Opinió
-
Jordi Armadans: Senyores i senyors, una evidència: Chávez té llums i ombres
Jordi Armadans
06.03.2013
-
David Segarra: Els somnis de Chávez, els nostres somnis
David Segarra
06.03.2013
-
Beppe Grillo i la nova política
Marcel Farinelli
05.03.2013
-
Eva Clausó: 'Durant molts anys vaig treballar sense cap mena de contracte'
Eva Clausó
04.03.2013
-
Andreu G. Nandín: 'El Pirineu, quiet i mut davant la càmera'
Andreu González Nandín
02.03.2013
-
Carta de comiat d'Eva Clausó de la corresponsalia de TV3
Eva Clausó
01.03.2013
-
Un Mobile World Congress de rècord total, dia per dia
Carles Rabadà
01.03.2013
-
Miquel Ramos: Per molts anys de Falles Populars i Combatives!
Miquel Ramos
01.03.2013
-
Tonetxo Pardiñas: 'Demanem respecte de la classe política envers la llengua'
Tonetxo Pardiñas
28.02.2013
-
Rocío Martínez-Sampere: 'Hem de dir sí a Catalunya: reivindicació nacional i model social són indestriables'
Rocío Martínez-Sampere
27.02.2013
-
Sara Alivesi: 'Ha guanyat la novetat perquè la gent està cansada dels partits tradicionals'
Sara Alivesi
26.02.2013
-
Maria Folch: 'Ens haurem tret de sobre Berlusconi quan es mora'
Maria Folch
26.02.2013
-
Neelie Kroes: Per un ciberespai lliure i segur
Neelie Kroes
23.02.2013
Andreu Barnils
06.02.2009
La vella i la bèstia
Més d'un jove, avui a les vuit del matí, deu haver corregut a comprar entrades per escoltar un avi heavy metal. L'avi heavy metal és Brian Johnson (seixanta-un any) cantant d'AC/DC, els peluts que aviat actuaran a Barcelona (31 de març i 7 de juny). Parlem d'en Johnson, però podríem parlar d'uns quants més. Neil Young (seixanta-tres anys), Mick Jagger (seixanta-cinc), Joan Manuel Serrat (seixanta-cinc) o Patti Smith (seixanta-dos) són més exemples d'il·lustres vells a l'escenari. I no, no seré pas jo qui dirà que és incompatible ser jai i vestir de cuir i dir 'fucking fucking'. No, no seré pas jo qui dirà que els avis, amb barnús i sabatilles. No seré pas jo qui dirà que els avis fan mots encreuats i les àvies, mitja i punt de creu. No, no seré pas jo, perquè afortunadament sóc client del bar Klavier de Barcelona. I allò, amics, alliçona. No crec que pugui expressar la impressió que em va fer veure totes aquelles iaies, pintades i arrugades, engolint whiskies a peu dret, jugant amb la palleta.
El local, el porta un ex-membre dels Sirex, o dels Mustang, no m'ho feu dir. L'home, d'uns seixanta anys, cara llarga, seriosa i sempre morena, s'asseu darrere els teclats i espera que, un per un, els clients prenguin el relleu i entonin, a viva veu, els seus himnes en directe, himnes immortals com la bellíssima cançó de la gran Odetta (Alabama, 1930), cançó que més d'una jove trobaria indecent: 'Tell my man I won't be home tonight, / oh my baby, / oh my lord have mercy on poor me, / oh my baby, / send somebody to let my heart go free.' Que gran, l'Odetta.
Si l'himne atrapa, al Klavier, o bé s'hi fa el silenci o bé l'audiència s'hi suma i aleshores el local sembla un vell vaixell pirata en plena festa. Mentrestant, portes enfora, la ciutat dels joves resta adormida, quieta, barrada. No, als nostres avis, no els fa falta anar a veure AC/DC. Això, ho deixen per als joves. Ells ja tenen el seu racó, aquesta magnífica cova que tanca tard, molt tard i entre setmana. Al voltant de la llarga barra folrada amb estil, hi he vist reunits grups de quaranta i cinquanta avis que, ben entrada la matinada, acabaran veient sortir el sol. Els joves que, amb ganes d'aprendre, hi traiem el nas de tant en tant, hem de vigilar de no caure en el ridícul i quedar garratibats per l'inèdit espectacle: allà els veus, ells, majoritàriament amb corbata, cabells tirats enrere i descominals panxes teutones. Elles, família, van escotades, poden portar minifaldilla i et miren sense vergonya de dalt a baix. Més d'un cop, de camí al lavabo, he notat que dues grans protuberàncies se'm clavaven a l'esquena. Pitjor ha estat un cop dins, amb la balda posada: la rialla de la vella, allargassada, l'he notada com un punyal escolant-se per la ranura de la porta.
El filòsof Sartre deia que, com més vell es feia, més radical es tornava. L'escriptor Aldous Huxley, als seixanta-nou anys i al llit de mort, va ordenar als metges que l'atenien que no li donessin cap mena d'anestèsia al moment de morir. Es va estimar més que li injectessin, a la vena, àcid lisèrgic, perquè deia que en el moment de la mort, més valia tenir els ulls badats, i no adormits. Aquest Huxley, sempre amb la corbata posada i la prosa afilada (des de 'Un món feliç' fins a l'assaig 'Les Portes de la Percepció', que va inspirar el nom de The Doors), és l'exemple més feliç que als avis, els joves, no els hem d'anar a explicar res. A hores d'ara, ja n'hi ha massa d'exemples perquè ens estranyi gaire de veure heavy metals de seixanta anys dalt de l'escenari.
I bé, que res, que sé que el Klavier té problemes. El soroll. Ves no sigui una parella de joves, amb fills, hipoteques i trenta anys que, bèsties, es queixen dels vells de baix a l'autoritat.
Per últim, un vídeo:Viam si us agrada.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












