Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Josep Rull

05.09.2013

El deure de decidir

Enguany la Diada Nacional serà un èxit. Serà un èxit festiu i reivindicatiu, però també una mica més. Perquè ja ens hem alçat. La manifestació de l'any passat en va ser una bona mostra i un bon inici. Els catalans necessitem un estat propi, ser independents. I també sabem que no podem desfer el camí començat. Un camí que lidera el govern de la Generalitat i el president Mas amb el conjunt de la societat catalana, que ens empeny a tots. I serà un èxit perquè ja hem decidit. Som en el temps d'exercir un dret nostre: el dret de decidir. Però ara se'ns obre un curs històric, en què tenim el deure de decidir.


Hem deixat de demanar permís. Ja no demanem permís per somniar, ni per decidir, ni per exigir. Els catalans no tan solament som majors d’edat sinó que ja tenim un objectiu clar. Costarà, com no podia ser de cap més manera, però hem de ser capaços de construir una base sòlida per a fer un viatge amb una certa garantia cap a la independència. No podem no guanyar, no podem no triomfar. La consulta la fem per guanyar-la. 'No desconfiem del futur, és l’essència de la democràcia', deia el president Franklin Delano Roosevelt. I nosaltres hem de confiar en el nostre, de futur, confiar a bastir un nou país, com demana la nostra societat. I per això confiem en la democràcia.


La Via Catalana és una demostració que tots plegats sumem, que tots tenim els nostres accents i les nostres perspectives, però que ens uneix l’anhel comú d'aconseguir la llibertat d'aquest poble. En el nostre viatge només compta la destinació. Tant se val des d'on hem començat, què diu el passatge o el punt de partida.


Volem arribar tots al mateix port. Volem un país on la justícia social sigui un objectiu nacional. Volem un país on els més febles es puguin sentir forts. Volem un país que pugui disposar de les oportunitats que llaura la seva gent. Volem que Catalunya pugui dir i fer la seva. És una gran injustícia que un país com el nostre on es produeix riquesa hagi de veure com la seva gent passa penúries. Catalunya paga quaranta-cinc milions d’euros cada dia que no tornen. Això equival a construir onze escoles de primària o un hospital com el Moisès Broggi. Vivim una urgència social, vivim una urgència nacional. Per tant, el deure de decidir ja és quelcom de primer ordre, no és res retòric.


La Catalunya que volem no és cap somni i la independència no és la panacea. Però el nostre país és un país ple d'oportunitats, un país que sempre ha donat la part millor a aquells que han volgut compartir-hi el destí. Ara, no podem permetre que perillin les nostres estructures de l’estat del benestar, ni la sanitat, ni el català a l’escola, ni el medi, ni les polítiques per a lluitar contra la desocupació. Catalunya som tots. Si no entenem que anem tots amb el mateix vaixell, els qui votarem que sí i els qui de moment creuen que votaran que no, ens condemnem a nosaltres i els nostres fills. Som hereus de generacions, d’avis i de pares, que van lluitar perquè aquest país pogués viure dignament i lliure, i també hem de guanyar per ells.


Aquest país demana acció, i la demana ara. Aquest país demana compromís, i el demana ara. Des de la societat civil, des de la política, des de qualsevol àmbit, cal fer un pas endavant. Sí, un altre. Tenim un deure, una responsabilitat. Mai com ara no havíem estat tan exigits i per això mai com ara no hem de ser tan exigents amb el nostre país.


Nosaltres no volem l'estat per caprici, no som tan sols independentistes. Nosaltres (Convergència) volem que Catalunya sigui un país on puguem vèncer la crisi i on l'ascensor social torni a funcionar. Som nacionalistes perquè creiem en la nació que formem els catalans, ens diguem com ens diguem i parlem com parlem. Som nacionalistes perquè volem que els catalans puguin viure els propis somnis. Som demòcrates perquè creiem en la força dels vots i de les voluntats. Som catalans, tots, i ja hem decidit que hem de decidir per exercir la nostra llibertat. És moment de sumar, de deixar de mirar als costats, i de mirar només endavant. Som-hi.


 


Josep Rull, secretari d'Organització de Convergència Democràtica de Catalunya.

Editorial