Túria Núm. 29
Setembre de 2002

Portada

La festa i les vacances al Camp de Túria

Ha passat l'estiu i encetem el curs. Potser que les vacances han sigut llargues, massa, i l'Institut les ha gaudides en excés. Els nostres pobles han fet festa, que hi ha aspectes de la vida comarcal que no paren: milions a dojo per actuacions ben especials, carregades de banalitat. La festa als nostres pobles també s'ha vestit de ximpleria i, sobretot, de depesa. Milions que els ajuntaments desprenen amb una facilitat increïble, quan es tracta de populisme i de tenir el galliner a vessar de dacsa transgènica. Els mateixos pobles que els costa d'oferir un mínim per segons quines activitats: de vegades amb l'excusa que van curts de pressupost, que fins i tot no atenen obligacions compromeses d'avantmà. No cal dir noms, però cal recordar que som veïns i protagonistes de l'abús actuacions que no compleixen un mínim de dignitat. És clar que el concepte de dignitat és relatiu, i amb això ja anem fent i estem fets.
Comença el nostre curs amb una trobada, un convit als socis de l'Institut i als autors de comunicacions i ponències del tercer Congrés d'Estudis del Camp de Túria. Ja sabeu que Lauro, quadern d'història i societat, que edita l'Ajuntament de Llíria, recull tots els treballs del Congrés. Un document important que descriu la nostra espectativa de present i de futur i ens ofereix un grapat de propostes d'estudi que caldria aprofitar.
El 19 i 20 d'octubre es farà l'onzena Travessa a la serra. No us encanteu perquè enguany les places són limitades. Encara a novembre farem les segones Jornades de toponímia del Camp de Túria. Presentarem el llibre de toponímia rural de Benaguasil i alguns materials d'interés sobre la toponímia comarcal. Amb això i unes activitats puntuals en alguns pobles, tancarem la primera part del curs, si la prudència i la dignitat comarcal no ens esperona en un altre sentit.





Onzena Travessa al parc natural de la Serra Calderona
19 I 20 D'OCTUBRE DE 2002

OLOCAU-BÉTERA [BASE]-PORTACELI-TRISTANY-OLOCAU

Programa

19 d'octubre, dissabte

10.00 OLOCAU. EIXIDA
10.30 Parada a la base militar de Bétera. Esmorzar
11.15 Eixida cap al mirador de la Vella. Portaceli [monestir], la Pobleta, font del Marge, font de la Vella, Mirador.
15.00 Dinar a la font del Poll
16.30 Eixida cap a Tristany. Coll de Roig. Montmajor.
19.00 Tristany

20 d'octubre, diumenge

09.00 EIXIDA
Barranc del Sargatell, el Verro, la Gota. Esmorzar
Font de l'Horteta [la Magdalena], barranc de Pedralvilla, senda de la Penya Blanca, corral de Germand, Font del Frare, l'Arquet

OLOCAU. ARRIBADA
Dinar [opcional]

INFORMACIONS

Hi ha places limitades, per l'espai del mas de Tristany, així que caldrà fer la reserva ben aviat, i esperar que siga confirmada. El preu de la participació a la Travessa (parcial o totalment) és de 14€, que caldrà lliurar a l'eixida. Els xiquets n'hi paguen 8. Per fer la reserva telefoneu al 607476850.
Eixirem d'Olocau amb autobús, fins al lloc on començarem a caminar. Així que deixeu el vostre transport en aquest poble, perquè és on retornarem diumenge.

L'ONZENA TRAVESSA

DEl model de senderisme viu, dinàmic i respectuós d'aquestes Travesses ha participat a endegar i impulsar la nova figura administrativa que ara lluu a la serra: parc natural. El nom pot ser solament retòric i convertir-se, com ha passat en altres indrets, en paper mullat. Què passarà amb la gestió del parc (ja té projectat un camp de golf), la inversió de recursos humans i materials, l'ús o l'abús, és una incògnita. Les Travesses a la serra beuen de les seues fonts: conèixer, estudiar, conservar. La serra Calderona és l'espai ecològic més representatiu i emblemàtic del camp de Túria, tant per la seua extensió com per la seua singularitat.
L'objectiu del nostre senderisme té un principi didàctic indiscutible. No és principal l'esforç o l'esport, sinó la vegetació, les zones humides o els diferents estadis de degradació del sotabosc; el sòl, el rodeno i el calcari, l'argila i el guix. També les llegendes, la mitologia, els camins i la transformació humana…
Hi ha una bona excusa per acompanyar la gent de la secció del medi d'aquest Institut, i encara hi podem afegir l'excusa de la trobada per reflexionar sobre la comarca, els pobles de la serra i del pla, el creixement espectacular d'urbanitzacions i de nous veïns, i encara, si en tenim ganes, per debatre el futur d'un territori que canvia acceleradament amb un nord dubtós.

ALGUNES NOTÍCIES
Mor Vicent Pertegaz

Vicent Pertegaz va morir fa pocs dies a la seua casa del Perelló. Un home de Bétera amb una història i un compromís social extraordinaris: llaurador, mestre, republicà i comunista practicant, convençut ací i allà, membre de ràdio Pirenaica i del Komintern, va passar un grapat d'anys a Moscou, i després a Geòrgia. La revista Mirades li va fer un petit homenatge en un article breu però sentit.
La memòria d'un segle difícil [el XX] perd un testimoni fonamental i extraordinari. Ens queden alguns llibres inèdits, el record d'una conversa intel·ligent, fluïda, farcida de coneixement i de vida. Com gairebé sempre, la poca atenció envers les persones que mereixen ens fa adonar massa tard de la pèrdua.

Bétera: la vida militar per damunt de la civil.

És gairebé segur que el govern ens regalarà a la comarca una base militar de l'OTAN. A l'Institut no ens han demanat parer [tampoc no ens demanen per d'altres qüestions, per això que no ens sorprenem]. Llàstima que no oferesquen més Instituts, més escoles o centres culturals… Posats a demanar, l'Institut d'Estudis Comarcals no té seu, malgrat que la té compromesa amb l'Ajuntament de Llíria. Però, talment com van les coses, ens veiem un quarter militar d'Alta disponibilitat, al Camp de Túria. A novembre sabrem si som guanyadors de la grossa.

Congrés internacional de cartoixes valencianes

Serà a l'abril del 2003, al Puig. El període de preinscripció acaba el mes de setembre i poden aportar-s'hi comunicacions. A més, hi ha la possibilitat de visitar les tres cartoixes de la serra Calderona: Valldecrist, Portaceli i Ara Christi.
Hi ha un comité científic i un d'assessor que avala el projecte i pretén defugir un cert què.
El telèfon d'informació, a l'Ajuntament del Puig, és el 96 1470022, i el correu electrònic:
congres-cartoixes-puig@accesosis.es


OPINIÓ/DEBAT

El golf, esport autòcton del Camp de Túria

Un veí de Kabul que aterrés al Camp de Túria no en tindria el menor dubte: tal com projecten els nostres governs municipals, el golf serà l'esport nacional d'aquesta comarca, i d'ací a poc, del país sencer.
Hi ha en marxa tres (!) projectes de camps de golf consentits pels respectius governs municipals: Llíria-Nàquera-Bétera. Aquest últim poble ja en té un d'històric, enmig del mas d'En Conill.
Bé, no discutim dels gustos de la gent, pel que fa a destriar a què vol jugar de gran, però els camps de Golf demanen molta aigua. En zones de poca pluviositat (malgrat l'estiu que hem passat, no hem d'enganyar-nos), un camp de golf no és un luxe: és un atemptat al medi, a l'abús d'un bé escàs, a una política d'abundància, de tenir-la més llarga, si voleu.
Volem malmetre l'ecosistema del Delta perquè necessitem aigua de veritat o perquè volem jugar a la puta i a la Ramoneta?
Som així de seriosos, els valencians, o solament són així els governants i els empresaris que tenen segó al cervell? És així com decideixen governs progressistes d'Occident, al Camp de Túria, per cercar la qualitat dels veïns? Quins veïns d'Olocau, de Llíria o de Bétera, es posaran la gorra Just do it, la camisa del cocodril i els pals de pell d'elefant made in Corte Inglés? O els de poble jugarem amb branques de garrofera i bonyigues de matxo, per ficar-la al clot?
Ei, que no ho mereixem, tot això. De veritat, que no.
Que entenem que el Comitè Olímpic Internacional aprove que el golf siga esport olímpic, perquè és això al capdavall, el COI, el govern del poble i Santa Rita Rita, tot pensant amb els africans del nord i del centre, i els americans del centre i del sud, i els asiàtics, o bé els palestins… Segur que imaginen totes aquestes tribus preparant-se per participar en aquest nou esport olímpic. També veiem els set llauradors i mig que queden al Camp de Túria, arrossegant el cotxet i els pals del golf, bo i dient birdie.
No som una comarca sostenible, pel que fa a l'aigua. El país sencer té dèficit d'aigua, i un dèficit intel·lectual més alt encara. Això del golf, perdoneu-me les ànimes de bona església, podeu encabir-vos-ho en un sol forat.
A Bétera no hi ha trinquet, ja no. Però tant se val…, el meu amic Pep ja representava una obra tan original com colpidora que ens rebentava de riure: el golf i la mare que el va parir.
On collons deuen mirar la televisió, tots aquests regidors tant savis? Que no llegeixen Ramon Folch? Que no els han enviat els documents del Congrés d'estudis celebrat a Llíria?
Ves quin sentit comú ens governa i planifica el futur, al Camp de Túria, i l'Institut de vacances.
PN: diuen que això dels camp serà per als nous visitants de l'OTAN, que mentre decideixen on amollaran el cogombre, han de tenir el pensament relaxat i distret.
És veritat, sempre hi ha gent que pensa el pitjor.



OPINIÓ/DEBAT

El golf, esport autòcton del Camp de TúriBy Josep Maria Jordan

El nostre és un país de comarques. La base n'és una bona xarxa de pobles i ciutats menudes i mitjanes. A les distintes comarques valencianes hi ha unes entitats culturals anomenades instituts o centres d'estudis comarcals. Actualment en són una trentena, amb més de 2.000 socis en total, i un bon grapat s'han agrupat en una Federació d'Instituts d'Estudis Comarcals. Formen part de la societat civil valenciana, i un dels seus objectius més importants ha estat impulsar el sentiment de pertinença comarcal a través de la realització d'activitats culturals i l'edició de diverses publicacions.

Tanmateix, és cert que el grau de conscienciació comarcal ha calat més en una minoria culta que no en una gran massa de la població. A més a més, després d'un període de gran entusiasme ciutadà i notable energia participativa (com va ser el de la transició i alguns anys després), ara tot sembla haver canviat i cal redefinir les línies d'actuació d'aquestes i d'altres associacions culturals i cíviques.

És el que està tractant de fer, per exemple, l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria. Aquesta associació acaba de realitzar fa uns mesos un important congrés on s'ha reivindicat un desenvolupament equilibrat i sostenible del conjunt de l'Àrea Metropolitana de València. És una entitat que ha sigut també molt activa en el procés que ha impulsat la recent declaració de la Serra Calderona com a parc natural per part de la Generalitat Valenciana.

Tot això, i molt més, no ha evitat, tanmateix, que l'Institut es trobe actualment en unes hores de participació baixes. Ara bé, conscients dels nous reptes i de la necessitat de seguir fent de l'Institut un bon instrument al servei de la idea de comarca i de país, la nova junta directiva, està disposada a tirar endavant. Entre els projectes més immediats, figuren la creació d'una xarxa d'activitats culturals regular en la comarca[!], coordinat-se amb els Ajuntaments i altres institucions cíviques; la reactivació d'una secció d'història local; el treball per una Agenda XXI a favor de l'equilibri medioambiental de la comarca; i l'acció conjunta amb les escoles i altres institucions educatives de la zona.

És cert que el fet comarcal no acaba de prendre força en la consciència de la majoria de la població valenciana. També ho és que els poders públics recelen de les comarques com a entitats públiques en les quals delegar un poder polític que haurien de deixar de tenir les diputacions provincials. No hi ha tampoc unanimitat en quin tipus de comarques caldria crear per tal que foren unitats operatives en una descentralització política, tot superant els actuals límits provincials (i en això el professor Vicent Rosselló ha aportat suggeriments molt interessants). Però és clar, de qualsevol manera, que els instituts comarcals constitueixen un riquíssim capital social que caldria potenciar. Una crida d'atenció, per tant, a les institucions públiques i a la pròpia ciutadania, perquè en tingam cura.

*Publicat a Levante

PROPERES ACTIVITATS
TROBADA DE SOCIS I AUTORS A L'ELIANA


5 d'octubre de 2002
parc Europa de l'Eliana

16.30
LAURO, núm. 10: els materials del tercer Congrés.
El repartiment oficial a socis i autors [de franc]

17.00
Presentació de l'onzena Travessa a la serra Calderona.

17.30
La Torreta del Virrei
Visita guiada


L'excusa és la distribució del núm. 10 de LAURO, que conté el millor del nostre tercer Congrés. També conté el pitjor.
El debat i la reflexió sobre els materials és imprescindible.
L'altra excusa és trobar-nos de tant en tant, per saber que hi som, almenys de manera virtual deu mesos l'any.
La tercera excusa és presentar-vos l'onzé aniversari de la Travessa a la serra, enguany que ja serem caminant al parc natural, una figura administrativa lluïdora, ara per ara, i poca cosa més.
El contingut real és la visita guiada a l'Eliana, més enllà dels magatzems l'Osset, i pels que som de fora, fer una mirada diferent als pobles del Camp de Túria.
La quarta excusa la presentarem en directe, perquè serà exclusiva i única.






TúriaDiari és una publicació de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.
La correspondència ha d'adreçar-se al carrer de l'Aldaia, número 1, de Benaguasil