Opinió

Angel Colom

18.11.2014

Badia i Margarit i la Crida

Vaig conèixer el doctor Antoni M. Badia i Margarit als inicis de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, el moviment ciutadà que va néixer el 18 de març de 1981, justament al paranimf de la Universitat de Barcelona, de la qual aleshores ell era rector. Ho vaig dir ahir en un piulet, quan vaig saber que s'havia mort: 'A més de ser un insigne lingüista, ens va ajudar molt a l'inici de la Crida a la Solidaritat.' No únicament va autoritzar l'aixopluc a la sala més noble de la Universitat de Barcelona d'aquella gran assemblea en què naixia el moviment, sinó que sempre ens va acompanyar en moments i accions clau de la Crida.

Recordo un parell de reunions al seu despatx del rectorat, mesos després, en què expressava la preocupació per l'ús social de la llengua catalana i ens encoratjava a fer pedagogia entre els joves perquè no cedissin en l'ús normal del català arreu. Crec que aquella campanya 'Ep!, en català a tot arreu' la devem al seu mestratge. Quan, l'any 1984 i següents, vam dur a terme les accions directes no-violentes per denunciar que les grans empreses privades incomplien la llei de normalització lingüística, d'alguna manera seguíem algunes de les reflexions que Badia i Margarit ens havia fet. Gran professor i insigne lingüista, sí, emperò també un patriota conscient de la importància que la llengua catalana es normalitzés al carrer i a la societat, que perdés la por i els complexos... que esdevingués normal.

Em consta que no tothom a la Universitat de Barcelona, aquells anys vuitanta, veia de bon ull la seva implicació —la seva protecció— a la Crida. Però ell s'hi va comprometre amb determinació: en aquells moments calia un moviment que fes pujar el llistó 'de país', i la Crida tenia aquest paper. No únicament en la defensa activa de la llengua catalana i el seu ús social, sinó també fent majoritària a la societat catalana l'afirmació 'som una nació' (no tothom ho veia tan clar com ara, en aquelles èpoques!) i en la necessitat de començar a internacionalitzar 'el fet català'. Badia i Margarit va ser un dels qui va encapçalar la marxa de la Crida 'A Europa també en català' en aquells 'trens de les nacions' cap a Estrasburg i Brussel·les per reclamar quelcom encara no assolit avui: l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió i a les altres institucions europees.

Els qui vam ser de la Crida també plorem el gran patriota que fou Antoni M. Badia i Margarit. Que descansi en pau.

Editorial