Opinió

Germà Capdevila

14.03.2013

Llums i ombres del papa Francesc

Segurament aquestes setmanes vinents tindrem oportunitat de llegir detalls més o menys extensos de la vida del nou papa, la vida prèvia a l'elecció. Com sol passar en aquests casos, hi ha aspectes que es magnificaran, n'hi ha que s'eludiran i n'hi ha molts que senzillament s'ocultaran.


El primer senyal d'alarma del nou pontífex és que és un peronista declarat. El peronisme és un moviment polític argentí d'origen feixista que gira entorn del culte al líder i fundador, el general Juan Domingo Perón, que governà l'Argentina en tres ocasions. Es va destacar per l'ajuda que va prestar a Franco i l'acollida de centenars de criminals de guerra nazi després de la Segona Guerra Mundial. Els ex-presidents Menem, Duhalde i Kirchner, com també l'actual, Cristina Fernández de Kirchner, provenen de diverses faccions del peronisme.


En segon lloc, Bergoglio va ser el màxim responsable de la Companyia de Jesús, els jesuïtes, a l'Argentina, durant la dictadura militar que va motivar la desaparició de més de trenta mil persones a final dels anys setanta del segle passat. Aquells anys, uns quants sacerdots jesuïtes implicats en l'acció social als barris més humils, les anomenades 'vil·les misèria', van ser detinguts, torturats i 'desapareguts'. La relació de Bergoglio amb aquests fets mai no ha estat del tot aclarida. L'Església argentina va col·laborar activament amb la dictadura; en el cas del nou papa, hi ha reunions provades i documentades amb el dictador Videla i el cap de la repressió, Massera. Ell va declarar en seu judicial que les trobades esmentades havien servit per a intercedir en favor de sacerdots detinguts i desapareguts. Els seus defensors asseguren que va ajudar a fugir al Brasil molts religiosos perseguits i que fins i tot va amagar-ne uns quants en dependències dels jesuïtes a Buenos Aires.


Probablement mai no sabrem què va passar del cert i la veritat és en algun punt intermedi. Tanmateix, sí que és del tot provada l'austeritat del nou papa, que se sol desplaçar amb metro, i el seu compromís amb les causes socials i els més pobres de l'Argentina.


Ep! Em deixava el detall més important: és del San Lorenzo, el club de futbol fundat a principi del segle XX per un capellà, que va adoptar la samarreta blau-grana en homenatge al Barça.


 


Germà Capdevila, director de la revista Esguard. Va ser deu anys sots-director a l'agència de notícies argentina Aiba.

Editorial