Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Josep Albinyana

27.05.2015

País Valencià: any zero

L'any 1975 es va morir el general Franco. Quaranta anys després, no hi ha unanimitat a l'hora de dir quan es va acabar la vigilada i glorificada transició. Jo, amb permís dels historiadors i dels sociòlegs, em permetré de fer una afirmació: al País Valencià la transició es va acabar diumenge.


La trampa legal del 5%, felicitada pels partits espanyols, va aconseguir de deixar fora de les grans institucions valencianes no tan sols allò que era una àmplia part de la societat d'aquest país, sinó la més activa i moderna. Sense aquesta barrera, la història del País Valencià hauria estat completament diferent. El règim que ara veiem dissoldre's no hi hauria tingut cabuda.


Aquella llosa, i més paranys que no vam saber defugir, ha pesat durant massa temps sobre els muscles d'una societat que es va sentir exiliada a casa pròpia. I amenaçada. No oblidem que fins fa ben poc defensar segons quines idees o exhibir certs símbols et convertia, especialment en alguns llocs, en la víctima probable d'un terrorisme no reconegut però efectiu i sovint violent. La pervivència del valencianisme contra pronòstic, la victòria amable a les urnes i la reconquesta d'espais que ens havien segrestat a base d'amenaces sòlides ens duu, crec, a l'any zero.


La suma d'esforços colossals i de treballs importants, però també la de milers de petites dignitats insubornables amb un horitzó compartit que ens volien fer creure utòpic, tota aquella voluntat pètria i florida ens ha permès de ser ara on havíem d'haver arribat fa trenta anys. No ens ho van permetre llavors, i ara no podem badar. 


Siga com siga el govern que es formarà, es trobarà la fallida econòmica, la destrossa del sistema productiu, la defunció de l'ecosistema bancari propi... I tindrà enfront un govern espanyol enemic. No únicament per la diferència de color polític, sinó sobretot perquè la Generalitat es reconeixerà, per primera vegada en l'època moderna, com a govern d'un país i no com a franquícia de la Moncloa, i això no ho perdonaran. Després de massa temps, comencem a fer país des de dins.

Editorial