Opinió

 

<4/73>

Jaume Sastre

04.06.2015

La vaga de fam de Grosclaude: una llavor plantada, una guspira encesa

He seguit el cas de David Grosclaude des del primer moment. L'amic Balutxo [Bartomeu Mestre] em va informar que VilaWeb en parlava. Jo ho relaciono amb el nostre cas. Durant la legislatura 2011-2015 a Mallorca hi ha hagut tres vagues de fam. La de Jaume Bonet --de 27 dies-- i Tomeu Amengual --15 dies-- amb motiu de la llei de funció pública que llevava el requisit del català. Després va venir la meva --de 40 dies-- en el context de la lluita per un ensenyament públic de qualitat i en català. Penso que tenen molta relació amb la vaga d'en David Grosclaude, que la fa per l'occità. L'estat francès no compleix els seus compromisos. França va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries però no l'ha aplicada.


En David vol cridar l'atenció sobre aquesta injustícia i aquesta política etnocida amb la seva vaga de fam. Tot d'una hi ha hagut una gran resposta dels bretons, els corsos, els bascs, els catalans i, evidentment, dels occitans. Jo li vaig enviar un missatge i una fotografia meva amb una pancarta davant un mapa de l'Europa de les nacions [al final d'aquest text]. Pens que el context europeu emmarca totes aquestes accions. Tenim una Europa dels estats que persegueixen les llengües i nacions minoritzades. L'estat francès és el pitjor. A l'estat espanyol vivim una involució molt accelerada amb la intervenció del poder judicial i polític. En vista d'aquestes agressions, la vaga de fam és una arma de lluita.


És util la vaga de fam? L'únic que no serveix és el que no s'intenta. En el nostre cas, les vagues de Jaume Bonet, Tomeu Amengual i meva no van tenir resultat immediat. Ni en Jaume ni en Tomeu no van aconseguir aturar la llei de funció pública. Ni jo vaig aconseguir que Bauzá acceptàs de dialogar amb la comunitat educativa. Però ara Bauzá ha tingut els pitjors resultats electorals de la història del PP a les Illes. Això demostra que el nostre instrument de lluita és molt vàlid i no ens podem desanimar si no té resultats immediats. Els seus fruits poden sortir al cap d'un cert temps. Bauzá ha passat de tenir el millor resultat de la història del PP al pitjor. Tota la lluita que s'ha fet aquests anys, amb els 26 dies de vaga de l'ensenyament, les mobilitzacions al carrer, els actes, els repics d'atuells, la desobediència... tot plegat ha contribuït a l'ensulsiada del PP de Bauzá.


Però la lluita no s'ha acabat. Perquè ens imposen la LOMCE. En Bauzá ha estat derrotat, però tenim en Wert. I ja veurem els nous governants de les Illes si són capaços i estan disposats a plantar cara a les imposicions de Wert. La batalla continua. No hem de permetre atacs com aquests contra Catalunya, les Illes i el País Valencià.


Quan jo vaig començar la vaga de fam estava convençut que tindria un resultat. És un instrument molt potent. Occitània, Bretanya, Sardenya... hi ha moltes llavors per plantar i moltes fogueres per encendre. Seguim l'exemple d'en Gandhi, d'en Xirinacs, d'en Jaume Santandreu... El cas d'en Xirinacs ens ajuda a recordar la traïció dels líders. Esperem que aquesta vegada els líders sàpiguen estar a l'altura perquè, si no, la societat els passarà per damunt.


 


Jaume Sastre, professor impulsor de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, va fer una vaga de fam del 8 de maig al 16 de juny de 2014.


 


Els missatges entre Sastre i Grosclaude:


«L'associació Jubilats per Mallorca vos encoratja en aquesta noble lluita anticolonialista. Salut i coratge.»


«Avèm un bon tròç de camin a har amassa dab los malhorquins per arribar a l'Euròpa que volem. Nos trobarem dins d'autes combats, segur!»


I la imatge de solidaritat de Sastre:



Editorial