Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Gala Pin

23.08.2014

Gala Pin: 'Es promou un ús de l'espai públic d'usar i llençar'

El més clar de les protestes de la Barceloneta actual, per mi, és que evidencien un problema que no és nou. El tema dels apartaments turístics, de la massificació turística, de com això afecta l'accés a l'habitatge, el teixit comercial als barris i el descans dels veïns és una cosa que denunciem des de fa molts anys. Crec que aquí hi ha unes quantes mesures que des de l'ajuntament es podrien emprendre si hi hagués voluntat política, com ara limitar el nombre de turistes i visitants que rep Barcelona cada any, des de reduir els convenis perquè vinguin creuers fins a limitar també la promoció turística de la ciutat i, és clar, perseguir els apartamenbts turístics il·legals i limitar el nombre dels legals que hi ha actualment a la ciutat. I això en realitat és una cosa molt a l'abast de l'ajuntament, però no ho fa evidentment perquè hi ha una connivència amb els grans lobbies de la indústria turística que no es vol trencar.


Les protestes de la Barceloneta en realitat mostren que el tema de les molèsties en el descans dels veïns és sols la punta de l'iceberg d'un problema que és molt més de fons i que és quin model de ciutat, i econòmic, ens plantegem i de quina manera concebem l'espai urbà. És a dir, en uns barris on tenim un teixit social ric, com és el cas de la Barceloneta, que es relaciona molt amb l'espai públic, la massificació turística (sigui un turisme de qualitat o un turisme de borratxera) promou un ús de l'espai públic d'usar i llençar i genera molèsties en el descans i, al capdavall, malestar social. El que hauríem de fer és revertir el model turístic de Barcelona, cosa que no vol dir anar en contra del turisme en general, sinó buscar fórmules de turisme sostenible que passen sobretot ara mateix per limitar el nombre de turistes que hi ha a la ciutat.


Aquesta hauria de ser, crec, la mesura principal. Perquè cada any el nombre de visitants creix i, en canvi, no s'apliquen mesures que pal·liïn l'efecte d'aquesta arribada massiva de turistes. I caldria saber ben bé quines conseqüències genera aquest turisme de massa. N'hi ha dues de ben clares i directes: un canvi del teixit comercial i dificultats en l'accés a l'habitatge. En el primer cas, crec que s'hauria d'establir una protecció del comerç tradicional perquè no hi hagi una deriva a la ciutat cap a un comerç només orientat al turisme. I en el segon cas, el de l'accés a l'habitatge, cal tenir present que amb el model turístic actual no sols desapareixen habitatges per a convertir-los en un negoci (pisos turístics), sinó que també l'atracció turística comporta que el lloguer dels habitatges pugi i a molta gent no se li renovi el contracte o directament sigui desnonada perquè surt molt més rendible llogar-los als turistes que no a una família que vol viure al barri. I encara s'hauria de fer un plantejament molt més de fons, sobre cap a on vol anar Barcelona: és a dir, pensar en una ciutat que tingui una economia molt més diversa, que no es basi només a ser una ciutat de serveis, com l'estem convertint ara mateix, i pensar en models de turisme que siguin respectuosos no sols amb el teixit social, sinó també amb el medi i amb la sostenibilitat.


Tot plegat ens obliga a pensar a qui beneficia el model turístic actual: generalment implica una despesa pública en neteja i seguretat i també canvis en el transport públic, a més de generar tota una sèrie de beneficis privats. A més, sempre se sol acompanyar aquesta promoció del model turístic actual, de cara als veïns, dient que crearà llocs de feina, però els que genera són molts menys dels promesos i alhora també són molt més precaris i temporals del que haurien de ser en un temps de crisi com la que vivim, en què molta gent no arriba a final de mes. És per això que quan parlem del model turístic, també penso que hem de pensar en el model econòmic i ambiental de la ciutat.


Gala Pin, activista


(Opinió recollida telefònicament.)

Editorial