Martí Estruch: 'Dimitir a Alemanya no és una vergonya, o no solament'

La dimissió del president alemany Christian Wulff indica tres coses. Una: de casos de corrupció i de tràfic d'influències n'hi ha a tot arreu i a les més altes instàncies. També nord enllà, on, segons Espriu, la gent hauria de ser neta i noble. Dues: la diferència notable entre uns països i altres està en el fet que en els uns els polítics dimiteixen i en els altres fins i tot superen processos judicials en situacions més que adverses. I tres: a banda poder qüestionar el funcionament de la justícia a les nostres latituds, és evident que a Alemanya hi ha una cultura de la responsabilitat, potser d'arrels luteranes, que manca a casa nostra. Dimitir a Alemanya no és una vergonya, o no solament: és sobretot un acte d'assumpció de responsabilitat. Un polític no solament és culpable dels seus actes, també n'és responsable.

La conclusió evident és que un país en què el president dimiteix ensenya públicament les vergonyes, però també una gran salut democràtica. Vol dir que els mecanismes reguladors de la democràcia funcionen. Hi ha uns mitjans de comunicació que fan la feina d'investigar, denunciar i pressionar la classe política. Hi ha una opinió pública que no és indiferent ni viu anestesiada o adormida. Hi ha una justícia que és digna d'aquest nom i funciona d'una manera independent del poder polític. I hi ha, finalment, una classe política que, si mai oblida que el seu rol real no és cap altre que el de servir els ciutadans, té una mitjans, una opinió pública i una justícia que li ho recorden.

Martí Estruch Axmacher és periodista.

mestruch@correu.mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La diferència notable entre uns països i altres està en el fet que en els uns els polítics dimiteixen i en els altres fins i tot superen processos judicials en situacions més que adverses.