Opinió

 

<4/73>

Salvador Garcia-Ruiz

06.04.2013

Salvador Garcia-Ruiz: 'Catalunya, economia internacional i la pedagogia pendent'


Anem per bon camí però queda molta feina per fer en l'àmbit internacional.


Avui hem tingut un nou exemple. Matthew Parris ha escrit al The Times l'article "Catalonia is a bigger timebomb than Cyprus".  Xipre és un marro?  Doncs Catalunya encara més!


Abans de dir que aquest corresponsal és enemic de Catalunya, que no ens coneix, que és un exagerat… aclarir que té lligams molt propers amb Catalunya i que comparteixo la seva tesi principal sobre l’amenaça de Catalunya en l’estabilitat econòmica internacional. De fet fa uns mesos jo explicava que Catalunya es el principal enemic del futur de l’euro (“Independència i futur de l’euro”), ja que la nostra independència comportaria més inestabilitat en un estat ja molt dèbil com Espanya i alhora disminuiria la seva capacitat de retornar els seus deutes. Però ho deia no per frenar el procés sinó per advertir que era un tema tard o d’hora sortiria i que havíem de treballar per canviar aquesta (potencial) percepció (i feia propostes de com fer-ho).


L’article de Parris, que serà degudament magnificat tant per (paradoxa) partidaris com per (òbviament) opositors de la independència l’hem d’analitzar en clau de la feina que tenim pendent de fer. Anem a pams:




  • L’article critica l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i diu que quan hi va anar estava buit. Més enllà de que tinc curiositat pel dia i hora que va agafar el seu avió, l’aeroport de Barcelona va tenir més de 35 milions de passatgers l’any 2012, amb un creixement d’un 2,2% respecte l’any anterior tot i la crisi, i és l’aeroport que més rutes obrirà l’any 2013 a tot el món. Pedagogia pendent: les infraestructures que tenim són de fet insuficients, i el potencial econòmic de Catalunya seria molt més gran si les tinguéssim




  • Afirma que el perill és una “ disorderly secession”, és a dir, una independència no pactada amb Espanya. Totalment d’acord! La preocupació internacional ha de ser doncs evitar aquest desordre, però no evitant la secessió sinó vetllant per a que, si es dóna, sigui de forma ordenada (és a dir, pactada)




  • Parla de les enquestes i es refereix a que els partidaris de la independència serien al voltant del 50% en un referèndum: hem d’explicar que això es refereix sobre el total del cens i que, segons aquestes mateixes enquestes, estaríem entre un 67% i 73% de vots favorables en un referèndum. És a dir, té sentit que, com a mínim, els catalans votem, ja que estem en uns nivells favorables a la independència molt superiors a casos com Escòcia o Quebec




  • Es refereix a l’impacte de la independència europea en potencials secessions d’altres països, com França i Bèlgica. I té raó, i per tant és el moment de ser menys “solidari” amb altres nacions sense estat, perquè és important que els estats siguin el que els ciutadans votin però el més important avui és que primer ho fem nosaltres




  • Proposa un referèndum amb tres opcions (incloent un “devo-max”, és a dir, molta més autonomia, una opció intermèdia entre independència i status quo). Hem d’explicar que això és impossible dins d’Espanya, ja que una oferta de l’estat no és possible ni creïble, i que incloure aquesta pregunta en un referèndum seria prometre una cosa que no depèn del Govern català.




El títol de l’article és cridaner però cert: som una amenaça per l’estabilitat econòmica europea, però no pel que 'volem ser' sinó pel que 'Espanya farà per impedir-ho'. I és això en el que hem d’incidir i respondre, i continuar fent pedagogia sobre el potencial econòmic de Catalunya, el clam per votar en un referèndum, i la impossibilitat d’un pacte que Espanya mal complirà. I no renunciar mai a la independència: si tots els països del món miren abans que res pels seus interessos, perquè no hem de fer el mateix els catalans, quan a més volem fer un procés impecablement democràtic i respectuós amb els nostres (potencials) socis internacionals?


I torno a principi de l'article: anem per bon camí però queda molta feina per fer en l'àmbit internacional.  I crec de veritat que s’està fent, també des del Govern. Seguim.




Salvador Garcia, economista, membre del Col·lectiu Emma i coautor del llibre 'Catalunya Last Call: Propostes per tornar a fer enlairar el país'

Editorial