Opinió

Natxo Calatayud

23.09.2014

Per guanyar la València que volem... trenquem la València del passat

Durant tot el dia he estat neguitós pensant en aquest article. Crec que la cosa més justa, allò que em demanava el cos, era no prendre posició fins passada l'assemblea del dia 23. Però, vist l'oferiment (costós oferiment, fins i tot en un mitjà com VilaWeb, cal dir-ho), he pensat en aquelles paraules dels versos d'Estellés: 'Que la prudència no ens faça traïdors!' Som-hi!


Per començar, diré que pense assistir i participar en aquesta assemblea 'ciutadana' (?) que es farà al Teatre Micalet de València amb la suposada voluntat de caminar --agafant el testimoni de l'experiència de Guanyem Barcelona-- cap a una confluència política en pro d'una candidatura municipal unitària i ciutadana. I ho faré amb la voluntat d'incidir-hi políticament (sempre ho intente).


Ara, com a militant de fa molts anys dels moviments socials de carrer (centre social Terra, lluita veïnal a Benimaclet, plataformes antirepressives, col·lectius de joves, etc., etc.) i de l'independentisme d'esquerres, però sobretot com a membre d'una assemblea que treballa per construir un moviment municipalista des de la ruptura i la unitat popular a la ciutat de València, no puc negar que aquesta assemblea em causa un sentiment agre: l'escepticisme. M'explique.


Durant anys, massa anys, molta gent hem treballat i lluitat al desert. Aquell desert que la meua generació vam heretar d'allò que anomenen transició (a mi m'agrada més 'transacció'). El desert del silenci als mitjans de comunicació, de la criminalització política, la persecució i repressió i, per que no dir-ho?, el menyspreu d'aquells gestors de la 'democràcia', més de dretes o més d'esquerres, que ens han menystingut pel simple fet de no voler participar en el circ electoral.


I un bon dia arribà el 15-M. I obrí els ulls de moltíssima gent. I els empentà a lluitar, a mobilitzar-se, a protestar... I, finalment, a 'assaltar les institucions'. I res no seria igual avui sense aquest fenomen. Però, això sí, que no ens enganyen!


Hem creat marees de persones disposades a lluitar contra les retallades, per l'educació, per la sanitat, fins i tot pel dret de decidir. Però ara cal fer un pas avant i organitzar aquest tsunami en una veritable alternativa política que trenque amb la situació establerta per canviar-ho tot. Però com podem canviar-ho tot sense trencar amb aquella València dels gestors de la 'democràcia'? Com podem canviar-ho tot delegant les nostres decisions en uns altres 'garants de la participació'? Com podem canviar-ho tot amb més dosi de passat? Sols amb la ruptura canviarem de veritat aquesta València bruta que no és la nostra, ni la d'Estellés, ni de Sanchis Guarner, ni de les veïnes de la Punta, ni...


No n'hi ha prou de trencar amb el PP o la 'casta'. Cal trencar amb Espanya. Cal trencar amb el capitalisme que governa les nostres vides. Cal trencar amb el sindicalisme groc. Cal trencar amb la màfia financera i els empoltronits... I ho hem de fer les de baix, el poble. És la nostra hora.


Per això, veient alguns dels que impulsen la iniciativa per Guanyar València, no puc sentir sinó escepticisme quan llig els noms de molts dels actors de les velles formes de fer. Els qui provenen d'aquells partits que liquidaren el moviment veïnal i els sindicats per pactar la 'pau social', els que han intentat durant anys controlar i manipular plataformes socials, la 'vella escola', l'electoralisme per damunt del municipalisme transformador d'alliberament. En definitiva, tot allò que ha fet bandera de la desmobilització social en benefici de la mobilització electoral. Això que recorda una vella enemiga: la transició.


Tot i això, donarem una oportunitat i confiarem en l'eterna saviesa de la gent que puga 'desbordar' els oportunistes i apoderar-se d'aquest procés en el camí de la construcció d'una veritable Candidatura d'Unitat Popular (s'anomene Pepica o Llúcia, el nom no m'importa gens ni mica...), on no càpiguen els professionals de la política, responsables també d'aquesta situació actual, i en canvi fem entre totes la política de les persones i dels pobles, la nostra. I ha de ser perquè ara és el moment, perquè no podem més, perquè ho necessitem. Mai no havíem estat tan prop (mentida!, novament apareix la transició: alerta!)


I, si no és així, continuarem fent camí cap a Icària com sempre, als barris, treballant com formiguetes, preparant el terreny, ambicioses, disposades a guanyar la València que volem cadascun dels dies de la nostra vida. Seguirem i guanyarem!


 


Natxo Calatayud és membre d'Alternativa per València - CUP

Editorial