Justícia poètica

Hauria pogut ser pitjor? Sí. Haurien pogut encomanar l'aeroport de Castelló a Calatrava i aleshores sí que seria l'obra pública més cara i més mal executada que la nostra generació podria recordar.

Ara no és l'aeroport més car. El de Ciudad Real el guanya. No és l'obra més inútil. Alguns ramals d'AVE de Castella ja han hagut de tancar. Però és segurament l'obra d'enginyeria financera més estúpida que mai ha pogut imaginar una administració pública. Un regal per al concessionari. Si guanya diners, per a ell. Si en perd, l'administració pública paga la diferència! Jo tinc una germana sense feina; amb aquestes condicions s'avindria a obrir una sabateria, pose per cas. 

AeroCas ha estat un despropòsit des de l'expropiació dels terrenys fins a l'adjudicació en condicions inacceptables. Tot passant per faltes de permisos, retards en l'obra, pistes que s'han hagut de refer perquè si hi hagués aterrat un avió no hauria pogut girar volta i tornar a enlairar-se. Portes d'hangar tan estretes que no permetien el pas dels contenidors. Milions en publicitat fraudulenta. Cessions de les instal·lacions per a fer curses de fórmula 3. Contractes de falconeria a preus desorbitats...

Després vingué la berlanguiana inauguració de 'el aeropuerto peatonal' i el '¿os gusta el aeropuerto del abuelito?', amb un Carlos Fabra pletòric i un Francisco Camps en plena psiquedèlia argumental. I després res. Moltes dates i cap avió. Després la promesa del grup inversor libi, que no va comparèixer, i tot això i tot allò.

I la terrible pressió que hem hagut de suportar els qui hem qüestionat el procediment, el sistema de gestió... Ens hem hagut de sentir dir de tot. De tot. Recorde que en un dels plens de la Diputació on vam debatre sobre els molts desficacis comesos en tot això d'AeroCas, el portaveu del Partit Popular va dir que l'aeroport seria un punt d'inflexió en la nostra economia. I va voler adobar-ho amb una citació cinematogràfica: 'Serà –va dir– el principi d'una gran amistat.' Vaig replicar-li que hauria pogut ser una miqueta més curós a l'hora de buscar exemples, perquè aquella pel·lícula, 'Casablanca', acaba amb un aeroport buit i fosc, i el protagonista de bracet d'un gendarme. Tota una metàfora.

I, ves per on, com en una mena de justícia quasi poètica, per arrodonir tot aquest Cafarnaüm administratiu, judicial i econòmic, finalment s'ha adjudicat la gestió de l'aeroport a SNC-Lavalin. Una empresa canadenca implicada en escàndols de corrupció si més no en dos continents; i vetada formalment pel Banc Mundial per als deu anys vinents. Quan van demanar al vice-president Ciscar sobre tot això, va dir que era un problema específic amb uns directius, no amb l'empresa. I després d'un sospir (supose que devia pensar en el seu grup parlamentari) va afegir: 'Això pot passar en qualsevol organització.'

Scorsese no hauria signat un guió d'empreses i polítics corruptes amb un final millor.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Scorsese no hauria signat un guió d'empreses i polítics corruptes amb un final millor.