Opinió

 

<4/88>

Pere Cardús

27.11.2014

Objectiu: suspendre l'autonomia

Diuen que tan sols hi ha una manera d'impedir les eleccions que volem fer per decidir la independència de Catalunya: suspendre l'autonomia amb l'article 155 de la constitució espanyola. El president Mas va dir dimarts que això no era possible 'tret que algú es begués definitivament l'enteniment'. Sigui com sigui, per primera vegada en la història, Espanya i Catalunya tindríem un objectiu comú: suspendre l'autonomia. Nosaltres vam fer un primer pas el 9-N amb una desobediència política en massa sense precedents. Però allò tan sols va ser un primer pas. Ara, aquest objectiu col·lectiu ja té un pla. L'ha explicat el president Mas i ara és l'hora de sumar i millorar.

Tota l'atenció ha estat posada en la reacció d'ERC, d'ençà que s'ha sabut la proposta de Mas. I és lògic, per la centralitat d'aquest partit en la política catalana. Però ha estat tanta l'atenció posada en Junqueras que ens ha passat per alt que la gran víctima del moviment de Mas és Josep Antoni Duran i Lleida. Si ho mirem ben mirat, Mas acaba de liquidar Duran sense deixar proves. Mas proposa una llista per la independència. I què se'n fa, de Duran? L'estadant del Palace es passejava per televisions i ràdios durant les hores prèvies a la conferència de dimarts per contraprogramar el president. I Mas es devia fer un tip de riure pensant com quedaria de descol·locat el soci quan sentís el discurs que tenia preparat. Duran ha quedat fora de joc i tan sols té dues opcions: demanar hora a ca n'Iceta o tancar-se a la suite i esperar si queda vacant cap ambaixada espanyola.

La proposta de Mas és força concreta i detallada. Era previsible en un moment com l'actual i després d'haver despertat tanta expectació. Però hi ha encara un marge de maniobra que ha de servir per a incorporar les millores que puguin arribar principalment d'ERC i d'aquells que s'hi vulguin implicar. No hauria tingut sentit que Mas hagués presentat un tot-o-res a Junqueras. La proposta és prou detallada i compromesa per a esvair dubtes i prou oberta per a incorporar-hi idees i persones. Aquest marge de maniobra és la clau de l'èxit i ERC l'ha de saber aprofitar.

La primera reacció de Muriel Casals i Carme Forcadell ha estat molt favorable a la proposta de Mas. Ja han dit que costaria molt de dir-li que no. És lògic, perquè Mas ha sabut recollir el clam del carrer i transformar-lo en un pla realitzable. Mas és un model de líder que podria anomenar-se 'corretja de transmissió': és capaç de prendre el pols del carrer i passar-lo a les institucions a través de les urnes. El paper que facin l'ANC i Òmnium aquests dies serà determinant per a aconseguir l'objectiu que tanta gent ha cridat al carrer: la independència. Caldrà escoltar amb atenció els pronunciaments de totes dues entitats.

La proposta de Mas pot haver descol·locat ERC, però també CDC. El president ha fet una cosa que no havíem vist mai: demanar als partits que s'apartessin per deixar passar la societat civil. Ho deia l'amic Melcior Comes: 'Tota la vida jugant a dames i ara ve un senyor i diu que jugarem a escacs de veritat.' La jugada és revolucionària i caldrà veure qui són els conservadors que s'hi oposaran i amb quins arguments. L'única cosa que demano és que els qui prenguin les decisions pensin més en els ciutadans que no en els militants.

Hi ha un parell de coses més que m'agradaria destacar de la proposta. Que tingui terminis clars. És una bona notícia i ajuda a fer viable l'aventura. Les mesures excepcionals s'han de prendre en ocasions excepcionals i en períodes delimitats. Ja veurem si arribem a esgotar els divuit mesos. Però ja sabem que no anirem més enllà. I també em sembla que ha passat massa desapercebut que hem fet un salt en la pregunta. Si el 9-N hi havia tres respostes possibles, ara ja no. Les eleccions respondran una pregunta: Voleu que Catalunya sigui un estat independent? Sí o no. Que el president deixés clara la pregunta del referèndum en forma d'eleccions i que aquesta pregunta no tingués un format confús o indefinit és una notícia molt bona.

Per acabar. Qui vagi a les llistes pot ser interessant per a atreure nous votants a la independència. Però no és el fet que més m'interessa. És important que hi hagi gent preparada i professionals de prestigi, que sàpiguen treballar en equip i que no els tremolin les cames. Però no s'haurà de votar el president Mas, ni Oriol Junqueras, ni Carme Forcadell, ni Raül Romeva, ni Lluís Llach, ni Sergi López, ni Miquel Calçada. Si es fa aquesta llista serà per votar independència. Aquesta llista serà la veritable suspensió de l'autonomia.

Editorial