Opinió

 

1/73>

Eugeni Casanova

30.10.2013

Moderació? Massa casualitats, benvolguts col·legues

És tan previsible que ho podria haver muntat el CNI, els serveis d'intel·ligència que organitzen la manifestació del dia de la hispanitat i els descobreixen (divuit mil persones, en dura competició amb la Via Catalana).


Repassem la seqüència dels esdeveniments. 16 d'octubre: Josep Antoni Duran a Mariano Rajoy al congrés espanyol després de sentir-se bandejat per Convergència: 'Si no respon a les aspiracions catalanes, es trobarà amb una declaració unilateral d'independència que "alguns" faran al parlament.' 23 d'octubre: Alfred Bosch al mateix escenari: 'En qüestió de setmanes tindran pregunta i data del referèndum.' 24 d'octubre: entrevista coral de sofà a Duran a 8TV. Bona representació, perquè alguns dels reunits dinen, sopen o alternen amb Duran unes quantes vegades la setmana. Al demòcrata-cristià se li escapa de dir que ha estat a casa del presentador.


25 d'octubre: visita de Pérez Rubalcaba a Mas per demanar-li que desisteixi del referèndum en canvi d'alguna cosa relativa al sexe dels àngels (que Rajoy s'encarrega de desmuntar a l'instant, massa protagonisme!). 27 d'octubre: editorial a portada de La Vanguardia exercint de sant Francesc d'Assís, 'Qui tem els moderats?', i cridant a un diàleg que vol dir, en realitat, que s'ha de fer alguna cosa perquè els catalans no votin. El mateix dia, oh casualitat!, enquesta d'El Periódico que dóna diversos titulars sucosos: 'La tercera via guanya suport', 'El tripartit torna a sumar', 'L'opció "més autogovern" iguala en suport la secessió.' Vénen a dir que les propostes de Duran i Navarro (que ningú no sap en què consisteixen, però que segur que són 'moderades') ja han arrelat. S'activen els articulistes habituals, per exemple un dels fundadors del PSC, amb títols com, oh!, 'L'hora dels moderats'.


29 d'octubre: Una signatura significativa de La Vanguardia titula la crònica política diària: 'Contactes entre PP, PSOE i CiU per a reobrir el diàleg', però la llegeixes i no diu res d'aquests contactes. Es deu referir a Duran, que especifica que va parlar uns quants minuts amb Rajoy després de la filípica al congrés i ho va dir a la SER. Efectivament, Duran és CiU, però si tenim en compte que Convergència no li comunica ni la ruptura del govern de Castelldefels...


A la vora (versió digital): 'Duran creu que "alguna cosa es mou" i demana de fixar el diàleg amb una resposta de l'estat.' El País titula 'Catalunya ofereix de negociar sense terminis una alternativa al pla de Mas', però llegeixes i hi ha la mateixa proposta vaga habitual de Francesc Homs, que diu que el procés continua i que 'ofereixin alguna cosa'. El Periódico reprodueix també la suposada noticia: 'Duran veu "una porta d'esperança" al diàleg amb el Govern.' Aquest diari publica el mateix dia una entrevista a Albert Rivera en què, oh, llança la recomanació de formar un tripartit espanyolista amb les estrelles habituals. Duran proclama que 'cada vegada hi ha més moderats a Catalunya'. Sembla que l'adjectiu els ha agradat i tots el volen fer servir alhora. Cal reconèixer que fa patxoca.


El missatge ha fet forrolla... entre la caverna de Madrid!, perquè durant un parell de dies La Razón no insulta ni denigra Mas, sinó que li demana 'responsabilitat'. Si repassem l'hemeroteca es pot comprovar que és la setena vegada o la vuitena en un any que surt la 'notícia' que es reobre el diàleg. Ara sí! Ara sí! És el somni de cada nit de la caverna: 'Finalment, Mas baixa del burro i atura aquest "órdago"-desafiament-deriva-provocació independentista.' Jo diria que continuen sense entendre res i encara pensen que tot és un muntatge del president català per a obtenir uns quants calerons més de l'amic Montoro.


Amb motiu de la famosa sentència del Tribunal Constitucional respecte d'un estatut que hi va haver, Enric Juliana (La Vanguardia) i López Burniol (El Periódico) ja van escriure conjuntament un editorial també molt moderat, que una dotzena de diaris catalans van reproduir. La idea havia sorgit dels directors de tots dos rotatius, que casualment eren a l'entrevista a Duran de 8TV. La idea era la mateixa que ara: aturar aquest 'órdago'.


Alguns, que ens considerem així mateix moderats, hem llegit aquests dies també les declaracions de Josep Rull: 'Estat propi és com Àustria o Dinamarca, no com Baviera o Múrcia.' O de Lluís Corominas: 'Que Camacho i Navarro deixin d'amenaçar i treballin perquè la consulta es pugui fer'; són gent en contacte diari amb Artur Mas, cosa que no li passa a Duran. I encara una enquesta de l'AMI que diu que el 58,5% dels catalans votarà sí i un 19,3% no, i que el 82% és favorable a un referèndum d'autodeterminació. I, atenció!, a l'àrea metropolitana de Barcelona el sí guanya amb el 53,3% i els vots contraris es queden en un 22,6%.

No voldria pensar malament, però no podria ser que tot aquest espectacle de la moderació fos una nova escenificació de Duran amb els amics del pont aeri - Círculo Ecuestre - empreses del BOE? 'Moderació', una bella paraula: gaudim-ne, escampem-la. Per cert, la moderació permet de votar?


Eugeni Casanova, escriptor i periodista.

Editorial