Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Alfred Bosch

05.12.2013

Alfred Bosch: Els catalans hem de fer nostra la lliçó de Mandela

Nelson Mandela és una persona que m'ha impressionat en molts sentits. El vaig conèixer personalment l'any 1994. I em va impressionar la integritat i la dignitat que irradiava. La planta física que tenia… la mirada… transmetien realment les seves conviccions. Ho transmetia perquè per dins també era així.

La fermesa d'aquest home ha estat sempre indiscutible. En els pitjors moments li van oferir de sortir de la presó si renunciava a la lluita armada, o si s'acollia a viure en un dels bantustans –les reserves negres sud-africanes–. I ell sempre va dir que no amb un argument molt contundent i molt entenedor: fins que tothom no fos lliure a Sud-àfrica, ell tampoc no volia ser-ho. La llibertat del seu poble era la seva. I l'una cosa anava amb l'altra.

Aquesta fermesa la va combinar amb el do de l'oportunitat i amb una disposició sempre a negociar sense renunciar a la veritat i a les seves conviccions. Aquesta va ser una lliçó política i moral de primer ordre: saber que hauràs de parlar i que t'hauràs d'entendre amb el teu rival, però sense renunciar a allò que és just i que ha motivat la lluita de tota la teva vida. Això va fer Mandela a Sud-àfrica i penso que també ho hem de fer a Catalunya.

Quan Mandela va veure que a l'altra banda hi havia algú que volia parlar seriosament, i quan va tenir la impressió que el somni de la comunitat negra es podia fer realitat, ell s'hi va acostar. Quan va veure que hi havia sinceritat i bona disposició a l'altra banda, va aprofitar l'oportunitat, fins i tot, contra la voluntat d'alguns sectors de la seva gent. Va considerar que era la seva obligació perquè s'hi jugava el futur del seu poble i la llibertat dels sud-africans en general. La combinació de la fermesa amb la flexibilitat explica l'èxit polític de Mandela.

Mandela va tenir molt clar que el país que havia de sortir de la fi de l'apartheid –amb molts anys de segregació, discriminació, repressió i persecució– havia de ser un país unit i cohesionat socialment i cultural. Mandela va obrir la mà a la minoria de blancs que havien oprimit la majoria negra perquè participés en el nou projecte. En cap moment no va caure en la temptació de la venjança i de l'ull per ull. I això va facilitar que la comunitat blanca se sentís còmoda en la nova Sud-àfrica, però també va facilitar una actitud molt sana entre la comunitat que havia estat discriminada. L'exemple de Mandela va servir per a entendre que el futur no pot reposar en l'hostilitat, l'agressivitat i la revenja. És una lliçó històrica que també van donar Gandhi o Martin Luther King, entre més. Serà bo que aquesta lliçó la fem nostra també els catalans.



Alfred Bosch, polític i escriptor (autor de 'Nelson Mandela. L'últim home-déu', Edicions Curial, 1995).

Editorial