Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Jordi Borda

30.09.2012

Els crits de la gent normal

El món s'ha acostumat a girar la vista al Camp Nou de Barcelona. Des de la diada de l'Onze de Setembre poden afegir context a l’escenari sabent que hi veuran el millor futbol. I des de l'últim partit de la Lliga de Campions, encara poden completar l'escena amb la banda sonora dels crits d'independència que es van sentir per primera vegada a l'estadi.


Els somriures esperançats del milió i mig de persones passejant per la ciutat, l'harmonia del futbol que practica el Barça i l'espontaneïtat dels crits que se senten al Camp Nou tenen en comú un mateix missatge: aquí, la gent normal ha dit prou i avança amb convenciment i naturalitat cap a allò que vol.


Alerta, doncs, amb l'efervescència prèvia al clàssic del dia 7 d'octubre. Gestionem-la bé. Mirem què hi passa, al Barça, que tradicionalment ha perdut els partits amb el Reial Madrid que abans s’han escalfat massa, somniant en veu alta golejades. Organitzar l'expressió del públic de l'estadi perquè cridi en moments determinats té el risc de restar espontaneïtat, frescor, al fet.


Potser toca centrar-nos en el matx i deixar que tothom llueixi les estelades i cridi què vulgui quan vulgui. Al cap i a la fi, som en un moment de la nostra història en què s'ajunten quatre catalans en una plaça i triguen dos minuts a corejar la mateixa cosa. Que s’expressi la gent normal ara que hem despertat la curiositat mundial. Com el Barça.



Jordi Borda és periodista esportiu

Editorial