Opinió
-
L'opi del poble?
Andreu Barnils
07.06.2015
-
Bella victòria occitana i trista democràcia francesa
Joan-Lluís Lluís
04.06.2015
-
Va a totes el president Mas?
Pere Cardús
04.06.2015
-
Un país per feminitzar
Bel Zaballa
03.06.2015
-
Total, per un euro...
Marta Rojals
02.06.2015
-
Xiularàs, xiularàs... fins que la porta enfonsaràs
Oriol Izquierdo
01.06.2015
-
Alierta Roja
Andreu Barnils
31.05.2015
-
El triomf i els mitjans
Mercè Ibarz
30.05.2015
-
La trempera independentista
Pere Cardús
28.05.2015
-
La nit de la caiguda del règim
Roger Cassany
28.05.2015
-
La 'Colauició'
Marta Rojals
26.05.2015
-
Joc de l'oca des de Caldes de Malavella
Joan-Lluís Lluís
26.05.2015
-
Ada Colau: 'Teníem una oportunitat històrica, i l'hem aprofitada'
Andreu Barnils
25.05.2015
Vicent Partal
11.11.2008
Noranta anys després
Avui fa noranta anys que es va acabar la Primera Guerra Mundial. Va fer quaranta milions de morts, vint dels quals civils. En un sol dia van morir prop de trenta mil persones al principi de la cruel batalla del Somme, una batalla que tota sola acabà emportant-se un milió de morts, en un macabre rècord que encara no ha estat superat. Noranta anys després, els protagonistes d'aquella guerra viuen en pau convertits, de fet, en un sol país, gràcies a la Unió Europea. De tant en tant mirar enrere ens ha de servir també per valorar el present.
Però no hi ha únicament els quatre anys d'aquella guerra. Abans hi havia hagut la guerra franco-prussiana i les guerres napoleòniques. I després encara havia de venir la Segona Guerra Mundial, amb seixanta milions de morts, entre els quals els dotze milions dels camps nazis, la monstruositat més gran perpetrada fins ara per la humanitat. I com a conseqüència, la divisió d'Europa i l'amenaça nuclear i la guerra freda.
És des d'aquesta perspectiva, també, que hauríem de mirar el fascinant procés de creació de la Unió Europea. Els francesos i els alemanys són els mateixos, Estrasburg i el Rin continuen essent on eren i París i Berlín no s'han mogut ni un pam de lloc. Però allò ja no pot tornar a passar. Ni la invasió de Napoleó ni la campanya del Leire ni els forns criminals d'Auschwitz ni el bombardeig de Dresden. No ha estat fàcil arribar on som, però tan posseïts com vivim per la immediatesa no hauríem de caure en l'error d'oblidar el nostre passat. Ni com fou d'horrible.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015