Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<3/73>

Eugeni Casanova

17.12.2013

És l’estupidesa, estúpids!

La Conferència Episcopal considera 'immoral' la consulta. Patxi López contraposa el 'dret de conviure' al 'trampós dret de decidir'. Lucena: 'Li ho han posat "a huevo" a Rajoy perquè digui que no.' Zapatero: 'El dret de decidir és antinatura (sic).' Rajoy: 'Espanya és la millor nació del món.' 'Per a què serveix el català? Per a insultar' (Trujillo). Són titulars que recullen reaccions al referèndum objectivament estúpides.


Ho havia dit Eduardo Reyes, president de Súmate: 'PSC, Ciutadans i PP són màquines de fabricar independentistes entre el col·lectiu de catalans d'origen espanyol', i dissabte Junqueras va donar públicament les gràcies a Rajoy, al PP i al PSOE perquè 'són una fàbrica d'independentistes'.


Aznar, Bono, Rodríguez Ibarra, Guerra, Monago, Aguirre... han fet aixecar més estelades amb els seus desvaris que cent vint anys de catalanisme. El mèrit és gran, perquè els partidaris del referèndum són un 84%, una unanimitat que no aconsegueixen ni el Barça i la Moreneta junts.


Com en un episodi del Coiot i el Correcamins, tots els invents de la colla pessigolla de l'espanyolisme els acaben caient al peu. L'estratègia de la por no se la creuen ja ni les àvies dels qui la proclamen, la sonsònia del vet de la Unió Europea ha fet néixer clubs de fans de Noruega, Suïssa i Islàndia, i els atacs al simposi 'Espanya contra Catalunya' van convertir una reunió d'especialistes en un altaveu de la nació lliure.


Les enquestes ho confirmen setmana rere setmana, el sobiranisme no para de créixer en una progressió que, si es manté, d'aquí al feliç 9 de novembre superarà totes les expectatives.


El fenomen és com més va més evident: uns pocs minuts de caverna televisiva desperten en el català mitjà deliris sufragistes compulsius, i un tall d'una conferència de premsa de la vice-presidenta Santamaría és Albert Pla directament en la vena, per posar un parell d'exemples quotidians.


El nivell de les imprecacions és el lògic si es té en compte que tot es cuina en un microcosmos dominat per 'maîtres à penser' com Francisco Marhuenda, Alfonso Ussía, Luis María Anson, Miguel Ángel Rodríguez, Belén Esteban o el general Fernández-Monzón de Altolaguirre, que Rajoy ha beneït assegurant que 'és la posició de la majoria d'espanyols'.


Aquesta manera de fer tan castissa ha aconseguit últimament catapultar-se al 'hit parade' internacional. El gran èxit 'relaxing cup of café con leche' ha entrat en el 'top ten' mundial de bajanades d'alcaldes de la revista Time, i la marca Espanya, situada ja al nivell de Bòsnia-Hercegovina i el Marroc, s'ha devaluat d'un 20% en un any. La dirigeix l'imponderable García-Margallo, que la va evocar a Brussel·les per demostrar que 'Espanya ja no és un país de xaranga i pandereta'. El seu número dos va haver de dimitir al juliol per haver piulat: 'Catalans de merda. No es mereixen res.'


Analistes com Fernando Ónega o Iñaki Gabilondo es desesperen: 'Cada vegada que vostè [Rajoy] o un dels seus ministres parla de Catalunya, el partit secessionista [ERC] guanya un escó'; 'no observen la realitat d'un corrent social molt profund que passa per damunt dels partits polítics. No puc entendre com pot ser que no es vegi això tan evident'.


I si és obvi també per a ells, per què la germandat de la caverna manté una estratègia tan contraproduent? Per què no reorienta almenys la propaganda i la bilis? Les masses no poden canviar en poc temps un tarannà ancestral o un hàbit històric, però i els polítics? I els periodistes? I els líders d'opinió?


Londres va ser implacable amb Irlanda fins que la va perdre, i va desplegar durant dècades accions de guerra bruta en els comtats del nord,  però  hi va haver un moment que va comprendre que els temps havien canviat. Amb Escòcia tot s'ha fet amb guant de seda i és força possible que la retingui. França és un dels països més centralistes del món, però París no gestiona (i bloca) els aeroports de Marsella o Lió en benefici dels seus, ni intenta jugular les regions productives i exportadores negant-los vies de comunicació vitals, ni les castiga concentrant-hi els peatges.


Per més viscerals que fossin els nacionalismes anglès i francès, un mínim de lucidesa els va fer veure que l'ús de la força no es podia perpetuar o que destruir l'economia de les regions riques duria l'estat a la crisi.


Per què els líders espanyols són tan diferents dels britànics i els francesos? Descartades les fatalitats deterministes: clima, geografia, alimentació (entrepans de calamars, per exemple)..., no pot sinó tractar-se de 'una de les més poderoses forces que impedeixen el benestar i la felicitat humana', en paraules de Carlo M. Cipolla (1922-2000), el sociòleg italià que als anys setanta va elaborar la teoria de l'estupidesa (publicada el 1988). Cipolla recull una tradició de pensament antiga que es remunta a Epicur i Plató. De fet, la 'follia' d'Erasme és, pròpiament, estupidesa.


Josep Ramoneda ha escrit: '''El món avança vers alguna cosa semblant a un país, a uns Estats Units de tot el món." No es broma: el ciutadà autor d'aquesta frase és el president que ens governa.' Era Rajoy, efectivament, dirigint un missatge subliminar a Catalunya. El seu predecessor, Rodríguez Zapatero, ha regalat també a la humanitat sentències clarividents: 'La terra no pertany a ningú, tret del vent', o 'els aturats no són aturats, són persones que s'han apuntat a l'atur'. I Aznar, l'estadista: 'El problema amb al-Qaida a Espanya [...] ve del segle VIII. Espanya i el nord d'Àfrica cristians, acabats d'envair pels moros, es van negar a convertir-se en una peça més del món islàmic.'


Són els timoners que han aconseguit la vintena bancarrota de l'estat espanyol (rècord mundial absolut) a còpia d'esquerar l'oligarquia extractiva madrilenya amb autopistes sense cotxes, trens sense passatgers i aeroports sense avions. Amb el meritori aval del 92% del congrés.


Cipolla defineix un estúpid com el que fa mal a una altra persona, o grup, sense aconseguir-ne cap benefici, fins i tot sortint-ne perjudicat. El sociòleg explica que 'alguns estúpids causen només perjudicis limitats, però n'hi ha que poden ocasionar danys terribles, no ja a individus, sinó a comunitats o societats senceres'. 


Segons la teoria de Cipolla, les castes guerreres i eclesiàstiques van situar estúpids en llocs de poder a les societats pre-industrials analfabetes, que s'han perpetuat. 'En el món modern, les classes i les castes van perdent importància, però el seu lloc l'ocupen els partits polítics, la burocràcia i la democràcia.' Espanya té l'agreujant que ha saltat a l'era tecnològica sense passar per la revolució industrial. Tot un electroxoc, sembla.


Contra l'estupidesa els déus i tot lluiten en va, havia dit Schiller. 'Un malvat és racional i es pot preveure o reconduir, però davant un estúpid hom es troba completament desarmat', afirma Cipolla, que posa com a exemple d'organitzacions estúpides la Màfia, el complex militar-industrial i la Internacional Comunista. Segurament perquè vivia a Itàlia.

Editorial