Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Montserrat Serra

31.05.2014

De Patrimoni de la humanitat i de prioritats

Darrerament coincideixen en la carrera cap a la declaració de Patrimoni (material o immaterial) de la Humanitat de la UNESCO una sèrie de propostes, totes ells mereixedores d'aquesta distinció, protecció i projecció. El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha anunciat fa pocs dies que proposarà en la llista indicativa espanyola a béns materials (pas previ perquè una candidatura sigui nomenada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat) la portalada de Santa Maria de Ripoll per al 2014 i la Seu Vella de Lleida per al 2015. I en l'àmbit de béns immaterials, el govern dóna suport a la candidatura Cuina catalana - salvaguarda del patrimoni culinari de Catalunya. 



Però vull fixar-me en una quarta candidatura, de la qual se'n parla molt poc, que la Generalitat no publicita i que per aquesta raó coneix ben poca gent. Es tracta de la candidatura del Priorat, com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània. Potser avui aquesta candidatura sortirà referenciada en alguns mitjans, perquè precisament ahir divendres, una representació de la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya va visitar el Priorat, per conèixer sobre el terreny la realitat i l'evolució de la candidatura, que ja és inclosa en la llista indicativa espanyola des de l'any passat.



Poso l'enfoc i l'accent en aquesta candidatura per la seva singularitat a l'hora de definir el projecte i construir-lo des d'un ampli suport de la societat civil, cercant el màxim suport associatiu, cívic i cultural, econòmic, polític i científic. I pel fet que és des de la societat civil del Priorat que s'ha engendrat i treballat la candidatura, amb compromís i consens i des d'uns valors de repecte al territori, el paisatge i la seva gent, i defensant un model socieconòmic sostenible, es converteix en una candidatura modèlica, que cal explicar i cal prendre d'exemple. 



Perquè la màxima participació ciutadana del territori de cada candidatura hauria de ser un element determinant perquè la Generalitat la recolzés. I des d'aquest requisit, la candidatura del Priorat com a paisatge cultural és emblemàtica.



El 2007 es va crear l'associació Prioritat (atenció amb la 'it' del mig), que ha tirat endavant la candidatura i no ha rebut cap ajut econòmic de la Generalitat en tot aquest temps. Aglutina el teixit socieconòmic i cultural del Priorat i compta amb el suport del món polític local i l'acadèmic. (Veure socis de Prioritat).



Us animo que entreu al bloc de Prioritat per conèixer els valors de la candidatura, les grans idees del projecte, la cronologia del procés. És una gran lliçó de civilitat i de compromís amb el territori. Perquè, tal com s'explica en l'apartat 'Trajectòria de l'associació': «L’efecte més important és l’augment de l’autoestima i per tant de la voluntat de fer valdre els recursos propis i aprofundir en el seu aprofitament sostenible i perdurable en el temps. I treballar  per a fer-los conèixer i valorar tant internament com externament. El projecte, que en cas del Priorat neix i es nodreix, des de l’inici i en el seu desenvolupament, de la societat civil.»



Aquesta societat civil és plena de gent forta, que no s'arronsa contra els grans interessos econòmics, i ja va plantar cara al projecte de construcció indiscriminada d'una central eòlica a la serralada del Monsant. Són els mateixos que van iniciar la redacció d'una de les primeres Cartes del Paisatge de Catalunya. La introducció de la Carta del Paisatge del Priorat és digna d'emmarcar i de copiar. I per saber-ne més de tot plegat, també podeu visitar el documental 'Interior de paisatge'. 

Editorial