Opinió
-
Carta oberta als nous gestors polítics valencians
Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura
30.05.2015
-
D’Angela Merkel a Ada Colau
Agustí Pons
28.05.2015
-
País Valencià: any zero
Josep Albinyana
27.05.2015
-
La llengua més discriminada
Grup GELA
27.05.2015
-
'Qui lluita contra el país té les hores comptades en aquesta terra'
Cristòfol Soler
26.05.2015
-
'Açò que ha passat al País Valencià és brutal'
Ferran Torrent
26.05.2015
-
El 25%
Carme Junyent
14.05.2015
-
La primera salutació a Catalunya
Xavier Macia
14.05.2015
-
Benvinguts al 1992. Crònica d'urgència d'una nit electoral dura per als qui no vivim a Escòcia
Pau Obrador
08.05.2015
-
La llengua: infrastructura d’estat
Carme-Laura Gil
07.05.2015
-
Les fal·làcies del 55%
Lluís de Yzaguirre
07.05.2015
-
Qui pagarà el deute de l’estat espanyol?
Albert Pont
06.05.2015
-
L'escàndol de la nova comissió de garantia del dret d'accés a la informació pública
Joan Soler
05.05.2015
Regina Laguna
25.01.2012
Regina Laguna: 'Majoria absoluta'
Amb pietat. Per la mínima, però amb majoria absoluta, el jurat popular del Tribunal Superior de Justícia ha declarat innocents l'ex-president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i l'ex-secretari general del PP Ricardo Costa del delicte de suborn, de rebre regals d’una trama corrupta de manera continuada. Amb cinc vots contra quatre, el mínim que requereix la llei del jurat per a obtenir l'absolució, el poble valencià ha perdonat per segona vegada l’home que ens ha portat a la misèria més absoluta: amb la taxa de desocupació més alta de l’estat espanyol, amb llistes d’espera interminables en allò que resta de la sanitat pública, amb els alumnes dels instituts amb mantes perquè el Consell no paga des de l’abril i no hi ha diners ni per a la calefacció… La llista seria tan llarga com la dels ciutadans dependents que es moren esperant les ajudes socials. Sembla que és més 'glamorosa' la Fórmula 1, i per això els valencians van tan privats!
I l’ha perdonat per segona vegada, perquè ja va perdonar-lo en les urnes, quan va aconseguir la majoria absoluta en les eleccions a les Corts, el 22 de maig de l’any passat. Així és com el PP va presentar aquella victòria, en una mena de presagi. Judicialment, és un veredicte tan respectable com la sentència d’un tribunal format per jutges professionals i té els mateixos ressorts que qualsevol altra resolució judicial: el recurs d’apel·lació. Si les acusacions –fiscalia i acusació popular– així ho decideixen, el cas de Camps tornarà a ser jutjat, aquesta vegada per un tribunal professional, format pels jutges del Tribunal Suprem.
Jurídicament, han eixit a relluir les errades inicials de la sala civil i penal del TSJCV, del tribunal valencià, que va separar el 'cas dels vestits' de la trama principal del cas Gürtel al País Valencià: la del finançament il·legal del PP, que ja és oberta a la mateixa seu on Camps ha estat jutjat i en què hi ha encausats una trentena de diputats i alts càrrecs del govern del PP. I la llista és oberta… Políticament, el cas és més complicat. En alguns cercles s’havia dit que l'ex-president tenia intenció de reclamar la corona a l'actual representat del Consell, Alberto Fabra, en cas d'eixir innocent; o, si més no, que Mariano Rajoy hauria de rehabilitar-lo amb un alt càrrec a Madrid.
Socialment, les conseqüències són més tristes. Tal vegada demostren la pèrdua de principis ètics i morals d’aquesta societat, la baixada de sostre, la del tot s'hi val i els 'vestits per a tothom'. Tal vegada el maig passat encara no havia arribat el fred, ni les retallades de l'educació ni de la sanitat pública, els augments de taxes ni els impostos… Tal vegada el veredicte és l’espill on es reflectix la societat valenciana, el ciutadà mitjà, el petit home que Wilhelm Reich va descriure en el seu llibre 'Écoute, petit homme!', escrit el 1945 després de dues guerres mundials. I ja a mitjan segle passat, Reich va avisar que aquest ciutadà mitjà 'té por dels grans generals de la guerra, però no té por d’ell mateix'. Total…, per dos vestits!
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015