Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Josep Vicent Boira

08.01.2013

Inaugurem un TGV, però entre Barcelona i València encara hi ha trams amb via única

Ara inaugurem un nou tram de TGV, ens n'enorgullim, però en realitat hem fet les coses desenfocadament. D'entrada, la globalització econòmica obliga a canviar les escales geogràfiques. I no ho hem fet. Anem massa a poc a poc i la globalització ens passa per sobre. El tram que inaugurem és un petit pas més, un pas important, imprescindible, però un pas massa lent per al ritme que ens demana el món i el moment econòmic actual.



A més, continuem fomentant la concepció radial espanyola. És un problema de concepció mental, i mentre no canvie no hi haurà cap autèntica evolució de les infrastructures de l'estat espanyol i encara menys cap xarxa d'infrastructures al servei de l'economia. Per exemple, curiosament hi ha partides pressupostàries del corredor mediterrani destinades a trams que han de connectar Alacant amb Madrid o València amb Madrid. Aquesta és la concepció mental a què em referesc. I això no ha canviat gens. Mentre no hi haja una defensa clara del corredor mediterrani de cap a cap, amb un calendari i un compromís polític ferms, tot allò que fem serà poc rellevant. Cal fer un nou mapa que responga als principis de la nova economia. I en aquest nou mapa el corredor mediterrani sencer hi té un paper determinant. La resta, de moment, són pedaços.

És a dir, perquè ens enteguem, ara inaugurem trens de gran velocitat, però entre Barcelona i València encara hi ha trams amb via única. Aquest TGV respon a la concepció radial de la xarxa de trens espanyola. I la previsió no és optimista, perquè aquest problema de concepció mental continua essent exactament el mateix. Resulta que la ministra de Foment ha fet seu el projecte de la gran velocitat a Galícia i en canvi no ha assumit cap compromís respecte del corredor.

No hi ha diners i, per tant, hem de cercar l'equilibri entre la disponibilitat econòmica i les infrastructures necessàries. Per això, més que parlar del TGV, necessitem un bon corredor mediterrani de mercaderies. I aquesta qüestió va posar d'acord per primera volta en molt de temps amplis sectors econòmics, socials, intel·lectuals i acadèmics de Catalunya i del País Valencià. No ho oblidem.

Així doncs, siguem clars: el TGV és un pas més, important, però la realitat és que la manca de mitjans de transport de mercaderies en tot l'eix mediterrani és encara clamorosa. I és això que realment caldria fer primer de tot si ens volem recuperar d'una vegada d'aquesta crisi.

Editorial