Opinió
-
Marina Albiol: 'L'objectiu és que aquest nou atemptat contra el poble no veja la llum'
Marina Albiol
13.12.2014
-
Jordi Xuclà: 'El lliure comerç afavoreix el creixement econòmic i, per tant, el progrés'
Jordi Xuclà
13.12.2014
-
Els escriptors, pagesos de la llengua
Montserrat Serra
12.12.2014
-
Kendji, Manitas i els gitanos catalans de França
Eugeni Casanova
12.12.2014
-
'Ego te absolvo'
Albert Pont
02.12.2014
-
Per què la proposta del president Mas em sembla negativa per al país
Teresa Forcades
01.12.2014
-
Quina cultura promou el parlament?
Joan Minguet
01.12.2014
-
Òc òc?
Grup GELA
01.12.2014
-
Pobresa infantil: principal problema, ara i aquí
Àlex Castillo
30.11.2014
-
Compromís endavant
Diego Gómez
28.11.2014
-
El tancament de RTVV va contribuir a despertar-nos de l'anestèsia general
Amàlia Garrigós
28.11.2014
-
'Ens hauríem de menjar els torrons amb el reglament de primàries ja en marxa'
Jordi Sebastià
26.11.2014
-
Carta oberta al president Mas
Carme Junyent
25.11.2014
Elisenda Paluzie
07.08.2013
Què implica prorrogar els pressuposts?
En realitat ja funcionàvem amb els pressuposts prorrogats. Fer-ne uns de nous, amb el tràmit parlamentari que hagués comportat, hauria implicat tenir-los aprovats probablement a l'octubre. És a dir, hauríem tingut uns pressuposts nous per a només tres mesos. Ara el que es farà serà modificar el decret de pròrroga adaptant-lo a l'objectiu nou, que és de l'1,58%. Fins ara l'objectiu era de l'1,2% i, per tant, ja s'ha treballat tot l'any amb un objectiu molt restrictiu. Ara es flexibilitzarà una mica, cosa que implicarà una petita millora de la disponibilitat de crèdit de les conselleries.
Amb uns pressuposts nous s'haurien pogut canviar prioritats o polítiques, però ja som a l'agost i, per tant, tindria un sentit molt relatiu. És a dir, ara no canviarà la distribució dels recursos ni el repartiment intern, però dubto que pels tres o quatre mesos que quedaven s'haguessin fet gaires canvis.
Aquí el que cal veure és com es faran els pressuposts del 2014, perquè el govern diu que es faran amb les mateixes retallades que ja hi ha ara, sense afegir-n'hi de noves. I com que l'objectiu és de l'1%, no és feina fàcil. Diuen que ho faran augmentant els ingressos, és a dir, sense retallar despesa. S'establiran noves figures impositives i els pressuposts hauran de preveure una determinada recaptació feta a través d'aquestes figures impositives. Però tampoc no és fàcil de preveure.
De l'impost de successions sí que se'n pot fer una aproximació força real, perquè és un impost del qual ja tenim experiència i estadístiques, però d'altres no. El que veig força agosarat, com fer volar coloms, és que el pressupost del 2014 pugui comptar nous ingressos derivats del nou sistema de finançament. D'entrada, políticament, si aquests han de ser els pressuposts de l'any de la consulta, no és gaire adient que es pensi en un nou sistema de finançament futur en el marc espanyol. I, per una altra banda, seria poc realista pensar que al 2014 s'establirà un nou sistema de finançament autonòmic amb entrada en vigor l'1 de gener i que, a més, implicarà nous ingressos per a Catalunya. Seria defugir la realitat, entre altres coses, també, perquè segons les recomanacions que s'han fet a Espanya caldria establir una comissió d'experts que treballés en el finançament autonòmic. I això va per llarg. O seria també poc creïble que es comptessin com a ingressos els diners de la disposició addicional tercera de l'estatut. Si no han arribat fins ara, no sé què fa pensar al conseller que arribaran al 2014.
El que caldria explicar és que seran uns pressuposts durs, però que seran els últims de la Catalunya autonòmica, tenint en compte que hi ha la consulta el mateix any. És l'única manera que la gent pugui aguantar un any més el que s'ha viscut als hospitals, a les escoles, a les universitats i als serveis socials en general. Esperem-ho.
Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












