Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Xavier Solano

16.12.2013

La segona pregunta l’ha de votar tothom

Hem de felicitar els polítics i els ciutadans per la feina ben feta. S'ha fet una gran passa i l'hem feta junts.


La comunitat internacional també comença a tenir clar què passa a Catalunya i qui és qui. De fora estant, el referèndum és considerat com l'expressió màxima d'una democràcia. És un mecanisme democràtic a celebrar i respectar, no a prohibir.


Ara cal treballar perquè el referèndum es faci i, igualment important, que el resultat sigui clar i no ofereixi més d'una interpretació. En referència a aquest darrer punt, em preocupen coses que s'han sentit: que només aquells qui responguin sí a la primera pregunta podran votar la segona. No em convenç.


Què passaria si sortís sí a la primera pregunta amb un 51% i sí a la segona amb un 60%? Això, agradi o no, podria ser interpretat com que només un 60% d'aquells que han votat afirmativament la primera pregunta (el 51%) optarien per la independència. El 60% del 51% només representa 30,6% del total de votants. Un resultat com aquest podria interpretar-se com que només el 30.6% dels votants vol la independència. Es declararia la independència? I si no, què es declararia? Un estat no-independent que encara té menys suport que la independència o ens quedaríem com estem? Opció abonada pel 49% (la primera pregunta).


Puerto Rico, el 6 de novembre de 2012, va fer un referèndum amb dues preguntes. No és el primer que fan. Observem la fórmula que van emprar. La primera pregunta: 'Està d'acord a mantenir la condició política territorial actual?' La segona pregunta: 'Independentment de la resposta a la primera pregunta, contesti quina de les següents opcions no territorials prefereix: estat dels EUA, estat associat o independència'. Fent votar tothom les dues preguntes, s'evita que hi hagi més d'una interpretació.


Els escocesos també van emprar una fórmula similar quan van votar en referèndum si volien un parlament propi el setembre del 1997. En aquella ocasió, els ciutadans van haver de respondre a dues preguntes: 1. 'Està d'acord que s'estableixi un Parlament d'Escòcia?' 2. 'Creu que el Parlament d'Escòcia hauria de tenir poders fiscals?' Tots els qui van anar a votar van respondre a totes dues preguntes, fins i tot aquells que no eren partidaris d'un parlament per a Escòcia.


A Catalunya cal que tothom qui vulgui votar en el referèndum del 9 de novembre de 2014 voti les dues preguntes, indiferentment de l'opció que votin a la primera. La raó és ben senzilla. Només si una majoria vota sí a la primera, comptarem la segona. Ara bé, si és el cas, és important que no hi hagi cap dubte que hi ha una opció que té el suport de la majoria i que aquesta ha estat votada per tots els qui han decidit de participar en aquest referèndum.


Evitem possibles interpretacions. El referèndum de l'any que ve és la millor oportunitat que haurem tingut de parlar clar. Expressem la nostra voluntat de la manera més clara possible i fem que el missatge arribi tan lluny i de la manera més contundent que sigui possible.


Xavier Solano, politòleg.

Editorial