Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Nicolau Dols

25.09.2013

Amb els meus fills, de cap manera

La desproporció entre l'objectiu suposadament cercat i el procediment proposat és sens dubte la cosa que sobta més de la proposta de Tractament Integral de Llengües del govern de les Illes Balears. Tots els esforços de la propaganda s'han centrat en el concepte de trilingüisme. Basta dir 'el concepte' i no pas la utilitat ni els avantatges de la capacitat de parlar tres llengües. 'Trilingüisme' era la clau que havia d'obrir totes les portes. Tanmateix, l'estratègia de la propaganda del govern ha fracassat de tan simplista. Ha fracassat tant, que a hores d'ara es pot ben dir que la revolta ja ha guanyat al carrer. Però no de poc: si qualcú s'havia arribat a creure i encara manté els arguments (més que els arguments, 'la tapadora') del govern, ara reposa dins un sarcòfag encoixinat contra el renou exterior, que no és de fressa llunyana, sinó de clam invasor.


L'error de càlcul del govern ha estat monumental, i es deu únicament a la ignorància i a l'actitud de menyspreu. El govern ha ignorat l'enorme prestigi que en aquest país nostre ha anat guanyant l'escola pública i ha menyspreat la capacitat que té l'escola d'articular una xarxa de relacions socials a l'entorn. Quan es retalla el fons destinat a l'escola pública i, alhora, s'obren nous concerts educatius amb escoles fonamentalistes que segreguen els infants per sexe, es demostra un concepte d'escola que en la ment dels pares queda tan enrere com la memòria dels horrors de la pròpia educació i l'alleujament per la descoberta d'una escola pública moderna i oberta, acollidora i integral que desfà els tòpics i regala raons per a l'esperança en el futur dels fills. Aquest país està enamorat de la seva escola, de l'ensenyament públic, de la possibilitat d'accedir als estudis superiors. Aquesta escola, que no ens la toquin! I si el mestre diu que els polítics juguen amb el futur dels nostres fills, ja sabem de quin costat ens hem de posar.


Quan a les primeres reunions contra el TIL vaig descobrir la presència i l'actitud de la federació d'associacions de pares d'alumnes, ho vaig veure clar: el TIL havia nascut mort. Els pares no s'havien empassat l'ham. En una gran part de centres escolars, aquesta segona setmana de vaga compta amb la col·laboració de les famílies: 'Anau a fer feina dos dies per setmana perquè pugueu ingressar una part de sou, que els nins quedaran a ca nostra.' L'escola s'ha paralitzat. El govern ha entrat en pànic. Tant, que la defensora del menor de les Illes Balears ha amenaçat d'obrir expedients als pares dels nins 'absentistes'. Gran novetat, perquè fins ara l'absentisme real denunciat per mestres i professors no era objecte gaire privilegiat de la institució.


La carta de la consellera Joana Maria Camps als docents, a part de ser un cúmul de vaguetats, ofereix la possibilitat d'accés il·limitat dels mestres i professors als ensenyaments d'anglès de les escoles oficials d'idiomes (EOI). Una ex-companya d'estudis, ara directora d'una escola oficial d'idiomes, va preveure el mal que podrien fer les presses del govern balear. Posar la immensa majoria dels mestres i professors afectats per l'aplicació del TIL (enguany els de 1r, 3r i 5è de primària i 1r d'ESO) a formar-se en poc temps per assolir el nivell B2 d'anglès (insuficient per a exercir la seva tasca professional, diguem-ho tot), implicava reforçar el seu centre i va sol·licitar aquest reforç. Al final la solució del govern ha estat introduir una cinquantena de professors d'anglès interins a les EOI de les Balears. Ara bé, molts d'aquests professors no tenen formació universitària d'anglès i procedeixen d'uns altres estudis, amb el complement de l'antic 5è de l'EOI. Un nivell que es correspon... al B2! I ja tenim professors 'estampillats' formant els seus companys docents que han de fer docència en anglès a escoles i instituts (cercau la definició de 'estampillado' al DRAE, que 'estampillat' del DIEC no deixa veure l'abast de l'operació).


Un nivell de B2! D'una manera molt aclaridora, el Marc Europeu de Referència en presenta així les capacitats que pressuposa: 'Puc comunicar-me amb una certa espontaneïtat i fluïdesa, cosa que fa possible la interacció amb parlants nadius. Puc participar activament en una conversa en contexts familiars, presentant i defensant les meves opinions.' Aquest és un nivell suficient? No per a ensenyar matemàtiques o medi als meus fills!... Ni als teus, ni als d'aquella, ni als d'aquell altre. Compte amb això, que és el punt clau. Les etiquetes, poder-se omplir la boca dient 'Ho hem fet, tenim ensenyament trilingüe', no pesen prou per a fer pujar el plat de la balança on reposa el contundent 'Amb els meus fills no s'hi juga'.


Qui ha dissenyat aquesta estratègia propagandística (em neg a dir-ne 'metodologia docent' o res de semblant) té una curiosa concepció de l'ensenyament, possiblement una aula de pupitres alineats, amb un silenci pesat trencat només per la veu del mestre que dicta la lliçó en un anglès precari mentre els nins van escrivint als quaderns en un anglès més precari encara. No saben com funciona la gestió del torn de paraula dins l'aula? No saben res de l'aprenentatge cooperatiu? És clar que no. Els qui han dissenyat l'estratègia són la mostra del fracàs dels sistemes rígids... Si no és que ho han fet a posta, naturalment.



Nicolau Dols, professor de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears

Editorial