Opinió

 

<88/88

Xavier Montanyà

05.04.2004

El bon Rodolfo

L’endemà de la derrota electoral del PP i de la brutal manipulació de la veritat pel govern d’Aznar, apareixia una notícia que, sense passar del tot desapercebuda, ha estat significativament ignorada: Rodolfo Martín Villa prenia el relleu de Jesús de Polanco a la presidència de Sogecable, La decisió, consegüent als acords de Sogecable i Telefònica sobre la fusió de les plataformes digitals Via Digital i Canal Satélite Digital, ja s'havia anunciat el mes de desembre, però es feia realitat en un dia especialment simbòlic, just quan la dreta espanyola acabava de demostrar-nos, una vegada més, què en feia de la independència dels mitjans, de la llibertat d’expressió, de l’accés a la informació veraç, i dels valors democràtics més essencials.

El bon Rodolfo, el gran paquiderm expert en repressió i manipulació, aprofitant la calma tensa després de la batalla, s’enfilava amb l'índex les ulleres nas amunt, com en els vells temps, i sortia del matollar, disposat a actuar. 'Continuem manant, tant o més, no us en descuideu!', deien els seus ulls miops. I ara, què, Urdaci, director de Canal+? Polanco, president de Galícia? Pablo Iglesias, al Valle de los Caídos? Res de bo no pot passar. Rodolfo Martín Villa em recorda Henry Kissinger, el gran rei de les tenebres. Què ho fa?

Primera manipulació. La biografia que Rodolfo ha fet pública a través dels mitjans de comunicació comença l’any 1975 i és, naturalment, asèptica. Fem memòria dels seus èxits. Originari d’un poble ignot anomenat Santa María del Páramo (Lleó), va arribar a ministre de Relacions Sindicals durant l’últim govern de Franco. Abans havia fet mèrits com a líder falangista del SEU, cap del Movimiento i governador civil de Barcelona. Durant la transició va tenir un paper clau, com a ministre d’Interior (1976-79), vetllant per l’exacte compliment del desig del dictador de deixar-ho tot lligat i ben lligat. Els arxius de la Falange de Barcelona van desaparèixer. Els Guerrillers de Cristo Rei i més grups d’extrema dreta feien allò que volien. Recordem, per esmentar uns pocs fets, Montejurra o el Cas Scala, una fosca maniobra d’un confident de la policia que va servir per criminalitzar, empresonar falsament i desmuntar el creixent moviment llibertari i la CNT, l’única organització sindical que s’oposava als Pactes de la Moncloa. O l’intent d’assassinat del líder independentista canari Antonio Cubillo, l’any 1978, dut a terme per sicaris amb connexions amb el Ministeri de l’Interior, dada que va corrobar uns quants anys després el tinent general Sáenz de Santamaría, en un d’aquells atacs de sinceritat senil que tenia abans de morir.

Morta la UCD, Rodolfo passa al PP i d’aquí cap amunt, cap a les altes esferes del poder econòmic multinacional, per servir els grans interessos del capital i controlar de prop les democràcies. Quan Pinochet és detingut a Londres i Espanya en demana l’extradició, el bon Rodolfo, en qualitat de president d’Endesa, empresa privatitzada per ell, escriu un article al diari xilè El Mercurio, titulat 'Una reflexió pertinent', en què, invocant la 'modèlica' transició espanyola, es manifesta contrari al procés del dictador xilè i afirma: 'Potser els jutges poden actuar i han de fer-ho segons el famós aforisme llatí que diu que cal fer justícia encara que es mori el món. Però n'hi ha que tenen la facultat, i potser el deure, d’evitar que el món es mori. Naturalment, jo propugno que el món se salvi'. De fet, qui es va salvar va ser Pinochet. Rodolfo va rebre l’orde de Bernardo O’Higgins de mans del president democristià Eduardo Frei, i Endesa va obtenir permisos per a construir centrals hidroelèctriques en territori dels indis maputxe, que s'hi van mobilitzar contra, per atemptat ecològic i etnocidi. Un dels advocats xilens d’Endesa era l’ultradretà Pablo Rodríguez, fundador del grup neonazi Patria y Libertad, relacionat amb la CIA, que va preparar el terreny al cop de Pinochet amb atemptats i provocacions constants contra el govern de Salvador Allende.

Més tard, pel respecte ecològic demostrat a Xile, Rodolfo fou nomenat per Aznar Comissionat del govern espanyol en el desastre del 'Prestige'. Va encarregar a RepsolYPF l’extracció del fuel i vuit mesos després va abandonar el càrrec deixant les coses tan tèrboles o més que abans, que és una de les seves especialitats.
I ara reapareix a Sogecable. Els animals ho saben. Quan el gran paquiderm surt del matollar, un silenci mortal envaeix la plana. La salvatgina avança lentament, mig endormiscada. Els altres animals resten petrificats, atents al més mínim senyal de perill. Saben que perdran. Sempre perden. Sempre perdem. Què passarà?

Editorial