Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Jordi Armadans

06.03.2013

Jordi Armadans: Senyores i senyors, una evidència: Chávez té llums i ombres

Sí, no em proven pas gaire els episodis de simplificació analítica i opinativa als quals, malauradament, estem massa acostumats.


La figura de Chávez n'és un exemple evident. Per una banda, hi ha la demagògia estrafeta i exagerada de molta gent que, per exemple, s'hi refereix sistemàticament com si fos un dictador. I això que deu ser el president en actiu que més vegades ha estat escollit democràticament per les urnes! Per una altra banda, hi ha la candidesa de qui el veu com un revolucionari integral i exemplar.


Com que bona part dels mitjans de comunicació i dels 'opinadors' semblen militar en l'antixavisme aferrissat, cal compensar-ho destacant-ne les virtuts. Però, si fem abstracció d'aquest context, tant costa d'admetre que --com tot altre personatge polític-- Chávez té llums i ombres?


Vejam:


1. Les llums són clares: hem vist massa sovint com partits i líders quan arriben al poder intenten sobreviure-hi i deixen en segon terme la voluntat d'emprendre canvis profunds i necessaris. A l'Amèrica Llatina, a més a més, durant dècades el poder --generalment exercit de manera no democràtica-- era una simple gestió per a afavorir els interessos d'unes poques classes dominants. Els darrers anys, han arribat unes altres realitats polítiques a diversos governs del continent, directament vinculades a la realitat social. No es pot negar que Chávez ha tingut com a prioritat millorar les condicions de vida de les persones més desfavorides i pobres del país. Molta gent tradicionalment exclosa de la política i l'economia ha recuperat la condició de ciutadania. Això té molt de valor. I des d'un occident on la corrupció política, l'aprimament de la democràcia i una economia al servei d'uns pocs són a l'ordre del dia, no crec que puguem donar gaires lliçons. Que Chávez ha fet molt de populisme? I tant! Però, hi ha una cosa molt pitjor que fer populisme: ignorar les condicions de vida de la gent a l'hora de prendre decisions polítiques que els afecten.


2. Les ombres, també: el personatge ha mostrat i evidenciat tics autoritaris, messiànics, personalistes, militaristes i mancats de qualitat democràtica. En l'escena internacional, ha estat profundament reaccionari oposant-se, per exemple, a tímids avenços en clau de desarmament o aprofundiment dels drets humans. I seguint el lamentable 'els enemics dels meus enemics són els meus amics' ha donat suport a personatges ben impresentables que són tan revolucionaris com jo monja de clausura. Sense anar més lluny, el suport incondicional al règim iranià (mentre massacrava la seva població en demanda de justícia i llibertat) clamava al cel per indigne. En el fons, diria que molta gent que l'alaba al nord ignora que en diversos àmbits i sectors d'esquerres de Veneçuela hom és profundament crític amb Chávez.


El paroxisme del pim-pam-pum arriba quan sembla que Chávez esdevé indicador de si ets neoliberal o d'esquerres. Si el critiques a fons ets dels primers. Si l'alabes sense mesura, senyal que ets del segons. El meu problema amb aquest esquema és que precisament les importants crítiques que li faig no són pas per 'radical i revolucionari' o 'massa d'esquerres', sinó precisament perquè en Chávez hi veig ben arrelats molts dels tics, dinàmiques i actituds de la cultura política dominant.


 


Jordi Armadans és director de FundiPau. Article publicat al bloc Malgrat tot.

Editorial