Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<79/88>

Xavier Montanyà

03.04.2008

Qui tem Georges Ibrahim Abdal·lah?

Georges Ibrahim Abdal·lah és un comunista revolucionari libanès de família cristiana maronita. Activista de les FARL (Fraccions Armades Revolucionàries Libaneses), va ser detingut a Lió l'any 1984, i fou acusat de portar documentació falsa: un passaport algerià autèntic amb identitat falsa. El govern algerià va intercedir per ell al govern francès. Els companys d'Abdal·lah van prendre un ostatge per fer un intercanvi. França va avenir-s'hi. L'ostatge va ser alliberat. Abdal·lah, no. França va trair l'acord. Posteriorment, i com a justificació, van aparèixer nous càrrecs contra ell. El van acusar, sense proves segons el seu advocat, Jacques Vergès, d'haver dirigit els escamots que havien matat un agent del Mossad i un militar del EUA, veterà del Vietnam. Ronald Reagan va pressionar, personalment, François Miterrand. El van condemnar a cadena perpètua amb un mínim de quinze anys. Ja n'ha complerts vint-i-tres, i interposa la setena demanda de llibertat condicional, la resolució de la qual s'ha de fer pública el 17 d'abril.

Cada vegada que demana la condicional, la hi neguen. Sempre intervenen contra seva tres raons d'estat: la de l'estat francès, la de l'estat israelià i la de l'estat nord-americà. És un ostatge d'aquests tres països, tot i que no es pot vincular al món de l'integrisme islàmic. Per què no li concedeixen la llibertat que li pertoca després d'haver complert sobradament la pena? Vint-i-tres anys no són prou? Qui tem Georges Ibrahim Abdal·lah? L'any 2003 el Tribunal de Pau va atorgar-li la llibertat, però la fiscalia, a petició del ministre de Justícia, Dominique Perben, va interposar un recurs i el va guanyar al·legant 'l'impacte susceptible de provocar-se a França, als EUA i a Israel arran del seu alliberament'. De quin impacte parlen? A més, 'impacte' i 'susceptible' no són termes jurídics. És evident que la decisió és política i que la justícia s'hi ha sotmès per la força, no per argumentacions legals. També pesa l'opinió policíaca, la de la DST (Direction de la Surveillance du Territoire, el contraespionatge francès), que, recentement, ha escrit d'ell: 'Personalitat emblemàtica de la lluita antisionista, el seu alliberament constituirà, sens dubte, al Líban, un esdeveniment. Probablement, serà rebut com un heroi quan torni al seu país, però també per força moviments implicats en una lluita revolucionària.' 'Impacte susceptible'.... 'Probablement'.... Què hi ha darrere tot això?

El seu advocat és Jacques Vergès, un home brillant, controvertit i misteriós, que ha defensat sempre casos molt complexos, i alhora molt mediàtics, com els militants de l'FNL de la guerra d'Algèria, el superterrorista Carlos, i militants d'extrema esquerra europea de la Baader Meinhof o d'Acció Directa. Ha estat polèmic per haver assumit també la defensa del nazi Klaus Barbie, 'el carnisser de Lió', o de Slobodan Milosevic. Vergès confessa al documental 'L'avocat de la terreur' (2007), de Barbet Schroeder, que Abdal·lah és un dels homes que més respecte li mereixen, que es va negar a declarar a la justícia i que li va demanar, 'sisplau', que no fes tractes, ni cerqués atenuants: o la llibertat o la perpètua. Va ser la perpètua. I han passat ja dues dècades. Jacques Vergès, en la seva darrera intervenció a la justícia francesa, el setembre del 2007, titulada 'Per Georges Abdal·lah, contra George Bush', afirma que el seu defensat ha complert condemna, que ha de ser alliberat, que les pressions dels EUA sobre la justícia francesa no poden continuar, que Abdal·lah és inculpat de fets que daten del 1982, no de després de l'11 de setembre de 2001, que no es pot barrejar amb la nebulosa d'al-Qaida o amb les noves formes de terrorisme de l'Orient Mitjà. És urgent, diu, fer creu i ratlla amb els anys de plom. Resoldre els casos dels qui ja han complert condemnes de dues dècades. Ho ha fet la justícia alemanya en relació amb els darrers presos de la RAF i la francesa comença a fer-ho amb els d'AD i ho ha fet, també, amb Philippe Bidart, d'Iparretarak. Manca Georges Abdal·lah. Una nova negativa seria insostenible. Jacques Vergès acaba així la seva intervenció: 'El temps dels procuradors ha passat. Ara toca parlar als historiadors. És per això que demanem que la justícia francesa segueixi l'exemple de la justícia alemanya, i fer veure als nostres condescendents amics americans que França no és una dona submisa, en una paraula, una puta'.

Editorial