LA SERRA CALDERONA EL POBLAMENT
[per Ferran Zurriaga]
El poblament de la serra ha estat fecund. Cada època
històrica ha deixat una particular empremta.
Des del punt de vista cultural, els rastres prehistòrics,
la diversitat de poblats del bronze, fortaleses ibèriques i construccions
romanes juntament amb els castells àrabs i els singulars refugis
monàstics dels cartoixans de Portaceli i Vall de Crist i els frares
menorets de Sant Esperit donen un caràcter especial al llarg de
la història a la vida de la serra, juntament amb les diverses cultures
que van viure els seus pobladors, especialment els moriscos i després
els repobladors cristians.
Després de la conquesta àrab, la serra aconseguirà
un ample poblament d'alqueries, agrupades al voltant dels castells
de Sogorb, Sagunt, Olocau, Serra, Bétera, Torres Torres, Segart…
Després de la Reconquesta, el poblament musulmà seguirà
fins a l'expulsió de 1609. A partir d'aquesta data, aniran constituint-se
els nuclis de poblament actuals, molts d'ells nascuts al voltant
del poder senyorial o dels monestirs, que donaran també un caràcter
especial a la serra: Portaceli, Vall de Crist, Sant Esperit…
No serà fàcil la vida dels moradors de la serra. Sequeres,
pestes, guerres… La Calderona serà refugi de bandolers o de vençuts
resistents -maulets, miquelets, carlins, maquis.
Al començament del segle XX, la gran empenta demogràfica
als pobles de la serra i els bons preus del vi fan que els abancalaments
ocupen tots ells llocs on la grossor del sòl permet créixer un cep
de vinya, una olivera o un garrofer.
Nombrosos camins i sendes solcaren tota la muntanya
i el bosc que queda serà explotat al màxim: carboners, bolitxers
-segadors de la llenya baixa per els forns, collidors d'espart i
de palma foren altres activitat que portaren a una forta degradació
de l'espai natural.
Després, l'emigració cap a les ciutats i els nuclis
industrials de la població rural donarà lloc a l'abandonament de
les activitats al bosc i de molts dels cultius abancalats a les
pendents de les muntanyes, de forma que les brolles i les pinedes
han seguit guanyant terrenys que feia segles s'havien perdut, fins
hi tot moltes zones de cararrasques i sureres s'han recuperat.
Però, a partir dels anys 70, la proliferació d'urbanitzacions
sense cap planificació i una forta pressió urbana de l'àrea metropolitana
de la ciutat de València farà canviar els usos del territori i provocarà
impactes considerables, com aquells que han realitzat els abocadors
sense cap control dels pobles o de la ciutat, les indústries extractives
i les construccions caòtiques i desordenades... La qual cosa junt
amb els grans incendis de 1978, 1981, 1987 i 1992, vindran a impulsar
entre molts dels habitants, visitants i usuaris d' aquest paratge,
la veu d'alarma davant la degradació d'aquest patrimoni natural
de la Calderona i la necessitat de protegir-la.
Ferran Zurriaga i Agustí .
| |
