Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Salvador Garcia-Ruiz

27.01.2013

Salvador Garcia-Ruiz: La mentida més repetida de la democràcia (?) espanyola

L'argument més repetit contra el terrorisme d'ETA --i arran de temptacions de lluita armada a Catalunya-- era que la violència era inútil perquè en democràcia es podia parlar de tot i defensar qualsevol idea. Lògica implacable, democràcia bàsica.

Molts hi estàvem d'acord i utilitzàvem aquest argument per justificar la fi d'ETA. Alguns altres, 'els qui havien de parlar de tot', també l'utilitzaven, però sabent que era mentida: la democràcia espanyola pot discutir moltes coses, però ni de conya la integritat territorial.

Era mentida. Una mentida lògica, perquè estaven en guerra, però mentida. Posat en la perspectiva de la guerra bruta dels GAL i alguns altres, tampoc no era tan greu, però era mentida, una mentida que van repetir mil vegades, i que molts vam creure de bona fe perquè nosaltres sí que érem demòcrates.

Catalunya ha emprès un procés cap a l'estat propi, en què és tan legítim d'anar-hi a favor com d'anar-hi contra. Votem. Els independentistes hem acceptat fins ara que no érem independents perquè no érem majoria. Només faltaria! I els unionistes haurien de seguir aquesta lògica, tant si són majoria com si són minoria. I molts ho accepten. Podem parlar de com ha de ser el procés, qui ha de votar, quina pregunta s'ha de formular, quina majoria hi ha d'haver... però no qüestionar que votem.

Hi ha, òbviament, --molts-- unionistes demòcrates que accepten que votem i decidim. Però n'hi ha que quan eren majoria deien que havíem d'acceptar els resultats democràtics i que ara diuen que no podem votar perquè potser perdrien. És a dir, imposen el seu legítim objectiu –unionisme-- a la voluntat democràtica dels catalans, i faran què sigui per impedir un referèndum. Per ells, el fi –unionisme-- justifica els mitjans --impedir la democràcia. I en això, tot sigui dit, els espanyols de dreta, d'esquerra i d'extrema esquerra són molt similars.


La nostra carta de presentació al món, i també als catalans demòcrates que van legítimament contra la independència, ha de ser que els catalans volem votar. És un argument imbatible. Però, a més, no hem de deixar escapar cap oportunitat de llevar la màscara d'això que en diuen 'democràcia espanyola'. Tenim –malauradament-- molts exemples de la seva pobra qualitat, i el procés actual n'és un. I aquest també és un argument per a anar-se'n.

Editorial