Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Gerard Horta

28.07.2014

Fòrum 2004: cobra i vés-te'n

L'any 1996, el batlle de Barcelona, Pasqual Maragall, anunciava que el 2004 hi hauria un macroesdeveniment anomenat Fòrum Universal de les Cultures que havia d'acollir onze milions de visitants. Sota la cobertura ideològica de conceptes com ara 'cultura' --fonamental en el naixement de la disciplina antropològica al segle XIX--, 'pau', 'sostenibilitat' i 'diàleg', es pretenia organitzar un acte de ressò mundial. Es tractava d'afirmar una identitat col·lectiva barcelonina, de mantenir la ciutat al mapa de les destinacions turístiques globals, d'imposar una perspectiva sobre les relacions internacionals que situés la font del conflicte no pas en els processos colonials i en la desigualtat dins el marc capitalista, sinó en les 'diferències' religioses i culturals. I, sobretot, es tractava de prosseguir el desplegament d'un model urbanístic i arquitectònic amb intervencions a gran escala --resseguint el solc dels Jocs Olímpics del 1992-- sobre l'entorn del Fòrum. L'espectacle s'esdevingué del 6 de maig al 26 de setembre de 2004 amb una apologització mediàtica quasi absoluta, sense marges per a cap reflexió crítica ni abans, ni durant ni després. Per al nou batlle, Joan Clos, les previsions d'assistència un temps abans de l'inici del Fòrum eren de set milions de visitants; tres mesos després de començar el Fòrum (el juny del 2004), les previsions per a un dels organitzadors, O. Sarsanedas, eren de cinc milions; i, un mes després (al juliol), els mateixos organitzadors les situaven en tres milions --mentre TMB, Coca-Cola i Aguas de Barcelona regalaven entrades a dojo. Sota la candidesa filosòfica --ni econòmica, ni política, ni jurídica-- dels debats sobre la 'pau', l'exhibició dels Guerrers de Xi'an va triomfar apoteòsicament. Però el simulacre mercantilitzador del Fòrum erigit sobre els afusellats al Camp de la Bota fou condemnat al fracàs pels figurants que hi foren convocats.

Fa pocs dies --el dia 17 d'aquest mes-- es feren públics dos informes de la Sindicatura de Comptes sobre algunes de les irregularitats comeses pels organitzadors del Fòrum 2004. Els informes abasten fins al final del 2012 i els han difosos una gran part dels mitjans de comunicació públics i privats de Catalunya. Hem esperat deu anys a tenir-ne coneixement. Però l'endemà, 18 de juliol, ningú no donava explicacions de res, i encara és més xocant que ningú no en demanés. Els polítics professionals i càrrecs públics que en el decurs d'aquests anys s'han anat tapant les vergonyes mútuament abracen membres de l'establishment polític en ple. Les administracions públiques implicades foren l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l'estat espanyol. Algú exigirà formalment la depuració política, econòmica i judicial dels beneficiaris d'aquesta operació? En tres recerques antropològiques dutes a terme sobre el terreny entre el 2004 i el 2006 --la primera, personal; la segona i la tercera (aquesta, amb l'antropòleg Andrés Antebi), finançades per l'Inventari del Patrimoni Etnològic del Departament de Cultura--, vaig analitzar críticament les dimensions polítiques, econòmiques, ecològiques i urbanístiques de la descomunal impostura que significava el Fòrum 2004 i el desenvolupament posterior del Parc del Fòrum, associat a l'extrema especulació immobiliària sobre l'entorn i a una ordenació i un disseny dels usos de l'espai confrontada sense embuts amb les apropiacions d'aquest mateix espai per part dels vianants i amb les necessitats tant del veïnat immediat --dels barris del Besòs, el Maresme, la Catalana i la Mina--, com dels visitants del recinte.

Segons la Sindicatura de Comptes, l'incompliment de les normatives i les reglamentacions vigents el 2004 conduí a allò que es pot qualificar de manipulació interessada i sistemàtica dels recursos que concerneix diversos àmbits: 1) la contractació de treballadors; 2) el pagament de sous i de sobresous sota la classificació de gratificacions i dietes; i 3) la selecció de patrocinadors (alguns d'implicats en la indústria de guerra i l'agressió a pobles indígenes i al medi). El 1999 es crearen el consorci que organitzà el Fòrum 2004 i la societat instrumental que l'executà, amb un pressupost de més de 220 milions d'euros i de 20 milions afegits que el 2012 encara no s'havien retornat a la Generalitat. Eren els organitzadors tècnics i polítics del Fòrum: l'empresa Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, SA, i el Consorci Organitzador del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.

Sintetitzem les qüestions centrals dels informes a què remetia la premsa el proppassat dia 17: l'assistència presencial a les assemblees generals de totes dues entitats --tècnica i política-- fou irrisòria: en el període analitzat, només hi acudiren 5 representants dels 159 de les tres administracions públiques; a la comissió executiva i el consell d'administració hi assistí regularment una sola persona de les 54 que cobraven per fer-ho; no es feren públiques convocatòries de licitacions ni adjudicacions; s'adjudicaren contractes a partir de 12.000 euros i no pas de 30.000, com establia la legislació; les clàusules de 'proveïdor preferent' eren il·legals; quant al transport i la instal·lació d'exposicions, s'atorgaren a dit 69 contractes per valor de 13,6 milions d'euros sense acreditar-ne com cal els motius; s'utilitzaren empreses de treball temporal per proveir personal, amb què s'incomplia la legislació; gratificacions com les que reberen el conseller delegat, Jaume Pagès, i el director general, Jordi Oliveras, superaren els 120.000 euros entre tots dos, uns sobresous que també reberen la resta de directius i que superaren en conjunt els tres milions d'euros, tot i que no es justificà mai d'una manera completa la feina que suposadament acompliren; els membres del consell d'administració cobraren en dietes, del 1999 al 2004, més de 700.000 euros, que rebien tant si assistien a les reunions com si no, perquè en aquests casos sols calia justificar l'absència i delegar el vot, malgrat que això no ho preveien ni els estatuts de la societat ni la junta general d'accionistes (hi trobem beneficiaris coneguts per la condició de representants institucionals com ara el batlle Clos, Mascarell, Ernest Maragall, l'actual batlle Trias, Piqué, Mayol, Portabella, Fernández Díaz, Saura, Gispert, Villatoro, Carretero, Ortega i Fisas --pertanyents a tots els partits presents a l'ajuntament: PSC, ICV, ERC, CiU i PP--); els 12,2 milions d'euros de despeses de desplaçament dels ponents no eren justificats documentalment; i en alguns casos els patrocinadors obtingueren beneficis fiscals quatre vegades superiors a la seva aportació –com ara Endesa, Telefònica, El Corte Inglés i Toyota.

La Sindicatura de Comptes sosté que aquests anys no ha rebut la documentació necessària per a aclarir la resta de comptes. Això s'afegeix a les 'irregularitats' que detectà en la realització de les obres --de més de 800 milions d'euros--, per part de la societat pública BIMSA.

Entorn del Fòrum, es publicaren dues obres el mateix 2004: el llibre col·lectiu 'L'altra cara del Fòrum de les Cultures, S.A.' (Edicions Bellaterra), i 'L'espai clos. Fòrum 2004: notes d'una travessia pel no-res' (Edicions de 1984), en què l'amplíssima quantitat de martingales, malbarataments, enganys i irregularitats que hi vaig denunciar en causaren un buit mediàtic d'aquests que fan època, sense merèixer tampoc l'atenció de jutges, fiscals ni polítics. Ho advertia Jim Morrison: 'No pots tocar aquests fantasmes.' Vam pagar de nou la seva festa: ells continuen ocupant càrrecs públics i nosaltres continuem pagant. Rectifico: van cobrar, però no se n'han anat.

Gerard Horta, antropòleg

Editorial