El vot

La Biblioteca Pública de Nova York té un preciós edifici a la cinquena avinguda. A l'edifici Stephen A. Schwarzman, s'hi guarden uns quinze milions de documents escrits en unes mil dues-centes llengües. Al tercer pis hi ha la sala de lectura principal, la 351. Amplíssima, de sostres alts, connexió wi-fi i silenci quasi sepulcral, aquí hi tenen guardat un llibre que, per mi, és un tresor. Veig que, per ells, també, i el guarden dins una capsa blava per tal que no es faci malbé. Parlo de 'El Canvi' de Miquel Bauçà. En tenen la famosa edició d'Edicions Empúries de l'any 1998. També tenen, atenció, tots els volums del 'Diccionari etimològic i compementari de la llengua catalana', de Joan Coromines o 'Records d'un sindicalista llibertari català' (Joan Manent i Pesas). Aquesta biblioteca pública demostra, doncs, que els EUA no són un imperi militar i prou. També són un imperi cultural i, ens agradi o no, ens tenen apamats a tots. Del primer a l'últim.

'El Canvi' del difunt poeta Miquel Bauçà va causar-me, fa molts anys, un impacte profund en la meva manera de pensar, i no sóc pas l'únic. I estic convençut que el poeta seria feliç de saber que aquest llibre seu es pot llegir a Nova York. Sí, Bauçà era un gran partidari d'Amèrica. Un devot, diria, i per ell els americans mengen a part. Són especials. Sigui com sigui, Bauçà va escriure el llibre com si fos un diccionari, amb entrades, i és així com s'ha de llegir: agafant-ne al vol qualsevol pàgina i perdent-se en les definicions que en dóna:

'Aguts Bisil·làbics, Mots: Són els millors per a denominar les coses: esclaten de sobte i s'apaguen en sec. Els monosíl·labs són inconveniències: com un tro, un espetec. I els que en tenen més ja no són mots: són novel·les. Lluc, Vic, no són escaients. Rupit, Olot, són mots com cal. Barcelona, Vallirana són narracions, molt diferents, però narracions.'

'Anarquisme: és un fenomen molt interessant en l'aspecte que indica les ganes d'ordre. Efectivament, es produeix en aquells llocs on el desordre és més viu i intolerable, com per exemple, entre els catalans, que viuen l'experiència d'un dels desordres més greus: no tenir sobirania, no tenir un estat.'

'Ancestres i enemics: Els nostres ancestres i els nostres enemics hem de pensar-los alhora. És obvi, però de vegades costa de veure llur influència simultània.'

Últimament llegeixo Bauçà més que mai. El seu món és complet, total, potent. El llegeixes i has de parar un moment per agafar aire.

'La tribu: És repugnant, però a nosaltres, els catalans, tot el que tracti de tribus, races i coses així ens ha d'interessar, encara que no vulguem: ens hi fan interessar a bufetades.'

'Les àvies catalanes: Tenen, naturalment, tres virtuts, que jo maldo per adquirir, encara que sigui en un grau menys perfecte, interior: la capacitat de distreure's amb dispositius, estris, mínims; l'aptitud a viure soles; la facultat de no pensar nicieses, vanitats, poca-soltades, sinó estrictament en l'essencial.'

L'altre dia el poeta em va fer plorar. Aquests dies, família, acceptem que tots plegats tenim l'emoció a flor de pell. Una poesia seva trobada dins 'El Canvi', publicada l'any 1998, em va trencar el cor.

'No podré participar
en la guerra venidora
que ens haurà d'alliberar
d'aquests enemics tan nicis
i tan nostres, fa tants d'anys.'

No em digueu que avui molts de vosaltres no votareu, també, pels qui no hi són. Segur que no sóc l'únic a qui li passa. Sí, som molts els que avui votaran pels que no hi són. Molts. Jo ho faria per Miquel Bauçà, Ramon Barnils i David Álvarez. Però sóc a l'estranger i no em deixen votar. És cosa d'aquests enemics tan nicis i tan nostres, fa tants d'anys. Sapigueu que no hi fa res. En el fons sé que vosaltres també voteu per mi, com jo ho faria per ells: per reviure'ls amb un senzill gest de la mà.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

No em digueu que avui molts de vosaltres no votareu, també, pels qui no hi són.

Jo no podré fer-ho perquè sóc un dels milers i milers de catalans a qui la burocràcia espanyola no ha permès de votar a l'estranger.