Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Liz Castro

29.08.2014

Granets de sorra petits i variats

Ara que ens passem el dia preguntant-nos si es farà la consulta el 9 de novembre o no --i què passarà el 10-- és fàcil tenir la sensació que res del que fem no és significatiu. Els diaris ens diuen que tot és una deriva de Mas, que el que es diu en públic no és el que es diu en privat i que tot és un fet consumat. Fa la sensació que ens volen fer pensar que no hi tenim res a dir o a fer.

Però no compten amb la gent. Ni amb el desig molt fort de la gent d'aportar-hi el seu granet de sorra.

Fins i tot n'hi ha, d'independentistes, que menyspreen els granets particulars. Diuen que no s'ha aconseguit res perquè encara no som independents. Que no s'ha d'anar amb el lliri a la mà. I que ells tenen patentada l'única manera real d'arribar a la independència. Ho trobo frustrant. Perquè jo sí que crec en la gent. T'explico per què.

L'any passat vaig editar el llibre 'What's up with Catalonia?' en anglès per explicar el procés a la gent de fora. Ha estat tot un èxit, se n'han venut més de 6.000 exemplars, a més dels 1.000 que es van distribuir als mecenes de la campanya de Verkami. No demano ni espero pas que els estrangers s'hi fiquin, però és important que sàpiguen què passa. El llibre, a banda més traduccions que faig, és el meu granet de sorra.

Ara he pensat aprofitar que hi ha molts turistes a Catalunya i regalar-los un exemplar del llibre, perquè el puguin llegir i s'emportin la informació a casa seva. Per això, he fet imprimir uns punts de llibre que tenen un codi QR i un enllaç per a descarregar-lo sencer. Els catalans que vulguin compartir el llibre amb els turistes poden agafar les targetes (gratuïtes) a la seu de l'ANC, a la botiga de VilaWeb o demanar-me-les directament.

Dimecres un noi em va enviar una nota per Twitter que deia que volia distribuir-ne algunes a la plaça de Sant Jaume. Que ell i uns amics es reunien allà. Quan vaig anar a portar-los targetes, em van explicar que eren unes deu persones que havien decidit de quedar cada dimecres a les cinc de la tarda davant la Generalitat. Un cop allà, ensenyen l'estelada i l'expliquen als turistes que s'hi acosten. Em va dir: 'Puc quedar a casa i no fer res o puc venir aquí amb l'estelada i parlar amb la gent. No sé si té cap efecte, però em sento millor aquí.'

Mentre parlàvem, jo intentava trobar la força per a donar les meves targetes a algun turista. Però em fa molt de tall. Sé fer llibres, però em costa de parlar amb la gent. Però una dona del grup, la Rosa, va començar repartir les targetes a tort i a dret. Es lamentava de no parlar anglès, però el seu caràcter obert i simpàtic feia que els estrangers li fessin cas, agafessin les targetes i s'interessessin pel llibre. Sense la Rosa, aquell dia ningú no hauria tingut el llibre, per més ben editat que estigui.

I aquí ho tens. Els granets de sorra són petits, però també són variats. Cadascú aporta el que sap fer i entre tots podem aconseguir coses molt grans, de mica en mica, implacablement, fins a la independència.

Editorial