Opinió

 

1/73>

Diego Cañamero

20.11.2014

Cañamero, sobre la duquessa d'Alba: 'Tantes terres i quan et mors en tens prou amb dos metres'

En aquesta terra tenim una assignatura pendent. Després de més de trenta anys de govern del PSOE, hi continua havent una estructura arcaica. El 50% de la terra d'Andalusia és a les mans d'un 2%. La Casa d'Alba hi té onze 'cortijos' (set a Sevilla i quatre a Còrdova). Rep 3 milions d'euros de la política agrària comunitària (PAC), igual com la resta de terratinents, que consten com a despeses corrents. No tenen cap finalitat. No els exigeixen llocs de feina, ni transformació dels productes agraris, ni respecte al medi. Res. Ni tan sols compleixen els convenis ni cap norma amb cap treballador perquè no hi ha cap contracte. Avui a Andalusia els contractes del camp encara són verbals.


Sentim la mort de qualsevol persona, però la Casa d'Alba, la casta terratinent i l'aristocràcia tenen part de la culpa del subdesenvolupament d'aquesta terra. Hi ha 500.000 jornalers desocupats, sense feina ni terra, cobrant una misèria del subsidi agrari —que només el poden cobrar el 40%. Vivim un endarreriment econòmic i social. Tenim mà d'obra barata i matèria primera que es transporta a uns altres llocs. Va ser l'acord històric de la burgesia del nord amb la burgesia terratinent d'Andalusia. I quan als anys seixanta es va tecnificar el camp, amb la coneguda revolució verda, dos milions de persones van haver de marxar d'Andalusia. 


Els governs han sostingut aquesta situació. Les terres es llauren per poder cobrar les subvencions. Només set propietaris de terra reben 30 milions d'euros en subvencions per a tenir terres. El 20% dels propietaris s'emporta el 80% dels ajuts. Després es fiquen amb els PER, com va fer Duran i Lleida. Doncs mireu, el PER a Andalusia existeix perquè els polítics no heu fet una política favorable a la majoria de la població per a desenvolupar la nostra agricultura ni donar feina. Nosaltres no volem PER ni subsidis. Les mans d'un treballador han de servir per a crear riquesa i no pas per a demanar almoina. Els polítics en són els culpables perquè han afavorit el caciquisme. 


Quan Cayetano d'Alba va dir que a Andalusia la gent no volíem treballar, vam ocupar la seva finca, perquè era un insult. Nosaltres havíem aixecat tots els seus camps, de sol a sol.


Els governs haurien d'aplicar una reforma agrària, perquè les terres dels grans propietaris passessin a mans de les cooperatives i d'ajuntaments i fossin públiques. La terra és un do de la naturalesa, un do de Déu per als creients, i ha d'estar al servei de l'ésser humà, no pas en mans de quatre cacics. 


La duquessa d'Alba és una persona més que se'n va als seus dos metres de terra, que és allò que ha de tenir tothom. Per a què vols tantes terres si quan et mors en tens prou amb dos metres quadrats? I no canviarà res. La Casa d'Alba és un imperi. És destinada, com tots els terratinents, a viure de les seves grans propietats i no pensar ni en les comarques, ni en el desenvolupament, ni en l'economia, ni en la transformació. No en té cap necessitat. 


Diego Cañamero, portaveu del Sindicat Andalús de Treballadors
(Opinió recollida per telèfon.)

Editorial