Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Martí Estruch Axmacher

14.04.2012

Martí Estruch: 'El rei va nu'

Fa dies que s'ha obert la veda i no pas la de cacera d'ossos o elefants, sinó la de les crítiques a la família reial espanyola. Per mèrits propis dels Borbons -la borbonalla, per dir-ho a la manera de Ramon Barnils- i perquè el control de la informació esdevé impossible en l'era de la comunicació digital i de les xarxes socials. Potser, també, perquè cada cop més gent s'adona que la monarquia és una institució caduca i passada de moda, ancorada en el passat i incapaç de regenerar-se encara que ara ja no es casin només entre ells.

Les excuses oficials que el president Pujol va oferir l'any 1994 a la Zarzuela pel contingut d'un dels capítols de "Persones Humanes" que dirigia Miquel Calzada, en què feien broma de la infanta Elena, queden molt lluny i amb la perspectiva d'avui sorprenen. Van obrir un expedient informatiu a TV3 i el següent programa es va emetre en diferit, per precaució. En la mateixa línia humorística, Toni Albà també ha tingut problemes per les seves imitacions del monarca i la revista El Jueves per alguna de les seves provocadores portades.

Els primers en trencar molts dels tabús que envoltaven la figura del rei Joan Carles, encara de manera anònima, van ser els qui sota el nom de Patricia Sverlo van escriure l'any 2000 el llibre "Un rey golpe a golpe", editat per Kale Gorría i traduït també al català. Uns anys més tard i sense utilitzar l'anonimat, una colla de periodistes catalans publicaven "Els Borbons en pilotes". A la televisió, destaquen els recents documentals de TV3, "Monarquia o república", i el de Discovery Chanel sobre la mort del germà del rei d'un tret de revòlver a la cara.

Tots ells han obert el camí perquè avui sigui possible escandalitzar-se i criticar obertament els negocis d'Urdangarín sota paraigua reial o el fet que el rei espanyol es dediqui a matar elefants a Botswana amb els diners dels contribuents. La monarquia espanyola costa 8,2 M d'euros a l'any, més que la necessitada xarxa de rodalies de Catalunya.

El rei va nu i cada cop més gent ho veu i gosa dir-ho en veu alta. Fins i tot la seva actuació suposadament heroica durant el 23-F és posada en qüestió per un setmanari tan seriós com Der Spiegel. Que el Borbó hagi de passar a l'hospital el dia en què es commemora la República Catalana en lloc de disparar trets enmig de la selva no deixa de ser una dolça ironia del destí.

Martí Estruch Axmacher

Editorial