Opinió
-
Una història de la Ribera d’Ebre
Marta Rojals
26.09.2011
-
Moros sota sospita
Xavier Montanyà
22.09.2011
-
Ai, Jennifer
Marta Rojals
19.09.2011
-
L'Àfrica és el nostre futur?
Xavier Montanyà
15.09.2011
-
Sobre l'extrema dreta
Xavier Montanyà
28.07.2011
-
El problema de l’home (i de la dona)
Marta Rojals
24.07.2011
-
El nen perdut
Xavier Montanyà
22.07.2011
-
Transvestits
Marta Rojals
18.07.2011
-
Urraca, voltor de la transició
Xavier Montanyà
15.07.2011
-
L’amic dels seus amics
Marta Rojals
11.07.2011
-
Oferiu coca als rebels que fracassaren
Xavier Montanyà
08.07.2011
-
Em pot repetir la pregunta?
Marta Rojals
03.07.2011
-
No m’irradiïs
Marta Rojals
27.06.2011
Vicent Partal
09.02.2005
Parle català, i ho faig a la manera de València
Quan isc del meu poble, camí de Nàquera, he de passar per davant el Mas d'Aguirre. A dintre, s’hi destaca ‘La caseta blanca’, una construcció pretensiosa en què Vicent Wenceslau Querol, en plena Renaixença, va escriure uns versos valencians que, sense cap inconvenient, va titular 'Rimes Catalanes'. Avui, moltes dècades després, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua reconeixerà que la llengua és una, però encara no l’anomenarà ‘catalana’. Vist des del 1975 és un gran pas endavant, però què en pensaria l'home que dóna nom a una de les més grans artèries de València, el Poeta Querol?
Sembla que l'acord de l'Acadèmia dirà alguna cosa així com que ‘el valencià’ és la llengua que els valencians ‘compartim amb Catalunya i les Illes’. S'hi ha arribat després de rebaixar molt les propostes anteriors, en què la paraula 'català' apareixia tímidament, però de forma consistent. Ara no hi apareixerà.
Fa la impressió, per això, que la terminologia és la darrera barricada del PP valencià. A hores d'ara ja no s'aguanta de cap manera negar l'evidència de la unitat de la llengua, però sembla que alguns encara voldrien tapar el nom, per tenir un cert marge de maniobra populista. És una batalla perduda perquè el reconeixement de la unitat acabarà portant al reconeixement de la catalanitat de la llengua, siga amb la fórmula que siga.
Hi ha qui pensa, tanmateix, que cal no precipitar-se i que ja està bé anar a poc a poc. Depèn. Perquè si la timidesa terminològica ha de tornar a servir d'excusa per a crear problemes, aleshores haurem avançat poc. Tem, per exemple, que el reconeixement oficial de la unitat de la llengua vaja acompanyat d'una prohibició de fet de la paraula 'català' i que, en virtut d'això, es reforce la persecució de les universitats o la marginalització dels valencians que preferim anomenar catalana la llengua, com feren Vicent W. Querol o l'enyorat Ovidi Montllor.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











