Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Salvador Garcia-Ruiz

22.09.2012

Salvador Garcia-Ruiz: 'L'amenaça del retorn a la pesseta'


L'empenta independentista d'aquestes últimes dues setmanes ha estat la cortina de fum perfecta perquè Rajoy amagués la veritable amenaça sobre l'economia catalana i espanyola: ajornar la petició de rescat a Europa.


Rajoy ha fet coses radicalment contràries a la seva ideologia i al seu discurs anterior, com ara apujar els impostos o alliberar un presoner d'ETA, però hi ha dos punts en què no ha cedit: fer una mínima concessió a la reivindicació catalana del pacte fiscal i demanar formalment l'ajut financer a Europa. El primer punt ha facilitat la desclosa independentista. El segon pot arrossegar Espanya i Catalunya a la catàstrofe econòmica, incloent-hi la sortida de l'euro i la tornada a la pesseta.


Rajoy ha amenaçat de sortir de l'euro per mirar d'evitar la petició de rescat o, si s'acaba fent, que sigui en condicions tan poc dures com sigui possible --tant en les mesures a implantar com en el control a què s'hauria de sotmetre--. Darrere la visió que val més tornar a la pesseta --i trencar l'euro-- abans que no acceptar un rescat en condicions massa dures, sembla que hi ha Álvaro Nadal, director de l'Oficina Econòmica del govern espanyol i mà dreta de Rajoy. I Rajoy va fer servir aquesta amenaça fa uns quants mesos per aconseguir un acord en condicions teòricament favorables --que jo no creia pas, per cert, que fos tan bo com es va dir.


És en aquest context d'amenaça de tornar a la pesseta que cal entendre l'article dels economistes espanyols Jesús Fernández-Villaverde, Luis Garicano i Tano Santos, 'No queremos volver a la España de los 50', publicat a El País el juny del 2012, en què advertien de la catàstrofe que això implicaria:


'Sortir de l'euro, per temptador que sembli, seria ben probablement molt pitjor que no ens imaginem. (…) És trist que aquesta possibilitat no espanti molts dels nostres polítics: una economia tancada és una economia en què poden fer i desfer a cor què vols, fent servir les palanques de la pesseta per fer favors als seus amics a discreció.'


Fernández-Villaverde i Garicano van insistir en els perills de la sortida de l'euro en un article al Financial Times, publicat a l'agost. Les elits espanyoles insisteixen en aquest punt perquè saben que és una amenaça real del govern espanyol.


Hi ha moltes raons que expliquen el desastre de tornar a la pesseta: l'euro va ser un error, però, ara que hi som, és molt pitjor sortir-ne. I si en sortim, a més del cost que comenten aquests economistes, els catalans hi hem d'afegir el cost de viure sota el paraigua espanyol. És a dir, si cap català defensa sortir de l'euro --assumint com a certes les tesis de l'amic Jonathan Tepper--, que sigui per a tenir la lira catalana i no pas la pesseta espanyola.


Per tant, més enllà de les amenaces i acusacions a Catalunya de crear inestabilitat econòmica, cal tenir present que la principal amenaça que tenim catalans --i espanyols!-- és justament l'orgull patri del govern espanyol, que fa servir una amenaça letal --la sortida de l'euro-- per aconseguir millors condicions en un rescat inevitable, estirant massa la corda amb el perill que es trenqui. I en aquest procés --o pugna-- el govern espanyol perd suports internacionals clau, cansats d'esperar que Rajoy actuï. Potser, quan els necessitarà, serà massa tard.


És a dir, en les acusacions d'inestabilitat a Catalunya cal recordar que el perill més imminent ve de Rajoy i que, decidits a pressionar, el pressionin a ell. I també cal advertir, als qui diuen que el procés d'independència posa en risc l'euro i les pensions, que el risc real i immediat ve de pertànyer a Espanya. Aquesta és la veritable, greu, imminent amenaça. I sense oblidar que, quan finalment demanin el rescat, continuarem en mans de Rajoy i el seu govern, garantia de catàstrofe econòmica (llegiu el gran article del professor Sala-Martín).


Dit això, ja explicava a l'agost que el procés d'independència podia desestabilitzar l'euro, per la inestabilitat en què sumiria Espanya, llavors menys capaç encara de repagar els seus deutes. Però també hi apuntava solucions. Amb això vull dir que les principals amenaces econòmiques vénen d'Espanya, però això no exclou que hàgim de fer un procés impecable, de manera que ens vegin des de l'exterior com un país lleial, seriós i solvent.


Ens hem de posicionar com l'aliat ideal del sud d'Europa. És a dir, que tenim molta feina al davant, especialment en el camp diplomàtic, on ens hem d'explicar molt més i d'una manera molt diferent de com ho hem fet fins ara.



Salvador Garcia, economista, blocaire, i membre del Col·lectiu Emma

Editorial