Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Carme-Laura Gil

07.05.2015

La llengua: infrastructura d’estat

El combat contra la llengua catalana es dirimeix en dos camps: destruir la unitat de la llengua, relegant-la a la condició de peculiaritat històrica convertida en una raresa arqueològico-lingüística, i subordinar a Catalunya, el bastió no conquerit, la llengua catalana a la castellana en tots els àmbits, atacant-la en el lloc de transmissió universal, l'escola. La llengua és la nostra infrastructura i, com a tal, cal destruir-la: aquest és l'objectiu del govern espanyol.


Destruir la supremacia de la llengua catalana és destruir, diluir la nostra identitat; la llengua explica de manera indiscutible la nostra història pròpia, la nostra organització social, la nostra relació amb el món, la nostra cultura i la nostra persistent lluita a través dels segles per al manteniment de la nostra identitat col·lectiva. La llengua espanyola, infrastructura de l'estat espanyol, s'empra com una eina política de domini, fins a tal extrem que, malgrat ésser --i ésser sentida-- amiga i familiar, s'ha aconseguit que la vegem com una arma de colonialisme polític.


No podem cedir ni un pam d'allò que hem aconseguit. El 27-S és a prop. No hi ha independència sense llengua. El combat lingüístic és indissoluble del combat nacional, perquè la llengua és l'estrat primordial on assentar l'estat català, l'intangible que assegura la consecució d'una societat cohesionada i emancipada políticament, social i econòmica de l'estat espanyol. I aquest combat no és solament d'uns sinó de tots, és a favor de tots els catalans, és la salvaguarda del poble unit, el ciment contra la divisió. No podem afluixar ni ho hem de fer. I ja som en el combat.

Editorial