ho tot. Fundacions socialdemòcrates alemanyes, contracops de militars conservadors, l'OTAN i fins i tot un Kissinger que exigia una sortida 'a la xilena' es van conjurar per aturar el procés. I l'operació Suresnes del PSOE va replicar amb l'operació Mário Soares. I se'n van sortir, és clar, que qui talla el bacallà sempre fa i desfà. Però ningú no ha pogut fer emmudir 'Grândola' encara.

'Terra de fraternidade'. Passat vist amb els ulls del present per furetejar el futur, no deixa de ser rabiosament actual que les primeres decisions d'aquella Revolució dels Clavells nacionalitzessin la banca i els sectors estratègics, desfessin el poder de les elits, decretessin la descolonització i iniciessin un procés socialitzant contra l'espoliació, el saqueig i l'enriquiment que havia promogut la dictadura contra les classes populars.

'En cada esquinha un amigo'. Mil voltes cantada arreu del món, mil voltes taral·lejada a cada cantonada i a cada lluita, 'Grândola', himne de llibertat, ressona avui encara. A Portugal, des del 2012, és la imprescindible banda sonora original contra la troica, els cops de mercat i les tiranies financeres dels nostres dies. Fins i tot, el president Passos Coelho va haver d'emmudir ara fa un any, quan un grup de ciutadans la va entonar des de la tribuna de convidats del parlament. 'Grândola' encara.

'En cada rostro, igualdade'. En el temps al temps que som, és hora que torni 'Grândola'. Que s'escoli de nou. Quaranta anys després, som aquí, continuem aquí. Fèrtil mirada retrospectiva, mirar enrere per continuar endavant i memòria d'un futur anterior: ells van posar clavells als fusells. A nosaltres només ens caldrà ficar vots dins les urnes.

Més que mai, doncs, esperant el senyal. Tic-tac.

El 9-N, posem per cas, quan 'o povo' torni a ser 'quem mais ordena'.

'Grândola'. Avui i aquí. Ara i encara.

Demà als carrers de València.

I encara més demà passat.

Quan ens retrobem amb la llibertat.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Allà, ruptura democràtica. Aquí, reforma transmutada en impunitat, estratègies de la tensió i frens d'emergència contra els anhels socials i nacionals.

Mil voltes taral·lejada a cada cantonada i a cada lluita, 'Grândola', himne de llibertat, ressona avui encara.

Ells van posar clavells als fusells. A nosaltres només ens caldrà ficar vots dins les urnes.