Opinió
-
Jordi, el barber tunisià
Xavier Montanyà
24.11.2010
-
Perill al delta del Níger
Xavier Montanyà
17.11.2010
-
Santa i Catalana Hòstia
Xavier Montanyà
09.11.2010
-
Carta al director del Museu d'Història de Catalunya
Xavier Montanyà
03.11.2010
-
Ens prenen per imbècils?
Xavier Montanyà
27.10.2010
-
L’any de la visita del papa
Xavier Montanyà
20.10.2010
-
Dels Banana Boys als Pink Flamingos
Xavier Montanyà
13.10.2010
-
Sospitosos habituals
Xavier Montanyà
07.10.2010
-
Guillem, un any més
Xavi Sarrià
16.04.2010
-
El Twitter de Joan Fuster
Josep Albinyana
07.04.2010
-
Primaveres
Marta Rojals
06.04.2010
-
Flux i reflux del talent
Juli Peretó
30.03.2010
-
Jo abans prenia notes
Oriol Lladó
29.03.2010
Vicent Partal
25.02.2013
El Barça calla, tots callem
Mohammad al-Ajami és un poeta de Catar condemnat a cadena perpètua per uns versos que l'emir diu que són un insult i que considera, els versos, un intent d'enderrocar-lo. Avui el Tribunal d'Apel·lació d'aquell país emetrà veredicte després d'haver estat condemnat ja fa un any per un tribunal ordinari en una deliberació secreta. El cas admet poques discussions i retrata el país que vint-i-quatre hores després farà servir la samarreta del FC Barcelona per rentar-se la cara davant el món. Amb la complicitat del nostre silenci.
El FC Barcelona taca la seua samarreta amb la propaganda d'aquest règim. Fa dos anys la directiva, per justificar la seua polèmica decisió, va dir que la Qatar Foundation, que és la que hi figura, era una institució semblant a la UNICEF. Em costa d'imaginar la UNICEF condemnant a cadena perpètua un poeta, per uns versos. La trampa però ja ha deixat pas a la realitat: l'any vinent ja no serà la fundació, sinó la línia aèria de Catar que ocuparà la samarreta blau-grana. I qui decideix què s'hi posa i que se'n treu? Catar, és clar. El mateix govern que vol condemnar al-Ajami.
Una de les conseqüències més perilloses d'aquesta crisi és d'haver convertit en diner honorable allò que en realitat és diner criminal. Ningú no pregunta com fan els diners a Catar, a Rússia, a la Xina. Prou que ho sabem que no els fan a base de treball honrat i respecte als drets humans. Però els acceptem i en pau, sense obrir en cap moment un debat que seria necessari. Ni que fos per respectar l'herència dels qui ens van precedir i, que en el cas que ens ocupa, van saber fer del Barça més que un club de futbol.
PD: Finalment la cort ha decidit condemnar-lo 'només' a quinze anys...
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











