Opinió

 

<50/88>

Xavier Montanyà

23.03.2011

La llei del silenci

No s'entén que l'ajuntament volgués amagar els fets esdevinguts al cap de la Guàrdia Urbana aquella nit de juny del 2008. No s'entén que, després, quan ja no podien ocultar que el tenien ingressat a l'hospital, no donessin una explicació verídica dels fets. Ni que l'anessin construint i corregint a mesura que els fets l'anaven contradient. No s'entén que en la querella que presenten contra els Mossos, perquè Vilaró afirma que foren ells qui van ferir-lo amb una pilota de goma, s'entestin a defensar una versió que l'Àrea d'Afers Interns de la policia diu que podria no ajustar-se a la realitat, cosa que la jutgessa corrobora arxivant el cas per no haver pogut determinar ni l'autor de l'agressió, ni la mecànica lesiva. No s'entén que malgrat la inconsistència de la seva versió i els fracassos anteriors, ressuscitin ara la querella contra VilaWeb per haver-se esforçat a entendre i a explicar els ciutadans què havia passat, com és la seva obligació, sobretot si qui la té en primera instància, el govern municipal, no vol fer-ho o no n'és capaç. No s'entén, tampoc, que la querella es faci contra la voluntat de la resta de grups polítics municipals i d'una bona part del partit mateix. No s'entén que, a més a més, ho facin poc abans de les eleccions municipals.

No s'entén res. I potser és aquí on hi ha la clau de tot. Probablement ens equivoquem nosaltres. Ens entestem a aplicar una lògica que no és útil per a entendre aquest cas. Quina lògica apliquem? Una lògica de funcionament democràtic, de respecte dels polítics als ciutadans, de llibertat de premsa, de responsabilitat política, d'honestedat en l'exercici dels càrrecs públics. Si aquesta lògica no val, quina convindria aplicar? Podria ser una lògica més familiar, per a entendre'ns, la lògica de la solidaritat dels superiors amb els funcionaris municipals subalterns? Potser sí, però el fet que no sembla que tinguessin aquesta actitud en el cas de la regidora Itziar González invalida la hipòtesi. La van deixar dimitir, i així els qui l'havien amenaçada van aconseguir el seu objectiu. Vol dir, potser, que el cap de la policia municipal té uns altres arguments, familiars o no, per a guanyar-se la solidaritat incondicional dels seus superiors polítics? Hi ha lògiques familiars diferents, o famílies diferents, al poder municipal? Potser sí. Potser hem de pensar en una altra mena de lògica de família? Si així fos, podríem entendre això que no entenem quan apliquem la lògica democràtica? Potser sí. I si així fos, hauríem de concloure que el govern municipal de Barcelona, en certes decisions, aplica una lògica aliena, no aplica la lògica política, que és l'única que té autoritat per a aplicar en l'exercici de la seva funció pública. Per tant, potser la nostra obligació hauria de ser de recórrer a la justícia en defensa pròpia i de les regles del joc democràtic.

Recentment, hem tingut exemples sobrats de l'aplicació de la llei per a fer callar l'adversari, el dissident o, simplement, qui té una opinió política, legítima en democràcia, però que no interessa a qui deté el poder, davant o darrere. Gràcies a les majories electorals, als acords entre partits, i a l'acceptació còmplice de l'oposició, sumada a una notable decantació dels òrgans jurídics cap a posicions molt conservadores, la llei esdevé instrument per a fer callar qui pensa diferent, ja sigui empresonant-lo, ja sigui ofegant-lo econòmicament o inhabilitant-lo professionalment. Així es va tancar Egunkaria. Així han anat a la presó molts ciutadans bascos amb acusacions inconsistents. Així s'han hagut de tancar els repetidors de TV3 al País Valencià, i així, probablement, pretenen tancar VilaWeb. Convé recordar, i recordar-los, que, després, en molts d'aquests casos, instàncies jurídiques superiors o europees han dictaminat en contra.

No els preocupa fer acusacions inconsistents, o desenfocaments de la llei, per a aconseguir els seus interessos. L'aparell democràtic els permet d'assolir objectius antidemocràtics. La pregunta és: en un estat de tradició i de cultura democràtica més sòlid que no pas el nostre, els ciutadans, i els partits i associacions que els representen, permetrien que el govern municipal obstaculitzés la investigació periodística d'uns fets com el cas Vilaró? Permetrien que l'explicació del fets que fa el govern municipal fos declarada inconsistent per la justícia i la policia mateixa? Ho permetrien o, ben altrament, recorrerien a la justícia per defensar el seu dret d'informació i per exigir una explicació verídica als seus representants? Potser, a més de signar manifestos solidaris, caldria passar a l'acció. Què passaria, si totes les institucions que donen suport a VilaWeb s'unissin per emprendre accions legals contra el govern municipal? Potser hauríem de ser conseqüents amb la nostra lògica. Fins al final.

P.S. 'On the waterfront', el film d'Elia Kazan protagonitzat per Marlon Brando, aquí es va titular 'Ley del silencio', però a Mèxic i Veneçuela, 'Nido de ratas'.

Editorial