Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Lluís de Yzaguirre

08.06.2013

#burkaMutila #castellàMutila

Des de temps immemorials, s'apel·la molt a la realitat: els autoproclamats realistes, per condemnar qualsevol pretensió de canviar-la; els idealistes, per ressaltar que no és el seu ideal i que aspiren justament a canviar-la.


Així, ens podem trobar predicadors que ens etzibin: "Però, amb tot, la realitat ha esdevingut una dura lliçó que cal aprendre si no volem navegar per camins essencials tan romàntics com inútils". Aquesta realitat que és inútil canviar segons l'opinador de torn pot ser el treball infantil a les mines del País de Gal·les el S.XIX o els nens-soldats del S.XXI.


Sobta quan el mateix predicador el dimarts fa un sermó idealista i l'endemà el fa "realista" amb dogmes de fe com el que citava més amunt. Això ho hem vist la setmana passada en un diari que és la vanguàrdia de l'imperialisme espanyol a Catalunya.


Subscric plenament la campanya per promoure l'etiqueta (hashtag) #burkaMutila i m'importa un rave que hi hagi fins i tot dones islamistes que defensin aquesta presó, com tampoc no m'importa que hi hagi espanyols residents a València que ataquin la nostra llengua; encara que unes i altres siguin el 90% del cens, no tenen raó.


Per això em resulta sorprenent que quasi totes les consignes que trobem en l'escrit "realista", no s'apliquin a l'escrit sobre el burca. Evidentment, si l'autor dels dos articles en dies quasi consecutius (!) s'hagués aplicat la lliçó de la realitat, sobre el burca hauria escrit la segona versió de cada parell, que és paràfrasi de la seva afirmació (primera versió de cada parell):




  • "alguns mites del nacionalisme català no es mantindrien si, lluny de situar-se en el territori sentimental, ho fessin en el dur asfalt de la realitat"




  • "alguns mites del feminisme no es mantindrien si, lluny de situar-se en el territori sentimental, ho fessin en el dur asfalt de la realitat"






  • "amb sinceritat, veig difícil que el català sobrevisqui a les Illes i el País Valencià"




  • "amb sinceritat, veig difícil que les dones s'alliberin al tercer món"






  • "Catalunya no pot ser la salvadora de la pàtria de ningú, i menys de gent que no vol ser salvada."






  • "Les burgeses desvagades del primer món no poden ser les alliberadores de ningú, i menys de gent que no vol ser alliberada."






  • "Ni basquitits, doncs, ni paternalisme messiànic cap a altres pobles."




  • "Ni burkitis, doncs, ni maternalisme messiànic cap a altres dones."






  • "Els mites no ens salvaran d'un fet incontestable: davant del nostre destí, estem molt sols"




  • "Els mites no salvaran les dones del tercer món d'un fet incontestable: davant del seu destí, estan molt soles"






  • "Què hi hem de fer amb territoris que voten massivament i reiterada les Barberá, els Fabra, Zaplana o Bauzá?"




  • "Què hi hem de fer amb territoris que voten massivament i reiterada els Ahmadinejad i tants d'altres?"






  • "Què hem de fer si escullen líders que destrueixen l'idioma, esborren la identitat i canvien la història?"




  • "Què hem de fer si escullen líders que les empresonen en un burca, els esborren la identitat i mantenen la història d'opressió?"






Veiem el segon redactat de cada parell com una caricatura, perquè va contra el pensament únic occidental; en canvi, per desgràcia, no veiem la caricatura, tot i ser-hi igualment, del primer redactat, perquè estem colonitzats fins a tal extrem que no ens sorprèn que algú dels nostres justifiqui el genocidi i la seva irreversibilitat.


Perquè del que es tracta és d'això, de si ens hem de resignar davant del genocidi en aquelles parts de la nostra nació on la política d'assimilació està tan avançada que els exterminadors ni se n'amaguen, dels seus propòsits.


I quan parlo de la meva nació no estic pressuposant que tots els països que la integren hagin de formar part del mateix projecte polític. La francofonia, la germanofonia, la italofonia estan repartides per diversos estats sense que la seva identitat estigui en perill, és la cosa més natural del món.


No és el cas dels territoris de parla catalana. Han estat sotmesos a tres segles de polítiques genocides davant les quals la resignació o el "realisme" és complicitat. Un italià que vagi a viure a Madrid "deberá acreditar buena conducta cívica, y suficiente grado de integración en la sociedad española" si vol obtenir la ciutadania; ras i curt, haurà de parlar castellà. Un italià que vagi a viure a l'Argentina, més o menys el mateix; però un argentí que vagi a viure a València no és obligat a aprendre la llengua del país que l'acull. L'ecosistema lingüístic castellà es veu afavorit per una política d'integració; el català es veu anorreat per una política d'assimilació.


Els instruments per articular el genocidi lingüístic són diversos i poderosos:


a) una educació racista que inculca el supremacisme lingüístic que pot dur a l'extrem d'un locutor suposadament instruït dient-li a un diputat català que parlar en català és com escopir a la cara d'algú -i el fiscal antiracisme de vacances;


b) una desigualtat juridica davant la llei vehiculada amb l'article 3 de la constitució neofranquista del 78 i tot l'aparat jurídic necessari per instrumentalitzar la integració en el cas del castella i l'assimilació al castellà dels ciutadans "bilingües";


c) la implicació de tots els mecanismes econòmics en la guerra llampec; La Blitzkrieg ja no es fa enviant com un llampec un exèrcit militar, es fa enviant cada cap de setmana un exèrcit de turistes per tres autovies gratuïtes des de Madrid, amb tres línies d'AVE i tot de serveis aeris. Afegiu-hi les companyies d'intendència, o sigui el personal de servei, instal·lat tot l'any en els pobles de l'interior perquè no es poden pagar una habitació a preus capitalins... sense cap política d'acollida que els faciliti l'aprenentatge de la llengua pròpia.


Sembla que al Principat s'és realista si s'accepta l'esguerro de la cooficialitat i a la resta del domini lingüístic se n'és si s'accepta el monolingüisme espanyol "si no volem navegar per camins essencials tan romàntics com inútils".


Si això ens ho digués un predicador que el dia abans, en nom del mateix realisme, defensés que les feministes del primer món ja tenen prou feina a lluitar contra la doble jornada laboral de les dones, contra la doble escala salarial que les discrimina, contra la manca de polítiques de conciliació de la vida laboral i la familiar, contra el hàndicap que la maternitat és en la seva carrera professional, agrairíem la coherència. Ara, no resulta gaire convincent que ens demani d'acceptar el genocidi lingüístic qui ens emplaça a lluitar contra l'esclavitud sexista.


Doncs, un servidor seguirà donant suport a les dones que es volen alliberar del burca tèxtil i als valencians que no volen que els mutilin la llengua amb el burca lingüístic castellà. #castellàMutila #burkaMutila




Lluís de Yzaguirre i Maura, Universitat Pompeu Fabra



Editorial